Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En més d’una ocasió, en tertúlies i debats en torn a la situació econòmica que tan durament ens afecta, s’ha posat de manifest la desraó d’un sistema econòmic, el capitalisme, que crea víctimes, fam, sofriment i pobresa en tres quartes parts de la humanitat per tal que visquen balafiant (que tampoc no gaudint) una parcel.la de rics d’Occident.

Però inclús aqueix privilegi es posa en dubte en moments i situacions de crisi com la que estem patint. Com és possible que un sistema econòmic que produeix aquestes conseqüències, pot autoqualificar-se com el millor, l’únic possible, o inclús afirmant com ha dit Francis Fukuyama, que hem arribat a la fi de la història, és a dir, que fora del capitalisme no hi ha salvació?… 

Tanmateix crec sincerament que aqueix afany d’enriquiment indefinit té els seus dies comptats. Les esquerdes del sistema es veuen per totes parts, el vaixelll fa aigua com el Titànic, i no podem romandre com l’orquestra del vaixell, tocant el violí fent veure que no passa res. Però és que a més, aqueix enriquiment ja no ens duu a cap part, ni tan sols al gaudi o a la felicitat a qui el posseeix, si  no hi ha altres aspectes que enriqueixen de forma humana, els béns materials.

Sincerament, pense que cal adonar-se que el model “desenvolupament/creixement” és insostenible o almenys, solament cal als països que encara no han desenvolupat el suficient per tal d’oferir un mínim benestar als seus habitants. Però els països superdensenvolupats d’Occident, que ja ho tenen tot, haurien de plantejar-se una altra dimensió de desenvolupament social i humà, una visió ecologicosocial (millorar la qualitat de vida, l’educació, la relació humana, les necessitats psicològiques i espirituals de l’ésser humà)

És sensat perseguir l’objectiu central del capitalisme “industrialista/consumista/economicista” que planteja com guanyar més i que suposa la destrucció de la natura en favor del benefici econòmic? La realitat ha canviat i ara la pregunta és una altra: com produir vivint en harmonia amb la natura, amb tots els éssers humans i amb el Transcendent? Responent a aquesta preguna les persones decidirem si hi ha prosperitat sense creixement per als paÏsos desenvolupats i amb creixement per als països pobres i emergents. 

qua