Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

3 de març de 2008
4 comentaris

‘L’home manuscrit’ i ‘A peu per l’Alt Camp. Retorn a Catalunya’

Són els dos títols que he acabat de llegir. Manuel Baixauli, autor de L’home manuscrit ha estat un descobriment per a mi. No havia llegit res d’aquest autor i l’obra m’ha captivat. A més, ha estat guardonada amb el Premi Malllorca 2006. Editada per Proa l’any passat. Manuel Baixauli, nascut a la pàtria de sant Joan Fuster, l’any 1963 és tot un escriptor. D’aquest home, pintor també, en sentírem a parlar més d’una vegada. L’obra ve a ser un “llibre ambiciós, intens i imaginatiu sobre l’obsessió per l’escriptura i la capacitat d’aquesta per transformar la vida i les persones, per canviar el rumb del destí en favor de la voluntat humana.” (de la contraportada). I a fe que ho aconsegueix.

Del segon llibre, no cal que us diga qui n’és l’autor. Josep M. Espinàs. No podia ser altra persona. Us he dit que en sóc seguidor i que, pràcticament, he llegit tot el que ha escrit en forma de llibre. I aquest segueix en la tònica dels seus ja “famosos” llibres de viatge a peu. És el que fa el número 19 de la col.lecció, i com tota la resta, es fa de bon llegir i de millor assimilar. En aquest llibre va un recorregut des d’Alcover fins al Pont d’Armentera. I passa per les poblacions d’El Milà, La Masó, Vallmoll, Nulles, Bràfim, Vila-rodona, Aiguamúrcia i Santes Creus. I com que alguns indrets els tinc trepitjats, m’ha recordat moments de fa anys en què vaig passar-hi. Recorde una vegada de tantes que vam visitar d’excursió amb alumnes de l’ies de la Safor Santes Creus. Anàvem juntament amb la professora i escriptora Elvira Cambrils, guanyadora, com ja en vaig deixar constància, del Premi de Narrativa de Xàtiva.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. En Baixauli és un gran escriptor,”l’home manuscrit” és una obra original, estranya, enlluernadora (la història al cementiri és extraordinària, inoblidable). Ara tens temps de llegir… però ben segur que enyores l’Institut. Fins ara!

  2. Sempre s’ha dit que els catalans no tenen ulls per als escriptors valencians, que llevat del Torrent i el Mira no existim. En Baixauli no s’ha complit  la sentència, per a mi falsa. L’han reconegut ells primer i millor. Fins i tot li acaben de concedir el premi Salambó al millor llibre del 2007, per davant del totpoderós Monzó i altres. Es tracta d’escriure el millor possible, d’autoexigir-se el màxim, i els reconeixements ja arribaran. Baixauli n’és la prova.
    Un país petit, per a fer-se veure, ha de fer les coses millor encara que els altres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.