És el Contracte de Primera Ocupació. Arran del que ha passat a França aquests darrers dies ací teniu l’article escrit per Carlos Elordi a el Periódico de Catalunya avui dia 12 de març de 2006.
UNA ALTRA VEGADA REVOLTA A FRANÇA
CARLOS ELORDI
Per primer cop des del maig del 1968, un grup d’estudiants –tot i que, segons les cròniques, menys nodrit que els d’aquells anys– va ocupar divendres passat la Sorbona. Van entrar per les finestres i la policia, que hi va anar amb tota la parafernàlia antiavalots, els va fer sortir per la porta. Mentrestant, uns centenars de companys tallaven el trànsit al bulevard Saint-Michel. Gairebé 40 anys després, els joves universitaris francesos han recorregut a les icones de la més emblemàtica mobilització estudiantil de la història per cridar l’atenció sobre la fondària de la seva actual protesta: la que creix contra el CPE, el contracte de primera ocupació aprovat pel Parlament i que té en vaga bona part de les universitats del país.
La cosa sembla molt seriosa. Perquè ho són els motius de la protesta i perquè pot incidir, i molt, en el clima polític, quan falta menys d’un any perquè es duguin a terme les eleccions presidencials del 2007. Almenys, així ho indica la gravetat de les afirmacions que han fet els editorials dels principals diaris del país. Això ha dit LE MONDE: "El poder s’enfronta a una joventut que se sent precaritzada, rebutjada de la feina, en definitiva, sacrificada. Una joventut que no suporta aquesta França bloquejada i que comença a prendre consciència de les polítiques passades que no han preparat el futur". Més directe encara l’editorial de LIBÉRATION: "Després de l’estat d’urgència als suburbis, l’estat de setge a la Sorbona. França té motius per estar inquieta amb el seu Govern. En cinc mesos ha aconseguit fer sortir dues vegades la joventut al carrer. … El Govern és incapaç d’oferir a la joventut un altre horitzó que no sigui el de la precarietat. Amb diploma universitari o sense, amb èxit o fracàs escolar, avui la joventut és discriminada. És una generació d’un sol ús, tal com ha confirmat el CPE, que condemna els menors de 26 anys a la perspectiva d’estar durant els dos primers anys de contracte a mercè d’un acomiadament sense justificació. … Sarkozy està al mateix vaixell que Villepin".
Per acabar, LE FIGARO, diari progovernamental, ho veu com una batalla crucial: "El destí de la dreta es juga en bona mesura en l’assumpte del CPE. Evidentment, aquell text, per molt necessari que sigui, no proporciona a la majoria cap garantia que vencerà el 2007. Per contra, una retirada en camp obert seria el pitjor dels preàmbuls d’aquella gran cita. La majoria no compensarà el seu dèficit d’explicació amb un dèficit de valentia. Amb tot, la joventut no està perduda".
Ara que per a dramatisme, el que el FINANCIAL TIMES ha utilitzat per descriure la situació a l’Iraq. Després de dir que hi ha "risc que l’Iraq acabi sent un Líban al cub", el seu editorial afirma: "Les crides a la calma fetes per líders religiosos com l’aiatol.là Sistani han quedat fets miques per les massacres, mentre prossegueixen sense fre els assassinats de metges i acadèmics, i de pilots i enginyers de les dues parts. ¿Hi ha alguna manera d’aturar aquesta diabòlica dinàmica? El que és fonamental i indispensable és la necessitat d’un Govern nacional d’àmplia base. Però també els veïns de l’Iraq haurien de recolzar aquest intent i comprometre’s a mantenir la integritat territorial del país. Hi ha poc temps per impedir uns Balcans a les arenes del desert".
Fins ací l’article. No sé si al nostre país podrà arribar aquesta situació, però el que sí que tinc molt clar és que al País Valencià el govern dretà del PP crea el brou de conreu perquè puga esdevenir una situació semblant. No debades el govern valencià és en mans d’un partit de dreta -alguns són d’extrema dreta- igual que passa al govern de la República Francesa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!