Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Avui dia el barri de Russafa està integrat dins del conjunt de la ciutat de València amb àmplies vies i magnífics edificis , en el seu origen va ser una partida rural composta per alqueries , hortes i sèquies , separada de la ciutat pels camps llavors existents . L’etimologia de la paraula Russafa és àrab , i està presa , de certes roques o conglomerats molt consistents existents allà en temps antics i de la Roqueta sobre la qual s’assentà la primitiva capella de Sant Vicent Màrtir. És un lloc memorable per als valencians . El rei Jaume I per formalitzar el setge de la ciutat , va assentar-hi el seu campament, des del lloc va dirigir tots els tràngols de la guerra , i on ferit al cap per una sageta , va estar quatre o cinc dies malalt a la seva tenda. Allí va rebre el comissari de rei moro Zaen per signar el 28 de setembre de 1238 , dimarts, la capitulació per la qual es lliurava València al rei Conqueridor , col · locant aquest mateix dia a la tarda la Senyera Reial a la part alta de la torre que havia al costat de l’actual església del Temple . El rei Jaume I va estimar molt l’alqueria de Russafa quedant-se amb ella i va procurar que el seu senyoriu pertanyés sempre a la Corona . Va donar moltes donacions de terres i cases enclavades en el seu terme als quals havia col · laborat amb ell en la conquesta de la ciutat .

 

L’església parroquial va ser erigida immediatament després de la Fundació del Regne, al solar de la qual hi havia una anterior mesquita musulmana . Es va annexionar el seu curat a la dignitat del Sacristà de la Catedral , el 14 juny 1342 , el qual havia de posar un sacerdot per exercir la cura d’ànimes . Es va edificar a la memòria de Sant Valer , bisbe de Saragossa, que vingué  pres a València acompanyat del seu diaca Sant Vicent . Destruïda l’església per un incendi el 9 setembre 1415 , va ser llavors reparada i totalment reconstruïda al segle XVIII , tal com avui dia existeix.

 

La demarcació parroquial s’estenia fins a la costa del Mar i del Grau , però al fundar-se la parròquia de Santa Maria del Mar , es va compondre en part amb feligresia , que s’havia desmembrat de la de Sant Valer , de manera que per rescabalar d’això , se li va donar el mas existent fins prop de la porta de la Boatella i en ampliar la ciutat de València , va quedar part de la demarcació parroquial de Sant Valer dins els seus mateixos murs . Però encara així va trigar molt temps a ser considerada com una de les parròquies de la ciutat .