Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Al Col·legi Cardenalici.

Estimats Monsenyors: Sóc un cristià valencià que he decidit ajudar-los en la seua tasca de triar el nou Papa. Trobe que deu ser una feina de molta responsabilitat que deu comportar molts dubtes respecte la classe de persona i les característiques que haurà de reunir el futur cap de l’Església. Per això he gosat fer-los uns suggeriments de com m’agradaria que fora el nou Papa i així , qui sap, fins i tot els hi ajude una mica. Amb el benentés que ho faig des dels criteris que guien la meu fe, i també amb la intenció de fer servei a l’Església. Ací van els meus suggeriments.

M’agradaria que fora un home jove, ço vol dir; que tinga al voltant dels seixanta anys. Si fora d’un altre continent estaria mol bé, de la vella i acomodada Europa ja n’hem tingut molts. Així entrarien al Vaticà formes i maneres distintes de viure la fe i ajudaria a conèixer la pluralitat d’apropar-se a Déu pare.

Hauria de desmuntar l’aparell estatal tot renunciant als atributs polítics i diplomàtics, l’Evangeli és més net quan menys poder té. La banca Vaticana seguiria el mateix camí; quin gran exemple i quin descans per a la cristiandat!

El tractament que rep així com la forma en què va vestit les hauria de canviar per unes altres actuals que el feren més proper en el tracte. Si igual que la majoria dels papes que l’han precedit també posseeix el do de llengües, fóra bo que entre elles estiguera la nostra i la fera servir.

Desitge un Sant Pare que entenga el segle XXI i que ajude els cristians a fer present l’evangeli ara i ací. Hem de portar a la societat globalitzada de la cibernètica, de la informàtica i del crac del capitalisme, un missatge que és actual en el seu contingut, que val per a sempre, però que en les seus formes no sintonitza en absolut en aquesta societat. Aquest Papa s’hi haurà de comprometre.

Un Papa que mire més pels cristians i cristianes de base, aquells i aquelles que estan en les parròquies, hospitals i missions més allunyades que no per l’estructura jeràrquica i les seues desavinences.

Confie que aquest siga el Papa que allibere la teologia. Que deixe els teòlegs, homes de Déu tots ells, aprofundir en la recerca de la tradició i dels nous signes que per tot els va marcant el Senyor. L’Esperit Sant ja els il·luminarà i els guiarà fins on creurà oportú.

Sa Santedat tindrà per les Esglésies germanes una especial atenció, per apropar-nos-hi i aconseguir la unitat que deuria caracteritzar el que significa la creença en un mateix Déu. També l’ecumenisme arribarà fins les altres religions en un acte d’acceptació, on Déu es manifesta segons les cultures i tradicions dels pobles del món i que en el fons la persona cerca el bé i la bondat donant-li el nom que estima adient.

Vull que el nou cap de l’Església pose en marxa totes les disposicions i normes pendents que emanen del Concili Vaticà II del que ara se celebra el seu 50é aniversari. Resta quasi tot per fer d’un Concili del que tant esperàvem i tantes il·lusions teníem. Ara és el moment que aquest sant home dispose dels mitjans i persones necessàries perquè l’Església torne a reviscolar i l’esperit del beat Joan XXIII faça possible l’aggiornamento que ell tant desitjava.

M’agradaria que el Papa fóra un home valent i no li tinguera por a l’univers de la tecnologia i de la ciència. Que fóra dialogant amb món de la cultura. Que vera els grans avenços que milers i milers de persones d’aquests sectors, aconsegueixen amb el seu esforç per al bé de la humanitat i que com humans que són cometen imperfeccions. No es pot mantindre la sospita permanent pel fet de no tindre el domini d’uns àmbits completament laics que tenen les seues lleis internes.

Cal que situe la dona, amb un gest d’acollença i respecte, en un dels llocs que li escau dins els carismes recuperant per a ella, l’ordre del presbiteri. Reprenent d’aquesta manera el que ja feien les primitives comunitats cristianes amb tota normalitat i germanor.

Espere del nou Papa que dispose allò necessari perquè el celibat siga a partir d’ara totalment opcional, fent compatible el celibat i el casament amb el presbiteri. Així els preveres casats serveixen a la comunitat des del seu orde sacerdotal, i a la societat des de l’amor a la parella tot fundant una família que s’incrustarà en el cos social per transformar-lo.

I si té la humilitat d’acceptar que ser Papa, no és manar del món, no és tractar de dominar les consciències, i que els cristians som ací per acompanyar, servir i no ser servits, ja pot comptar que em tindrà de company de viatge.