Signes d´identitat
Josep Lluís Bausset
Fa uns dies en un diari un escriptor es preguntava qué es ser valencià. I jo hi crec que ésser valencià és ser amant i orgullós de moltes coses com el sexenni de Morella, els dels Peregrins de Les Useres, de les Falles, de las Gaiates, de les Fogueres i de la Santa Faç, de les fires de Concentaina i de Xàtiva, del Misteri d’Elx, de la Processó del Corpus d’Albalat de la Ribera, de les mones de Pasqua d’Alberic, i, també dels usos i costums de tot arreu de la nostra terra, sense oblidar les nostres platges i els sucs d’anguila (no zumos) o les paelles i fideuaes i torrons i peladilles, i tantes coses que omitixc per no fer-me pesat, sense tampoc deixar de dir dels nostres paisans Sant Vicent Ferrer, Blasco Ibáñez, Teodoro Llorente, Azorín, Miguel Hernández, Chapí, Serrano, Joan Fuster, Vicent Andrés Estelles, Renau, Manuel Sanchis Guarner, el Palleter, i altres a qui demane perdó per no recordar-me d’ells. I també dels jocs, «el pic i pala», el «munta i paga», i altres com les modalitats de pilota valenciana , galotxa, llargues, raspall i escala i corda. I sobre tot, la llengua nostra. Tot aixó forma part de la contestació a eixa pregunta. I la consequència, que la Universitat de València ha patrocinat el Trofeu Universitat que en la final al Pelayo i assistint uns quants professors junt al Magnífic ex-rector des de fa uns dies, En Francesc Tomás i el sr. gerent que assistiren i donaren els trofeus als jugadors d’eixa partida, que es jugà entre León i Fèlix i Oltra ferint contra Colau, Javi i Aragó. I que va guanyar la parella de León per 60 a 55.