Aquesta reflexió ve perquè m’assec davant el televisor una estona, cercant quelcom amb què entretindre’m abans d’anar-me’n al llit a llegir una estoneta, i què m’hi trobe?
Comença el zàpping. Observe que estan de moda els programes amb càmera en mà tractant de mostrar com és la vida ací i allí. El presentador-reporter ens mostra un indigent, dirigent de banca diversos anys enrere, que lluita per mantindre l’equilibri i la xerrameca a pesar de la borratxera, per tal de cridar-li al món com és de fàcil perdre la dignitat, quan ja has perdut la resta, Justament després, en el següent pla, fills de papà en el local de moda gastant a mans plenes el que papà ha guanyat explotant obrers (que no poden anar al local perquè matinen per tal de treballar en l’empresa on l’anterior papà els explota). La cara i la creu de la vida.
De la mateixa manera, mostren una prostituta embarassada del seu tercer fill, a qui s’enduran els serveis socials, amb la qual cosa ja no podrà tenir-ne cura, justament al costat de l’anglés riquíssimc amb un xalet a l’illa de Mallorca, que tampoc no tindrà cura dels seus fills perquè per a alguna cosa estan les criades i ell ha de living la vida boja marbellí.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!