Editat per les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM). És el llibre que acabe de llegir. És una mena de biografia del P. Oriol Ma Diví. Fou ordenat prevere de l’arxidiòcesi de Barcelona i posteriorment professà com a monjo benedictí a Montserrat. Podem llegir que “aquest llibre és una presència, i és l’últim regal que ens fa el P. Oriol Ma Diví.” (paraules de Joaquim Maristany del Rayo).
En aquest enllaç podreu llegir les 25 pàgines (a mena de resum) del llibre. A la contraportada podem llegir:
Heus aquí un home de Déu, un home de
pregària com no se’n troben…
Tot ell revestit de la humilitat cristiana.
Ens ha anat deixant, gairebé sense voler,
discretament, moltes pistes per poder-lo
recordar i evocar: escrits sobre la seva
infantesa, amb una certa ambició literària, però que mai no va publicar;
la poesia esparsa, i tota l’obra gràfica,
immensa. Però sempre escrits, poesia,
dibuixos, gravats, tot, sota la primacia
de la vida espiritual intensa, de la pregària, del compliment dels oficis monàstics, de la vocació —primer sacerdotal i ben aviat monàstica—: «les dues crides al meu llac de Galilea», com diu ell
mateix.
I en aquest enllaç trobareu l’article que el P. Josep Miquel Bausset OSB va escriure amb motiu del que hauria pogut ser el seu aniversari de cent anys.
I ací teniu l’homilia del seu soterrar a càrrec del Pare Abat Josep Ma Solé, actualment abat emèrit:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!