Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

28 de novembre de 2008

0 comentaris

A MENYS DE 24 HORES DE LA MANIFESTACIÓ

AMB AQUESTA EDUCACIÓ, FONT DE MORA DIMISSIÓ!!!!

Sols vull recordar que serem moltes i molts les i els que cridarem ben fort demà aquest “eslògan”. Uns estarem amb presència física a la ciutat de València, altres ho farem des dels nostres pobles i/o ciutats, i també tindrem persones que ho “cridaran” des d’altres indrets del nostre territori lingüístic. La situació de l’ensenyament públic al PV ha esdevingut “irrespirable”. Seguim encara amb els mateixos mitjans de fa 25 anys: una pissarra, un clarió, uns pupitres, i uns alumnes i professors que hem de suplir allò que l’administració no “facilita” (si volem que la tasca tinga algun resultat). Per tot açò -i per molt més que no dic, com diu més o menys Lluís Llach-, cal eixir als carrers de València i dir-los que ja en tenim prou d’aquesta educació. Prou i massa!!!!

A continuació trobareu els tres articles d’avui de LEVANTE-EMV al voltant d’aquest tema:

Emilio Garcia, Ciudadanos i estulticia.
Vicent Esteve, Radical.

Glò
Glòria Marcos i José A. Fernández, Fins quan?

EMILIO GARCÍA La reacción de la Conselleria de Educación ante la resistencia de los profesores y sus representantes sindicales a que Ciudadanía se imparta en inglés confirma el error de planteamiento del Gobierno valenciano y su dilatada actitud de mantenella e no enmendalla.

Hemos sido muchos los que hemos observado perplejos las contradicciones políticas del PP y los turbios consejos de sus asesores técnicos y pedagógicos en esta y otras comunidades autónomas. Discrepamos acerca de la utilidad de una asignatura como Educación para la Ciudadanía, que se ha tildado de refrito de materias pretéritas a distintos niveles educativos y políticos como Formación del Espíritu Nacional, Reglas de Urbanidad, Urbanidad y Cortesía, Ética o Ética y Sociología, todas las cuales han pasado por las aulas de distintas generaciones con más pena que gloria. Pero declaramos categóricamente imposible organizar un sílabo que exige a profesores y alumnos superar un obstáculo infranqueable: el idioma.

Tener plantados en el aula, como se ha hecho a base de coacciones, a dos profesores, uno titular de la asignatura Educación para la Ciudadanía (para la que no se halla preparado específicamente, como ocurre entre los licenciados en filología valenciana, historia, matemáticas, biología) y otro convertido en autómata (el profesor de inglés, que habría de actuar como intérprete simultáneo, especialidad harto difícil, puesto que requiere unas destrezas adquiridas en las facultades de traducción e interpretación y reforzadas por la práctica intensiva) es una genialidad que habría de pervertir todo el proceso de la asignatura y, de rebote, el currículo de los centros.

Nos hemos tomado la libertad de curiosear, como un ejemplo anecdótico entre miles de modelos que se siguen en el mundo, el programa de estudios de Indian Hill High School, centro de secundaria de la ciudad de Cincinnati, Estados Unidos, tratando de encontrar un equivalente de la asignatura de Ciudadanía. Lo más parecido es lo que ofrece el Departamento de Estudios Sociales, cuyo cometido es «ayudar a los estudiantes a hacerse ciudadanos del mundo responsables». El itinerario busca potenciar su sensibilidad multicultural, aceptar el cambio, adoptar una perspectiva histórica y asumir su responsabilidad social y laboral. «Los estudiantes deben ser capaces de resolver situaciones conflictivas por medio del compromiso personal, aprender a participar en el servicio a la comunidad y trabajar eficazmente en grupos. Los estudiantes alcanzan una mayor comprensión de su papel como ciudadanos y continúan desarrollando sus destrezas en el estudio y la investigación». El requisito complementario es la participación activa en el servicio a la comunidad.

Volviendo los ojos hacia el programa de Ciudadanía, encontramos los mismos principios que rigen un conglomerado de sociología, historia, ciencia política y sicología social como el que acabamos de citar. Pero estos campos del conocimiento no son materia monográfica, sino, como ya hemos dicho en otro momento, multidisciplinar. Tienen demasiada enjundia para desmitificar o focalizar el asunto, quitándole por un lado importancia al hablar de una asignatura más que no estorba al resto del currículo, y por otro, presentándola ceremoniosamente como asignatura imprescindible para la educación integral del alumno.

Para hundir una asignatura polémica como Ciudadanía sirve de muy poco sobreinflarla con aditamentos extravagantes. En los medios educativos es archisabido que el conocimiento se adquiere a través del idioma, y no al revés. Si la Conselleria de Educación del Gobierno valenciano se planteaba convertir a los alumnos en ciudadanos políglotas, hay métodos más eficaces que el propuesto. Si lo que pretende, o pretendía, es boicotear la asignatura de Ciudadanía, el procedimiento legal es discutir el asunto políticamente con el Gobierno de Madrid y tratar de ganar la batalla en los tribunales. Lo que no puede hacer es manejar a los profesores y los alumnos como si fueran portadores de alguna deficiencia. La pedantería de los responsables de la educación valenciana ha rayado en la estulticia.

*Doctor en Filología Inglesa.

VICENT ESTEVE Levante-EMV, en la seua edició de València de 2 de novembre, destaca a quatre columnes i en portada unes paraules d´Alejandro Font de Mora: «Hi ha un sector radical que busca fer política des de l´educació». En l´interior, el conseller s´explica: «Ací hi ha un fenomen que traspassa la política educativa sectorial per a inscriure´s en un context de política general. Senzillament, hi ha un sector de l´esquerra que pensa que el Partit Popular no té dret a governar, en una concepció que a mi em sembla antidemocràtica i que, per altra banda, tampoc és nova en la història d´Espanya». Vegem: qui s´oposa a la política educativa del PP són els representants dels estudiants, els dels pares i mares d´alumnes, el 80% de la representació sindical del professorat, a més d´Escola Valenciana, ànima i cos de les Trobades. Tota aquesta gent, més els partits de l´oposició, tenen una concepció antidemocràtica de la vida pública? Font de Mora ho aclareix: «En educació s´hi dóna una distorsió important i és que el sindicat majoritari que representa als professors en el sector públic no té correlat polític amb presència significativa». De sobte, la covergència dels sectors del món educatiu i l´oposició política han desaparegut. El conseller ignora la resposta unitària de la societat a la seua política educativa i acudeix a la manipulació: crea un cap de turc al qual pinta com una «distorsió important», una anomalia, i clar, així s´explica tot. Hi ha alguna cosa menys distorsionada que presentar-se, cada quatre anys, des de 1987, a unes eleccions en què participa sempre més del 70% del professorat i que les guanye una candidatura amb l´únic aval del seu treball, sense contribució política ni mediàtica alguna? I el conseller, el garant que l´educació responga als més alts valors i més profitosos aprenentatges, continua: «Em preocupa perquè la societat valenciana no es mereix que el principal partit de l´oposició se situe en posicions radicals. El PSOE ha elegit un company de viatge molt perillós per als seus propis propòsits». El conseller, que sap que el sindicat esmentat pateix els atacs sistemàtics de l´extrema dreta, decideix subratllar la diana (no mai li ha expressat la seua solidaritat). És això política educativa? És això moderació?

El sindicat en qüestió ha signat acords amb tots els consellers d´Educació, amb Villalonga, Miró, Camps, Tarancón i González Pons, fent ús de la seua autonomia respecte a qualsevol partit i actuant responsablement com a sindicat majoritari. També n´ha signat amb l´actual i li va atorgar la seua confiança en els protocols de negociació. Font de Mora, en canvi, va entrar a l´Acadèmia Valenciana de la Llengua com el cavall de Pavía per a impedir el seu dictamen sobre la unitat de la llengua; ignora les sentències del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, Tribunal Suprem i Tribunal Constitucional sobre la mateixa qüestió; no ha assistit mai a una mesa sectorial de negociació; evita el Consell Escolar Valencià; defuig el diàleg amb les federacions de pares i mares; i manté enfrontaments amb les universitats.

El senyor Font de Mora no és la persona moderada, assenyada i honesta que l´educació necessita i la societat valenciana reclama. És un radical.

*Delegat sindical de STEPV-Iv.

GLÒRIA MARCOS – JOSÉ A. FERNÁNDEZ Amb la publicació el passat 10 de juny de l´ordre de la Conselleria d´Educació que estableix formes d´organització pedagògica per a impartir Educació per a la Ciutadania (EpC), Font de Mora consumava l´amenaça que anuncià Camps que al País Valencià aquesta assignatura s´impartiria en anglès. El que semblava una broma de mal gust es convertí en una estratègia perfectament planificada de boicot a l´assignatura de la LOE, que des del seu naixement fou dimonitzada pels sectors més conservadors i integristes de la societat, la jerarquia eclesiàstica, la Confederació de Pares Catòlics d´Alumnes i el PP. S´iniciava així una de les etapes més negres de la història de l´educació a Espanya i al País Valencià. Les amenaces i pressions a professors i centres han suposat la major agressió en temps democràtics a la dignitat del professorat i als drets d´alumnes i pares, convertits en ostatges de l´estratègia política del govern de Camps contra la LOE.

Però el que ni Camps ni Font de Mora esperaven era la contundent i generalitzada resposta de la comunitat educativa, les multitudinàries manifestacions, tancaments, assemblees, etc., totes màxim exponent del rebuig que la política educativa del govern valencià ha provocat en l´opinió pública. Demà està prevista una multitudinària manifestació a València i el 17 de desembre el sistema educatiu valencià es paralitzarà, responent a la vaga convocada per les Plataformes en Defensa de l´Escola Pública.

Però què profundes raons poden explicar la tossudesa del president Camps i del conseller Font de Mora en la qüestió d´EpC? Des del nostre punt de vista, unes d´eixes raons responen a la tàctica elemental d´un govern que manté un balanç desastrós en política educativa i que tracta d´alçar una cortina de fum sobre l´opinió pública i desviar l´atenció dels greus problemes estructurals que pateix el sistema educatiu valencià: el País Valencià és la tercera comunitat en índex més alt de fracàs escolar; els pressupostos autonòmics per a 2009 retallen les despeses de funcionament dels centres de Primària (-4,25%) i Secundària (-9,67%), redueixen les inversions en construccions de centres de Primària (-10,37%) i de Secundària (-8,59%), mentre s´augmenten les partides per a concerts amb l´ensenyament privat en etapes no obligatòries: 1,7 milions d´euros per a cicles d´FP de grau mitjà (un 6,5% més) i 1,2 milions d´euros per a concertar el Batxillerat (un 6,2% més); existeixen al voltant de 1.300 barracons on estudien més de 25.000 estudiants, i estem en una comunitat en la què no existeix oferta de places públiques de 0-3 anys.

Des de la promulgació de la LOE, la Conferència Episcopal denuncià que s´havia introduït una nova assignatura amb l´objectiu de formar la consciència moral dels alumnes.

Convidem a llegir el Decret 1.631/2006, de 29 de desembre (BOE, 5 gener 2007), i el desenvolupament del currículum de l´assignatura d´EpC i els seus objectius. No veuran cap rastre de l´adoctrinament moral que la Conferència Episcopal denuncia, sinó la preocupació per promoure una ciutadania democràtica en la mateixa línia en la què ho fan diversos organismes internacionals i la pròpia Constitució espanyola quan es refereix als valors en els què es deu sustentar la convivència social (llibertat, justícia, igualtat i pluralisme polític) i estableix la igualtat de tots davant la llei, rebutjant qualsevol discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra.

Camps i Font de Mora poden exaltar les bondats del trilingüisme, però tot açò és una disfressa que amaga les autèntiques intencions -expressades en nombroses ocasions- d´eliminar l´assignatura d´EpC. Ho diu el programa electoral del PP, ho deia el propi Rajoy i ho ha dit el president del PP provincial d´Alacant, José J. Ripoll: «Cal eliminar l´assignatura».

Com la llei no ho permet, busquen els procediments que facen falta per impedir que es curse. Donar-la en anglès en un nivell de 2.º de l´ESO ha estat el procediment triat per a que no s´impartisca i el professorat reconeix que no es pot complir el currículum de l´assignatura perquè els estudiants no tenen el nivell necessari d´anglès per a seguir la classe. Objectiu complit.

Aquesta situació no pot esperar més temps. Al Govern central li correspon fer que la llei es complisca, i cal recordar-li que per aquesta tasca ja existeix l´Alta Inspecció d´Educació, la qual nasqué com a conseqüència de la nova organització política d´Espanya en comunitats autònomes. Que es pose en marxa, doncs, l´Alta Inspecció d´Educació en aquesta comunitat. I que es tinga en compte la pròpia Constitució, que preveu en l´article 155 que «si una comunitat autònoma no complira les obligacions que la Constitució o altres lleis li imposen, o actuara de forma que atempte greument a l´interès general d´Espanya, el Govern, previ requeriment al president de la comunitat autònoma i, en el cas de no ser atès, amb l´aprovació per majoria absoluta del Senat, podrà adoptar les mesures necessàries per obligar a aquesta al compliment forçat d´aquestes obligacions o per a la protecció del mencionat interès general».

Quants més greuges hauran de patir els professors, pares i mares i alumnes dels centres educatius del País Valencià per a que intervinga qui té l´obligació d´intervenir per a que es complisca la llei?

*Coordinadora d´EUPV.

**Coordinador local d´EUPV Alacant.