Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
1 de setembre de 2013
0 comentaris
Sant Nicolau, Bisbe i Sant Pere Màrtir (i 2)
Alfons de Borja , sent rector d’aquesta parròquia al segle XV , va disposar que es construira la volta central amb estructura gòtica . Després es va decorar amb
pintures al fresc dissenyades per Antoni Palomino i pintades pel seu deixeble
Dionís Vidal . Les capelles laterals d’estil gòtic , barroc i neoclàssic , dedicades a Sant Josep , la Immaculada Concepció , Sant Judes Tadeu , Sant Rafael i el beat Gaspar de Bono , són de gran valor artístic .
En 1760 es va construir la capella de la Comunió . Es va ampliar i es va restaurar el 1853 . Consisteix en una nau rectangular de dos trams separats per un arc principal . Cada tram té una cúpula sobre petxines i el seu interior es troba vestit amb una exuberant decoració barroca . Les pintures les va realitzar Joaquim Pérez , deixeble d’Hipòlit Rovira , que representen el lavatori de Sant Pere i la comunió d’aquest sant .
La torre – campanar està situada als peus de l’església . Va ser realitzada entre 1688 i 1757 . Disposa de tres cossos : la base és de carreus , i correspon a l’antiga estructura gòtica , el segon i tercer cos és de maó , en el tercer cos es
troben les campanes .
Va tenir com a rector Alfons de Borja, que va arribar a ser papa amb el nom de Calixt III . El papa Martí V el va nomenar per butlla , donada a Màntua l’1 de desembre de 1418 . L’església posseeix un artístic calze i patena , regal de Roderic de Borja ( papa Alexandre VI ) al seu oncle Calixt III . El mateix Alfons de Borja també va regalar alguns ornaments i un gran calze de plata , adornat de diverses medalles molt delicades que representen aspectes de la Passió del Senyor . A la sagristia es conserva un retaule de Rodrigo de Osuna , datat en 1476 , en la taula central es troba un Calvari .
L’administrador de la parròquia va estar unit al clergat per butlla del papa Pau III amb data l’11 de juliol de 1547 . Es triava perquè fes les vegades de rector un vicerector i després continuava un any més , com a confirmat per exercir les funcions pastorals i administrar els sants sagraments . Una inscripció a la porta de l’esquerra diu que aquest temple parroquial va ser consagrat el 7 de juny de
1562 per l’arquebisbe de València Martí Pérez de Ayala .
PD: Aquest apunt el dedique a l’amic Josep Blesa, batejat en aquesta parròquia -segons em digué en l’anterior apunt-. I és, com la resta, una traducció del full ALELUYA. Per a quan una edició en valencià?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!