UNa de les coses que ha deixat clara la pandèmia actual és la fragilitat del nostre sistema social. Un “vitxo” tan xicotet ens monstra la part més negativa, més fragmentada, més idealitzada, que podia amb tot… i veiem com, en poc de temps, cauen tots els mites i aparences en què se sustenta el model
El resultado de las elecciones, celebradas en Madrid el pasado día 4 de mayo, ¿se puede enjuiciar, básica y primordialmente, como un problema político o, más bien, como la expresión de un hecho cultural? Por supuesto, en las elecciones del 4 de mayo, estuvo presente la política. De eso se trataba ante todo y sobre
Ja hem sabut els resultats de les eleccions de la Comunidad de Madrid. I ha guanyat el PP, com era d’esperar, i juntament amb els vots de VOX, Díaz Ayuso seguirà essent la Presidenta de Madrid. En fi, el poble ho ha volgut i així serà. Què podem dir d’aquesta dona que no hagen dit
Durant el confinament de la primera onada hem potenciat valors que són propis de l’essència dels nostres pobles. Per exemple: El valor de la proximitat: Veïns de bloc de pisos que no es coneixien i han iniciat una relació pròxima. El valor del temps: poder gaudir, sense presses, de la xarrada amb el veí o
La unió de PP i Ciudadanos lleven el nom d’Enric Valor a una avinguda de Mutxamel. El canvi de nom pel d’Avinguda d’España compta amb el suport de Vox, mentre que s’oposen els partits progressistes PSPV, Compromís i Podem. El fet ratlla el ridícul si no fóra per la càrrega que duu. Així podem llegir
Estar pendent de les persones grans, soles, o amb dificultats, per a tenir-hi relació (personalment, per telèfon, telemàticament), ajudar-les en les tasques que elles no poden fer, que no se senten soles… Continuar amb relacions personals i/o de grups per a seguir treballant per un món viu. Estar atents a les possibles retallades a nivell
Ahir recordàvem la Batalla d’Almansa per la qual vam perdre el nostre govern i País. En memòria d’aquells fets us deixe aquest fragment de la Viquipèdia: La batalla Les unitats dels combatents són els batallons d’infanteria (400 homes) i els esquadrons de cavalleria (100 cavallers), que s’agrupen en regiments i en brigades. Els dos exèrcits
Hui celebrem el Dia de la Rosa i el Llibre. o siga, Sant Jordi. Encara que amb pandèmia no podem oblidar les dates assenyalades del nostre calendari. Per això duc a aquest bloc el record del dia de hui. Us deixe un poema de Pere Quart, ABRIL D’ENAMORAT: ABRIL D’ENAMORAT Pere Quart Passeig de Gràcia
POSITIU: Millor qualitat de vida als pobles que a les ciutats. Per exemple: a la desescalada, meys restriccions horàries. La proximitat del camp fa més fàcil l’”alliberació” de la mascareta. La proximitat fa també més fàcil els rastrejos. Una administració local més pròxima fa més efectives les ajudes. El teletreball (amb totes les seues ambigüitats)
“La pandèmia ha marcat la vida de les persones i la història de les nostres comunitats. Davant aquesta i altres realitats cal construir el demà, mirar el futur i per a això fan falta el compromís, la força i la dedicació de tots”, afirmà. Per a això, El Papa va dir que “cal actuar amb
El papa Francesc encoratjà a anunciar l’Evangeli amb esperança, construint el futur amb força i dedicació. Així ho va indicar el Sant Pare en un vídeo missatge adreçat al Congrés d’Educació Religiosa, promogut per l’Arxidiòcesi de Los Ángeles, que es dugué a cap els passats dies 18 al 21 de febrer, amb el tema: “Proclama
Ens preocupa que es mire els pobles d’una manera idealitzada (qui idealitza, no estima la realitat sinó un miratge), utilitzant-los com a refugi, però sense ser capaços d’entendre i assumir els seus valors propis, la qual cosa implica assumir un estil de vida elegint treballar per la seua dignitat des del proper i des de
Tal dia com hui, fa 90 anys es proclamava la II República. Han passat molts anys i molts esdeveniments des d’aquell dia. Hui duem la data i la dada al bloc per tenir un recordatori d’aquell fet que va marcar el nostre futur (aleshores) i encara marca el nostre present.
Des de principis de l’any 2020 la Covid-19 ha estat present en les nostres vides, des de les notícies a la televisió, periòdics, ràdios… fins en els nostres pobles i en les nostres conversacions. Com a militants del MJRC i MRC hem fet una reflexió profunda per tal de descobrir quins efectes ha tingut en
Vientos del pueblo me llevan, vientos del pueblo me arrastran, me esparcen el corazón y me aventan la garganta. Los bueyes doblan la frente, impotentemente mansa, delante de los castigos: los leones la levantan y al mismo tiempo castigan con su clamorosa zarpa. No soy un de pueblo de bueyes, que soy de un pueblo