Bé, com sabeu aquelles i aquells que em llegiu, he estat uns dies a Barcelona. El motiu és un de molt senzill: viatge escolar amb l’alumnat del curs 1r de batxillerat de l’Ausiàs March de Gandia (la Safor). Una vegada he tornat a casa, reprenc aquestes col.laboracions a la xarxa. I ho faig amb un
Hui sols unes parauletes per dir-vos que ha arribat l’hora de l’excursió a Barna. Passarem pel Monestir de Poblet per tal de retre homenatge al nostre rei En Jaume I. Si ens podeu (i voleu) veure per televisió: al programa El Club de TV3 de divendres 7 cap a les 16:30 ho podreu fer. Diuen
Si la gent d’Església ho llig, no sé què en pensarà. La primera vegada que ho vaig sentir va ser en una situació molt saludable i va ser a terres catalanes. Estàvem al llit… Bé, però hui ho dic perquè potser ja no siga veritat aquesta expressió. Llegint el Magazine del Levante-EMV de diumenge 2
Aquesta setmana (dijous anem a visitar els germans de Catalunya) estaré poc amb vosaltres. Però, tranquils, que me’n recordaré. I, si puc, cosa que no crec, hi entraré des d’un ciber a veure si el PAI’s encara continua igual o el Molt Honorable s’ha begut tota l’aigua que l’Ebre llença al mar. És que, mireu,
Ahir, dia 1 d’abril -ja sabeu què va passar tal dia com ahir de fa 67 anys- , tingué lloc la 1a Intercomarcal Cabotista a Gandia (la Safor). L’acte començà puntualment i, a partir d’eixe moment, tot va ser riure. Ja sabeu que l’encapçalament de la Intercomarcal era Ja portem un any fent-vos la mà! (RIURE). I de veritat que ho van
Bona vesprada, xiquetes i xiquets. Ja s’acaba el trimestre (el segon és el més pesat dels tres lectius de què gaudim els que ens dediquem a açò d’ensenyar a qui no sap -ho deia Jesucrist-) I, enguany, l’acabarem d’una forma entretinguda i un poquet lúdica també. Anirem d’excursió a Barcelona amb els alumnes que cursen
No direm marques per allò de no fer publicitat a qui ja en té molta. Bé, com esteu amigues i amics de la xarxa? Calor, en fa molta, veritat? Si haguéreu d’estar unes hores al dia amb xavals de 15, 16, 17 i 18 anys en unes aules que ja tenen més de 75 anys… què faríeu?
Després d’uns dies de silenci per la feina de correccions i avaluacions (ja sabeu la tasca de l’ensenyant!) a pesar de les vacances que hem tingut per les Falles, torne amb vosaltres. Avui no diré molt perquè és tanta l’esperança que tinc pel comunicat d’ETA que… no m’ixen les paraules. Per fi, sembla que ara va
Tot el món deu recordar que el ministeri de l’Interior posà en marxa un pla per tal de lluitar contra la venda de drogues al voltant dels IES. Aquest pla, durant els dos mesos -més o menys- que ha estat en vigor ha donat aquest balanç: 275 notificacions d’incidents ha rebut Conselleria des del 17
En diuen periodisme d’investigació Passa-ho! Iu Forn Som al despatx de la reputada societat Pere J. Gotera i Federico, Intoxicaciones a Domicilio. Els trobem molt enfeinats preparant un nou lliurament del que ells dos anomenen "periodisme d’investigació" i que la resta de la societat coneix com un "Hans Christian Andersen". I, quina casualitat, acaben d’arribar
Repassava el contingut del meu PC i he trobat aquest catàleg que no recorde d’on l’he tret. Però, com que em sembla molt adient per a la reflexió de mares i pares per tal d’evitar això que diu l’enuciat, ací us el deixe. Espere que siga de molt profit. I done les gràcies al mitjà
Encara no hem eixit d’una i ja estem en una altra. Us preguntareu a què ve açò que acabe d’escriure. A l’incendi que ha cremat més de 1.900 hectàrees a la Safor, molt prop del Montdúver. Quina desgràcia! Què hem fet les i els valencians que no acabem d’eixir-nos-en… A pesar del que ha dit
És el Contracte de Primera Ocupació. Arran del que ha passat a França aquests darrers dies ací teniu l’article escrit per Carlos Elordi a el Periódico de Catalunya avui dia 12 de març de 2006. UNA ALTRA VEGADA REVOLTA A FRANÇA CARLOS ELORDI Per primer cop des del maig del 1968, un grup d’estudiants –tot
Ahir, 11 de març de 2006, feia dos anys de la masacre a Madrid perpetrada pel terrorisme islamista. He volgut deixar que parlara el silenci i/o la música. I m’he sentit rebaixat a quasi pols quan he escoltat en Rajoy amb la cançó de l’enfadós. Pense que, si hui cal alguna cosa, aqueixa és silenci i/o
Primer que res haig de fer una correcció: la pel.lícula que vam veure ahir aquelles i aquells que poguérem entrar a la sala de projecció fou La vida secreta de les paraules i no com us havia dit que es deia. Disculpeu-me si us he induït a error… La pel.lícula és d’aquelles que cal visionar. A més