L'Hereu Riera

Que difícil cantarle a Tierra Madre,

que nos aguanta y nos vio crecer,

y a los padres de tus padres,

y a tus hijos, los que vendrán después!
Si la miras como a tu mama

quizás nos cambie la mirada,

y actuemos como el que defiende a los tuyos

y a los que vienen con él.
La raiz en mis pies yo sentí,

levanté la mano y vi

que todo va unido, que todo es un ciclo,

la tierra, el cielo y de nuevo aquí,

como el agua del mar a las nubes va,

llueve el agua y vuelta a empezar, oye yee.



Grité, grité… o no lo ves??

Va muriendo lentamente, Mama Tierra… Mother Earth…

No se trata de romper ventanas,

ni farolas ni de cara,

mejor romper conciencias… equivocadas… oye…
Nadie nos enseñó ni a ti ni a mí,

nadie nos explicó ni a ti ni a mí,

mejor aprender, que corra la voz y quizás conseguir...


(bbrbojer… bombeando Tierra Madre dice…

tr trr bombeando Tierra Madre te dice… basta!

trtrt bombeando… trtrt bombeando

Tierra Madre escuché…

trtrt bombeando Tierra Madre dice… ponte en pie

trttr bombeando …mirame yee)



Grité, grité… o no lo ves?? (no, no, no, no lo ves…)

Va muriendo lentamente, Mama Tierra… Mother Earth…


Oh mama reclama,

se le apaga la llama,

y esto no es de hoy,

de tiempos de atrás oihoy…

decre décadas degradando…

Ya mama reclama,

se le apaga la llama,

se la venden hoy,

de lo que fue a lo que soy,

se tre magnifican sus latidos uhoy…

llaman, llaman…
Mama Tierra llaman…

ya que las manejan sin plan,

demasiadas cavan,

otras se caen, luego frutos no dan…
Llaman llaman…
Mama Tierra llaman…

oídos sordos les hace el “man”,

miradas se tapan,

contaminan hasta que eliminan…



Grité, grité… o no lo ves???

Va muriendo lentamente, Mama Tierra… Mother Earth…

[Macaco, Mama Tierra,
dins l’àlbum Ingravitto]

Ahir al vespre hi havia convocada una “apagada simbòlica” de llums, de les 20:00 a les 20:05, per cridar l’atenció / protestar / fer un toc als governs sobre el canvi climàtic, que alguns governants i alguns aspirants a ser-ne posen en dubte o neguen directament que estigui en marxa, ni galopant ni caminant, i per als més temeraris d’ells no passa de ser alarmisme barat per espantar les criatures (les seves, concretament: els seus negocis pudents, amb el del petroli com a paradigma). Bé, doncs com era de preveure, els cinc minutets en qüestió van tenir un seguiment ínfim. Als que van fer la convocatòria els hi diria que es retirin a meditar cinc minuts, a dilucidar, per exemple, si és que la gent pensa que una pala matamosques no és la millor eina per tombar elefants; o si a la gent li ha pujat la consciència del sentit del ridícul, al mateix temps que l’ecològica; o si els Cinc Minuts com aquests d’ahir, igual com les Setmanes sense Cotxes o els Dies Internacionals de Qualsevol Bona Causa, etc, no són més que cartes que els governants es treuen de la màniga per tranquil·litzar consciències, les seves i les dels que els segueixen (tant se val que sigui amb tota la bona voluntat del món i part de l’estranger), com diu l’Apòstata desficiosa en el seu bloc: “L’apagada fracassa, i jo contenta”. Jo no sé si me n’alegro o no, però el que sí sé és que no em sorprèn gens. I els convocants, per la seua banda, si n’estan descontents, que vagin pensant en una altra cosa. Potser d’on ve el mal, per poder atacar-lo d’arrel, per exemple… (sobretot els governants, que és la seva feina).
Grité, grité… o no lo ves? Va muriendo lentamente, Mama Tierra, Mother Earth…