Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Passa pel poble el camí de calçada que des València condueix a Madrid per Almansa “, anota
el tom 10 del ‘Diccionari Madoz (1847). Seguint als viatgers del segle XIX el pelegrí entra al “Bressol de l’ Arnadí”, aconseguint des d’ella el carrer Calvari i ascendint l’ànima en el zigzaguejant ascens,
acompanyat pels xiprers, el via crucis-set dolors, amb les estacions de dos cossos rematades
per la teuladeta piramidal de teules àrabs, esfera de pedra coronada per creu de ferro. D’aquesta manera arriba el petit atri amb l’ermita, des d’on s’albira l’ horta de Xàtiva.
Un panell ceràmic li explica l’origen: “Va ser edificat per pietat i devoció de Llanera de Ranes a
Santíssim Crist de la Fe. Sent capellà Don Vicente Bolinches. Any 1981 “. Aquest sacerdot va ser rector del lloc dels anys 1979-1995. La porta ofereix al pelegrí sengles finestretes obertes, des d’on contempla la serena imatge de rostre inclinat, el Crist de la Fe i els retaules ceràmics dels misteris de la Resurrecció i l’Ascensió en què s’eleven dues pregàries: “Per la resurrecció de Crist visquem amb justícia i amor “i” Per l’Ascensió de Crist pau de Déu als difunts “.

La façana de carreus i sòcol, quanta més amb òcul esfèric, frontó triangular, espadanya amb
teuladell i campana, rematada per la creu i el penell. És en la campana de 37 kgr., fosa en 1981 per
Salvador MANCLÚS, en ella es troba un epígraf amb el nom del Canonge de la Catedral, natural
de Llanera de Ranes i Canceller-Secretari de l’Arquebisbat
(1958-1972), D. José Richart Alzamora.

Lectura: Crónicas 22, 18-19