Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Els membres del Grup de seglars i rectors del dissabte volem oferir al conjunt de la població la nostra reflexió sobre la situació actual dels serveis públics a la nostra societat.

Constatem un deteriorament generalitzat dels béns i serveis que l’Estat ha de garantir a tota la ciutadania, d’acord amb la Constitució espanyola i la Declaració dels Drets Humans. Aquest deteriorament, que es fa palès en els tres àmbits fonamentals d’educació, sanitat i serveis socials, agreuja la situació d’empobriment de la població i genera problemes nous que afecten especialment els seus sectors més vulnerables: dones, persones amb discapacitat, menors, ancianes, immigrants i sense sostre.

? Pel que fa a la sanitat, la manca de material o del seu manteniment adequat i les condicions laborals del personal sanitari repercuteixen negativament en la qualitat de l’atenció a les persones malaltes. Si aquestes no tenen reconegut el dret a l’assistència sanitària gratuïta, deixen d’acudir a consultes mèdiques per por de generar factures que no podran abonar, la qual cosa posa en risc la seua salut i la de la resta de la població. El copagament farmacèutic, amb la interrupció de tractaments que no es poden assumir econòmicament (fins i tot de salut mental), contribueix també a la disminució del nivell de protecció de la salut.

? La qualitat de l’ensenyament públic es veu afectada, així mateix, per les decisions polítiques i econòmiques actuals, amb un empitjorament de les condicions laborals del personal i de la situació de l’alumnat (augment de la ràtio per classe, manca de recursos materials i dificultats per accedir a recursos educatius i de temps lliure i a ajudes de menjador, llibres i material escolar), i amb una marginació creixent de l’ensenyament en valencià, al qual se li posen cada vegada més entrebancs.

? Les retallades en personal i recursos econòmics en l’àmbit dels serveis socials afecten greument la població més empobrida i també un sector més “normalitzat” que, arran de la crisi, es veu abocat a demanar ajudes per pèrdua del treball i/o de l’habitatge. Les persones pensionistes, per constituir l’única font d’ingressos fixos, estan convertint-se, molt freqüentment, en factor “reagrupador” de descendents que, per manca de recursos, no poden mantenir una vida autònoma i tornen, fins i tot amb càrregues familiars. Així es precaritza també la situació econòmica de pensionistes que veuen augmentar les despeses i disminuir el poder adquisitiu de la seua pensió. Les persones amb discapacitat també es tornen més vulnerables per la situació de desocupació i empobriment, tot patint la disminució de la seua qualitat de vida: les entitats del sector els ofereixen menys serveis perquè minven els seus fons; les persones no dependents queden fora del sistema de la Llei d’Autonomia Personal i les dependents veuen retallades les seues prestacions: moltes vegades les persones cuidadores han de treballar fora de casa per motius econòmics i les sol·licituds de places residencials i de serveis domiciliaris queden desateses.

Davant de tota aquesta situació d’empobriment generalitzat i de pèrdua de qualitat de vida, reafirmem una vegada més la centralitat i la prioritat de la persona humana per damunt de qualsevol interès polític, ideològic o econòmic.

El lament de les víctimes d’aquesta crisi econòmica provocada per la injustícia estructural del sistema capitalista retruny a les nostres orelles permanentment i colpeja les nostres consciències perquè no romanguem indiferents (cfr. Èx. 3).

Les retallades en els serveis públics per dedicar els recursos a sanejar l’economia dels bancs i del poder financer posen de manifest la inhumanitat del sistema econòmic que hem construït. Per a ell, el que és prioritari no és la persona sinó el capital, al qual ha convertit en ídol i li ho sacrifica tot. Amb el Papa Francesc hem de dir que el sistema neoliberal imperant avui al món està basat en una economia de l’exclusió i la desigualtat que mata. I mata fonamentalment les persones pobres. Afirmem amb rotunditat que el neoliberalisme és la mort de la democràcia i el fracàs del pla de Déu sobre la humanitat. La destrucció de vides humanes i la pauperització generalitzada que produeix en la immensa majoria de la població mundial ens porten a afirmar, amb tota objectivitat, que aquest sistema representa un autèntic terrorisme d’Estat.

Per això cal comprometre’s en la transformació radical d’aquesta societat, per tal de construir una alternativa més humana i solidària on:

• Tot es pose al servei dels éssers humans, especialment els més empobrits.

• Es garantisca a tothom l’habitatge, la salut, l’ensenyament i el treball dignes.

• S’assegure la qualitat dels serveis públics, tot evitant convertir-los en negoci privat.

• Tota la ciutadania puga disposar d’una renda mínima per viure dignament.

• El capital i les finances estiguen controlats pels poders públics.

• S’assegure uns serveis socials adients, que atenguen veritablement els sectors més vulnerables perquè puguen viure amb dignitat.

• Hi haja una justícia distributiva real per tal que el bé comú prevalga sobre el bé privat.

• S’implante una política fiscal justa (amb un gravamen relatiu al poder adquisitiu) i intolerant amb l’evasió de capitals i la corrupció.     

És, doncs, necessari i urgent recordar, en aquests moments, les paraules de M. Gandhi: “Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir”. Aquesta consciència crítica durà a la mobilització de tota la ciutadania per recuperar el protagonisme i la participació de la societat civil, per tal de fer possible un canvi real de les estructures que done pas a un sistema més just i igualitari.

València, març de 2014

Grup de seglars i rectors del dissabte