Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
5 de març de 2011
0 comentaris
A l’heroi desconegut
Al llarg de l’any hi ha multitud de primers premis, condecoracions, medalles, homenatges, nominacions (fins jo mateix n’he tingut una a Cal Penjoll)… Tot el que ens puguem imaginar. I sempre es tracta de persones que han sobreeixit en quelcom. No sé si és el millor camí per tal d’animar ni per tal de premiar. Perqué, si són persones realment importants, no els cal. M’han agradat molt aquestes paraules de l’escriptor Heleno Saña: “La bondat no necessita de llorers ni trofeus públics ja que es basta a ella mateixa, com tot el veritablement gran i excels”.
Quantes persones hi ha amb un lliurament total que mai van a ser reconegudes. Tenen el gran premi d’estar a gust amb el que fan i sentir-se útils.
Moltes vegades les persones premiades o condecorades no són ni les que més s’ho mereixen ni les que millor ho han fet. Em sona moltes vegades a màrqueting. I per descomptat, hi ha moltes persones en el més absoltut anonimat que tenen el gran premi de passar desapercebudes amb l’alegria de saber que estan acomplint la seua missió.
Perquè darrere de cada persona o cada entitat premiada, quantes persones hi ha treballant calladament i a qui mai no se les premia?
Quin major premi i reconeixxement que sentior l’alegria d’haver actuat bé, d’haver estimat, d’haver dut a cap quelcom en benefici de la resta?
Sempre he pensat que hi ha centenars de Tereses de Calcuta, però sense publicitat, sense orquestració. Vaja, que m’apunte a allò del “Monument al desconegut”.
PD: D’uns papers trobats al Monestir de Santa Maria de Nassiu (i com a reconeixement una vegada més a les persones que CALLADAMENT fan el que cal, la seua obligació, com em va dir un patriota del nostre estimat País Valencià)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!