El 6 d’octubre de 1934 el general Batet va vèncer la insurrecció i va fer presoner el president Companys, però després va demanar el trasllat, perquè preveia que Companys retornaria triomfant, i no volia haver-lo de rebre amb tots els honors. En efecte: la reacció popular de solidaritat amb els presos va influir poderosament en la victòria del Front Popular el 16 de febrer de 1936.
Ara s’ha desfermat entre els espanyolistes una onada d’alegrois donant per esclafat el moviment independentista, i no veuen que aquestes detencions són com voler apagar el foc amb benzina. Creuen (o diuen creure) que el “procés” és obra de quatre exaltats que momentàniament han seduït molta gent, quan en realitat és un moviment transversal (perquè abasta diferents partits, moviments i sectors socials), i irreversible (perquè ja porta prou anys persistint en la mobilització). Les darreres detencions ja estan abrandant un vast moviment de solidaritat per les dones i fills dels presos que va més enllà dels partits i moviments independentistes. Poden ordenar càrregues policíaques, però no poden metrallar o gasejar tot un poble. El moviment independentista no té marxa enrere, i només pot tenir un final: la República catalana independent.
Coratge, President Puigdemont i tots els patriotes empresonats: tornareu triomfants!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!