Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de novembre de 2007
4 comentaris

Ahir va ser un dia “pesat”

Anem per parts: al matí, classes fins a les 14h50 perquè acabe dimecres amb l’hora que tinc amb l’alumnat de 2n de batxillerat (amb l’assignatura pendent de 1r). A mig matí aní a la consulta de la metgessa que sol atendre’m perquè ja feia dies que tenis un dolor "fort" al genoll esquerre (l’esquerra havia de ser!!!!). Aquest estiu, al Puerto de Santa María havia caigut un bac i tot el meu pes havia anat a parar al genoll esquerre. Bé, finalment, sembla ser que se m’ha eixit el líquid sinovial. Aleshores he hagut de demanar hora al traumatòleg (demà, cap a les 19h00) i allò més segur és que me l’hauran d’extreure, cosa bastant dolorosa pel que m’han dit. I segons ho veja el traumatòleg, igual haig d’estar amb la cama immobilitzada durant uns dies. Us tindré al dia de l’evolució de la malaltia. A més a més, com que Kira (la gosseta) havia començat a sagnar, vaig demanar hora al veterinari per veure què m’aconselleva. La consulta fou cap a les 18h00 i eixia cap a les 19h00. Encara vaig haver d’agafar el cotxe i cap a casa. Total que, entre el dolor que em fa el genoll, la consulta amb Kira, etc, ahir va ser un dia d’aqueixos per oblidar. Ah, per si no tenia prou, m’he refredat un poquet… també, des de dissabte a l’ies "L’Estació" d’Ontinyent, on vaig anar per a a la realització de les proves de la JQCV (em tocà l’aula 10, un barracó, de Sibèria, com a mínim, i encara que amb calefacció elèctrica, no poguérem engegar els llums perquè es disparava tota la instal.lació del centre, aqueixa és la realitat de molts ies del nostre PV), i fou tal el fred que agafí que ja us podeu imaginar: estic prenent paracetamol i fluidín mucolític.
I ja no us vull cansar més amb les meues "desgràcies". Espere que demà vaja bé l’extracció del líquid i dissabte puga assistir a l’homenatge a Paco Muñoz a València (EL MICALET).
Bona vesprada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Ves espai  i cuida’t, Àngel. Ja t’ho vaig dir fa poc temps, que et veia molt ert, com encossetat. Em vas dir això del bac i em vas deixar preocupat, però com que aquests dies que ens hem vist ha fet molta gelor, pensava que la cosa també es devia a això… Així que el líquid ditxós… Paciència, agafa’t uns dies i aprofita per curar-te el refredat. Jo porte dues setmanes que no me’l puc treure de damunt i és cosa pesada. Per cert, com que no ens veurem, felicita de part meua a Paco Muñoz…

  2. Xe, Àngel, vés espai. Els xiquets encara són de goma, com ho érem nosaltres a la seua edat, però és que a nosaltres ara comencen a eixir-nos alifacs. Serà perquè no hem dut una mala vida massa dolenta.

    I ara toca fer tot el possible per estar bé, i com que hi ha mitjans, doncs cal aprofitar-los.

    Tinc algun amic que s’entesta en no anar massa als metges, i em dol perquè podent estar bé, és una llàstima patir més del necessari. Quan cal, s’ha d’anar.

    I sobretot, ànim.

    Ens veiem.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.