Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de març de 2024
0 comentaris

La Mare de Déu dels Dolors, per Josep Miquel Bausset (LEVANTE-EMV)

Tot i que la festa litúrgica de la Mare de Déu dels Dolors és el 15 de setembre, són molts els pobles que celebren també aquesta festa, l´últim dia del Septenari dels Dolors, és a dir, hui, el divendres abans del Diumenge de Rams.

La Mare de Déu dels Dolors, anomenada també la Pietat o Mare de Déu al Peu de la Creu, i que és venerada a molts pobles valencians, ens recorda Maria traspassada pel sofriment. Patrona de Canals, Requena i Puçol, i venerada a L´Eliana, són molts els pobles que li han dedicat una ermita a la Mare de Déu dels Dolors, com a Sagunt, Alboraia o Torís.

Al llarg de la història, el poble cristià va sintetitzar els set dolors de Santa Maria, en set passatges bíblics, explícits o intuïts, on la Mare de Déu va viure el dolor i el sofriment, unida al seu fill. I així ho canten uns Goigs: “Mare de Déu dels Dolors,/ confiat jo vinc a Vós./ puix foren amb set turments,/ de set dolors traspassada;/ siau la nostra Advocada/ Mare dels vostres servents”.

El primer dels dolors és quan Maria i Josep presentaren l´Infant al temple de Jerusalem (Lc 2:34-35) on Simeó profetitzà que a Maria una espasa li traspassaria l´ànima.

El segon dels dolors és la fugida a Egipte de Maria, Jesús i Josep (Mt 2:13-14) ja que Herodes volia matar l´Infant Jesús.

El tercer dels dolors és la pèrdua de Jesús a Jerusalem, quan Maria i Josep el buscaren sense saber on estava (Lc 2:43-48)

En el quart dolor, la pietat popular ha vist Maria a la Via Dolorosa, mentre veia passar Jesús amb la creu, camí del calvari.

El cinquè dolor és quan Maria es trobà al Calvari, al peu de la creu (Jo 19:25-27) on estava crucificat el seu fill. I és d´aquest dolor com, amb una gran bellesa, canta mossèn Jacint Verdaguer, aquest moment: “Sota l´arbre Sant/ la Verge sospira,/ veient mort lo fruit,/ lo fruit de la Vida:/ lo fruit és Jesús,/ Ella bé ho sabia;/ que l´arbre és la Creu,/ la Verge és Maria./ Paraules que diu/ lo cor entristien:/ Jo en tenia un Fill;/ millor no hi havia;/ l´han pres i lligat,/ i en la Creu ara expira!/ Roseret del cel,/ que en mon cor flories,/ tes flors què s´han fet,/ puix sols trobe espines?/ Vosaltres que aneu/ camí de la vida,/ cap pena hi heu vist/ semblant a la mia./ De set Espasses ferida/ vos mirem trista i plorosa/ Verge, y Mare Dolorosa/ socorreu aquell qui us crida”.

El sisè dolor recull la presència de Jesús, mort a la falda de Maria, després de baixar-lo de la creu.

Finalment, el setè dolor és la soledat de la Mare de Déu, en deixar el seu fill al sepulcre.

Són molts els escriptors que han fet referència als dolors de Maria, com Sant Anselm, Sant Bernat o Jacopone da Todi, a qui s´atribueix el Stabat Mater: “Dreta al peu de la Creu/ on penjat estava el Fill,/ plorava la Mare Dolorosa”. També Ramon Llull escrigué “De la passió e lo desconsol de Nostra Dona de son Fill”. I el Vaticà II ens parla de Maria, que “mantingué fidelment la seua comunió amb el Fill, fins a la creu” (L.G. 58).

La devoció a la Mare de Déu dels Dolors (anomenada també la Dolorosa o la Pietat) va nàixer el segle XI, i es va propagar molt durant el XIII, gràcies als monjos cistercencs i als frares mendicants. El 1814, el papa Pius VII estengué la devoció a la Mare de Déu dels Dolors a tota l´Església i Pius X, fixà la seu festa el 15 de setembre, tot i que en molts pobles també se celebra hui, divendres de Passió o divendres de Dolors.

La Mare de Déu dels Dolors, patrona de l´Institut Secular “Obreres de la Creu” que es troben en missió pastoral a Castalla, Alzira, Altea la Vella, Ontinyent, La Barraca d´Aigües Vives, Xàbia, Gandia, València o Montcada de l´Horta. També és venerada al convent dels Dolors de Bocairent i a l´ermita dels Dolors de Callosa de Segura. És en aquesta vila, on hui, Divendres de Dolors porten la Mare de Déu des de la seua ermita a l´església de Sant Martí, per celebrar el Septenari en el seu honor, que també se celebra a Crevillent.

Pel que fa a la vila de Dolores (que té en el seu escut el cor de Maria traspassat per set espases) es fa la presentació a la Mare de Déu, dels xiquets fins a 2 anys.

Que la Mare de Déu dels Dolors ens ajude a estar atents als sofriments del nostre món i a posar consol i esperança en tots aquells que pateixen, d´una manera especial en els familiars de les víctimes de l´avió estavellat als Alps.

DIADA 2022
11.09.2022 | 6.05
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.