Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Definició:

L’assertivitat és una habilitat humana que ajuda a relacionar-se amb els altres de mode lliure i respectuós. Es pot aprendre. De fet, hi ha persones que la posseeixen perquè l’han apresa i altres ni l’han apresa ni la tenen.

Ser assertiu ajuda també que les relacions amb els altres siguen clares, lliures, sinceres i agradables. I en mancar d’aquesta qualitat influeix que les relacions personals siguen agressives, desagradables i falses.

L’assertivitat es pot explicar dient que consisteix en l’exercici o posada en pràctica del que anomenem drets assertius. És útil conéixer i entendre aquests drets com una guia de conducta en les relacions personals. Les persones tenim tots els mateixos drets. Açò no se’ns pot oblidar mai.

Drets assertius

Aquest és un llistat de drets assertius generalment admés:

Jo tinc dret a ser respecctat. Açò es pot traduir en conductes tals com: que no se cometen injustícies contra nosaltres, que no ens roben ni ens sisen, ni ens enganyen, que no exerceixen cap tipus de violència ni física ni psicològica contra nosatres.

Jo tinc dret a equivocar-me. Això significa que puc equivocar-me perquè sóc humà, puc ficar la pota i no fer les coses amb perfecció, i no ser denigrat per això. És lògic que si m’equivoque i em done compte demanaré disculpes i manifestaré la decisió de no repetir l’error.

Jo tinc dret a dir el que sent. Expressar els sentiments ens fa vulnerables i sembla que és cosa de dones o de xiquets. Greu error! Si un sent por, o ràbia, o tristesa, o vergonya, o culpa… o alegria, estima, goig, felicitat, és sa i útil que ho expresse. Per expressar els sentiments no ets un/a feble.