En la festa de Sant Josep Obrer, que l’Església celebra cada any l’1 de maig, el Papa Francesc destacà la importància del treball i convidà a pregar a Sant Josep per tal que cap persona estiga sense treball. “Preguem a Sant Josep Obrer que trobem camins que ens duguen a dir: cap jove, cap persona,
Blanca Baños Gómez Nasqué a Cenicero, La Rioja, el 2 de desembre de 1947 i morí el 15 de març de 1992. Mestra nacional en diversos pobles de la Rioja i directora del col.legi públic “Beato Jerónimo Hermosilla” de Santo Domingo de la Calzada. Va formar un grup de joves. Opinava que el cristianisme és
Etty Hillesum. “Una vida posada del revés” fou el títol que es donà a les traduccions oficials del diari d’Etty Hillesum, una xica jueva que va morir a Auschwitz als 28 anys. Però en realitat és la vida o l’evolució d’Etty la que ens posa del revés i ens interpel.la a tots nosaltres. Per quelcom
Al llarg de la història hi ha hagut moltes místiques. Unes han deixat escrits sobre les seues experiències, altres no. Unes estan als altars, altres són, com diu el papa Francesc, “de la porta del costat”. L’experiència mística la descriuen com la unió amorosa i plena amb Déu. Impregna tota la vida de la persona.
Aquest és el darrer llibre que m’he llegit. L’autor és Albert Om, nascut a Taradell l’any 1966. És periodista i ha treballat en premsa, ràdio i televisió. Han passat vint anys des que va publicar un llibre anterior. Podem llegir a la contraportada que el llibre és l’evocació del temps sense pressa, de la calma
El capitalisme que impera en la nostra societat actual, regit per la llei del màxim benefici en el menor temps possible, té en poc marge d’empatia amb els principals beneficiaris i destinataris del seu treball: les persones. Cada dia més descobrim nous motius d’alarma: empreses que amb superbeneficis tiren treballadors a l’atur, pitjors condicions de
Hui celebrem la festivitat de sant Benet, fundador dels benedictins i patró d’Europa. Vull fer-me’n ressò. Us duc ací el que en diu la Wikipèdia: Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 – Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que van donar origen a l’orde benedictí.
Aquest número va dedicat als Influencers en valencià: mite o realitat? I compta amb les col.laboracions d’Avel.lí Flors-Mas, Marina Massaguer i F. Xavier Vila, Susana Pérez i Alonso Simmer Valenciana, Teresa Ciges, Vicent Boscà, Eugenio Viñas i Sergi Pau. I pel que fa a la resta de col.laboracions destaquem: Vicent Cardona (Revisar i comprendre novament),
Aquest és el llibret que acabe de llegir. Publicat per Círculo Rojo, la primera edició del qual és de novembre de 2020. Podem llegir a la contraportada que a l’edat de 21 anys l’autora va ingressar en un convent de l’orde de les Carmelites Descalces. Després de vint anys de vida religiosa va optar per
-Que bonic i difícil de trobar aqueixa estima! Veritat, Pelegrí? -De vegades la vida ens ofereix una trobada meravellosa, amb una persona que és descans i font d’aigua fresca, defensa i impuls. Una ànima germana, un regal on deixar obert i sense panys el nostre cor. De vegades passa. És un regal immens i íntim.
Tots els homes duem un cibertaxista dins. Un dia fem un viatge llarg amb cotxe i agafem un reproductor de CD portàtil que es connecta a l’encenedor del cotxe i un altre cable que al final té una cinta casette de plàstic per a clavar en el radiocasette del cotxe. Amb el cotxe ple de
Els cables són uns éssers fascinants, imprescindibles. Un dubte que ha tingut sempre en el punt de mira a poetes i frares és per què ens fascinen els cables que molts amaguen? Hi ha persones que tallen els cables pel sa. Però salta la sorpresa automàtica: que no arriba el corrent, que no funciona l’aparell.
Ha mort una companya de camí. Llàgrimes i somriures en recordar-la i mirar els moments compartits. -Quina pena, no caminar més juntes! -Quin goig, recordar el viscut! Va dir el pelegrí: -No dubteu, amics, que un dia els vostres passos s’assemblaran als seus, que caminareu i anireu parlant amb ella, que compartirà la vostra ruta.
Sempre m’ha fet por volar. Un dia estava mossegant-me les ungles en un avió quan se m’apropa un senyor i em diu: “No et preocupes, mor molta més gent d’accidents en la banyera que d’accidents en avió”. Em va llevar la por a volar però ara, cada vegada que entre en una banyera, vaig que
Es denuncia bastant el fet que vivim davall un sistema inhumà que col.loca l’ànsia de riquesa per damunt de les persones. Però no amb la suficient intensitat per a produir canvis profunds en aqueixa nefasta escala de valors. Aqueixa degradació mercantilista provoca una lleugeresa que es tradueix en una societat en què treballs indecents -precaris,