Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Ahir, dia 1 d’abril -ja sabeu què va passar tal dia com ahir de fa 67 anys- , tingué lloc la 1a Intercomarcal Cabotista a Gandia (la Safor). L’acte començà puntualment i, a partir d’eixe moment, tot va ser riure. Ja sabeu que l’encapçalament de la Intercomarcal era Ja portem un any fent-vos la mà! (RIURE). I de veritat que ho van aconseguir i molt.

Com que hi haurà altres plomes que també en parlaran, vaig a recomanar-vos que, quan trobeu l’ocasió d’escoltar i veure alguna de les ànimes que van desfilar -i com ho feren- per l’escenari ho feu. No us en penedireu.

De Xavi Castillo què us diré? com escrivia Ramon Muntaner. Immillorable. El Molt Honorable Enrique Camps hauria de dedicar-li una avinguda a Xàtiva, Bocairent i Alacant.

Dels Ovidi Twins us diré que ni els coneixia ni en sabia res. Però el tema de la Copa de l’Amèrica és per fer-lo himne oficial de l’event que, si Déu vol, ens durà a la glòria.

De Lilit i Dionís són de Pego. Amb això ja està dit tot.

El descobriment de la nit -personalment- va ser Les Maedéus (de l’Antic Regne de València). Per a la gent més religiosa us diré que ens van deleitar amb la seua música i veus la Maedéu de la Cabessa, la Maedéu de l’Olivar i la Maedéu de LORETO o L’ORETO (segons cada u vulga). De veritat, si el cel està ple de Maedéus com aquestes jo hi vull anar. I no sóc irrespetuós.

L’Arthur Caravan d’Alcoi: música i més música. Com que era la primera vegada que els escoltava a tots no puc dir molt més. Però com sonaven, quina terra i quina gent la d’Alcoi.

i la gran promesa local El Xic de Corea… molt bé. De veritat, l’any que ve no us ho perdeu. M’ho agraireu.

Totes les actuacions varen estar lligades amb una veu que va anar desgranant la història dels quatre números que han eixit i el cinqué que és de recent publicació: Especial Estatut.

Bé, fins ací, una crònica rapídissima del que va ser la 1a Intercomarcal Cabotista.

Cap a les 23:00 procedírem a la benedicció de la taula i a donar fe d’un sopar que tingué lloc a Pasqualet Menjars al carrer L’Hostal, 5 de Gandia.  I la vetlada va estar amenitzada amb la música i les cançons de Toni de l’Hostal. Per cert, la cançó Soy putero sabríeu dir-me a qui va dedicada. És amb la música de Soy minero. Res més. Si voleu saber-ne més, llegiu per la xarxa… Gràcies Mr Cabota i Toni de l’Hostal per existir. Si no, hauríeu de ser inventats. Bona vesprada.