L'Hereu Riera

Un any més, la Vuelta Ciclista a España ha tornat a passar per (sobre de) Catalunya (i quasi coincidint amb la seva Diada nacional), impertorbable, amb “total normalitat”…, seguint la lògica normal de l’Estat usurpador: “Catalunya és Espanya, la Vuelta ciclista fa la volta a Espanya, ergo també pot passar / ha de passar / passa per Catalunya”. Així de fàcil.
Aquesta lògica territorial és la mateixa que utilitzen els predicadors del Pegamento Imedio espanyol en la qüestió encara més transcendental de la llengua: “Si Catalunya és Espanya (o Com que Catalunya és Espanya), a Catalunya s’hi ha de parlar (i s’hi ha d’ensenyar, i en peu d’igualtat!) l’espanyol, que és la llengua comuna d’Espanya”.
Cap d’aquests sil·logismes no inclou l’explicació històrica d’això que donen per fet amb tanta lleugeresa: per què Catalunya “és Espanya”, quan i com es va convertir en part indestriable, inseparable, incondicional, irreversible d’Espanya (no pas per art de màgia, precisament), i per tant per quins set sous, per quina raó humana o divina el País Català ha de suportar sense piular la imposició de la llengua comuna dels pebrots, la Vuelta Ciclista de marres i tota la resta de la pesta de la resta d’Espanya: la delirant economia castellanocèntrica, els deliris imperials, les al·lucinacions olímpiques, les constants reformes educatives, la contínua fiscalització de les formes de vida catalana, la ruïnosa fiscalitat, les esgotadores intromissions allà on ningú els demana, la imposició –amb la seva inveterada mala llet– de la seva extravagant normalitat...
Que no es faci mai cap referència històrica dóna compte de fins a quin punt estan segurs, els nostres colonitzadors, de la normalització –dins les nostres colonitzades ments– de l’anomalia que ens van implantar l’any del Senyor de 1714.

Parlàvem de bicicletes, però. Dèiem que la serpent multicolor –bicolor, en aquest cas– ens ha visitat de nou: el xixo ha vingut a fer la pixaradeta, doncs, per marcar territori. Resulta que el territori no és el que era, que està canviant a tota velocitat, però els responsables de la prova ciclista no es donen per enterados: com els dirigents polítics de l’Estat, fan com si no passés res…, només faltaria!

El territori, d’altra banda, tampoc s’ha matat gaire per donar a entendre que el missatge és incorrecte, i doncs contrarrestant-lo amb el missatge contrari, “Catalunya NO és Espanya”, enviat a tot Espanya i a tot el món a través de les imatges televisades. No sé si ha sigut per falta d’interès per la mateixa prova (la Vuelta no és el Tour, oi?), o perquè no s’ha calibrat prou la potencial publicitat, o per mandra, o per què, però el cert és que hem deixat passar una bona oportunitat –o no l’hem aprofitat prou: vegeu el cartell de Reus– de fer fressa i capgirar l’impuls del contrari, com fan els lluitadors de karate, en un altre impuls sobiranista.

Sigui com sigui, també en aquest àmbit l’onada arrasarà tots els xiringuitos il·legals aixecats en tants d’anys d’impunitat al solar colonial. De moment, ja veurem en la pròxima edició, en l’any del Senyor de 2014, si el regueró de pis també passarà per Catalunya, com si no passés res…, o què.