Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
“Mestre, ningú no t’estima”, Iu Forn (avui.cat)
Passen consellers i governs i passen lleis i relleis i modificacions de les relleis i tu sents que ningú et té en compte, que t’ho trobes tot fet i que només fas que patir-ne les conseqüències. I qui diu que defensa els teus interessos són uns sindicats dirigits per gent que fa anys i anys que no trepitja una aula i que només es mouen per interessos polítics i mai educatius. ¿Recordes el dia que vas dir que prou de sindicats i que et dedicaries a fer la teva feina tan dignament com poguessis (o et deixessin)? T’han pres l’autoritat i t’han llençat als lleons. Hem passat de l’autoritarisme del franquisme impartit per psicòpates a l’autoritarisme happy flower de nens (i nenes) i de pares (i mares) que es pensen que l’escola és un aparcament d’inútils consentits que no coneixen la paraula no.
I un dia t’arriba la còpia d’un article. I estàs tan cremat que hi llegeixes el que no diu. On tu llegeixes mestres realment hi ha escrit sindicats. I saps per què? Perquè aquí i a la Xina (Popular) els sindicats són el subjecte del verb i del predicat que ve després. Llegeix-ho bé i te n’adonaràs. No t’equivoquis d’enemic. No, no són els periodistes, sinó qui diu que et representa i, tu ho saps millor que ningú, no és cert.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vaja, sona a disculpes, com les que em donava el meu pare, sense dir “ho sento”, “m’he equivocat”. Donde dije digo, digo diego. O donde dije “mestre” digo “sindicat”. Bé,… ho haurem de donar per bo.