Ahir, 11 de març de 2006, feia dos anys de la masacre a Madrid perpetrada pel terrorisme islamista. He volgut deixar que parlara el silenci i/o la música. I m’he sentit rebaixat a quasi pols quan he escoltat en Rajoy amb la cançó de l’enfadós. Pense que, si hui cal alguna cosa, aqueixa és silenci i/o música en honor de les 192 víctimes assassinades a Madrid. I poesia…
Del llibre Visions i Cants de Joan Maragall:
EN LA MORT D’UN JOVE
Te’n vas anar amb aquell ponent dolcíssim…
Caigueres, lluitador, al marxar a la lluita.
Somreies a la força dels teus muscles
i glaties per guerres i corones,
i tot de cop t’has esllanguit per terra
amb els ulls admirats…
Ai, la Mort, que n’ets d’embellidora!
Aquell teu primer vel, quan el lançares
damunt de l’hèroe en flor, tots somriguérem
sota els plors estroncats, que una serena
va come´çar a regnar en el pit i el rostre
del moribund. L’alè anava i venia
suaument emperesit, fins que esperàrem…
I no tornà… Llavores esclataven
més alts els plors al Cel… Ell ja no hi era…
Pro a fora, al camp, era un ponent dolcíssim…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!