L'Hereu Riera

"Sortim a una campanya per setmana. Amb el retorn d’ETA a la
violència i amb les pretensions sobiranistes del lehendakari Ibarretxe hi havia
ànimes càndides que es pensaven que Catalunya passaria a un descansat segon pla
i que els bascos tornarien a ser l’ase de tots els cops i alguns més de regal.
"Criatures!
"Els bascos cobren, però els catalans encara més. Tenen castanyes de
sobra.
"Enhorabona! I Catalunya i el catalanisme continuen sent l’objectiu predilecte
de l’armada mediàtica madrilenya.
"Cada dia col·leccionen nous enemics. Cada català és un dimoni en
potència, i ells fan d’àngel exterminador de bèsties. Aquest mes la víctima
propiciatòria és la cervesa Moritz.
"Por tierra, mar y aire -és a dir, des de la televisió, la ràdio
i la premsa calvosoteles-, els mitjans de comunicació de la gran capital han començar a
disparar contra els propietaris de la marca ‘catalana’, ‘per haver
subvencionat l’organització Plataforma per la Llengua’.

"Té nassos, la història. Es deuen pensar que deu ser una plataforma atòmica… Com que Corea del Nord ha pactat, ara el gran perill nuclear són la Plataforma i la cervesa Moritz, que etiqueta ‘exclusivament en català’.

La família cervesera ha fet una nota pública en què surten al pas contra la campanya i proclamen ‘el profund compromís amb Catalunya des de 1856’, i per això ‘donem suport en la mesura de les nostres possibilitats a diverses iniciatives adreçades a la normalització de l’ús del català i a la cultura catalana’.

"Com fan totes les marques espanyoles. Amb l’espanyol. Com els fabricants afirmen, Moritz etiqueta en català ‘perquè és l’idioma propi del país en el qual té l’origen, la seu social i el cent per cent del mercat’.

"Que difícil és ser normal!"

Aquest text em va arribar ja fa unes setmanes, a finals de l’any passat, però no han pas perdut vigència, ai las!, de manera que l’he enganxat ara i aquí perquè els passavolants d’aquest bloc sapigueu que el pa que hi donen, a les Espanyes, en els sectors més variats que han comès el pecat original de ser catalans, ara també incumbeix al cerveser, amb l’única marca que té el valor -afegit- d’etiquetar en català, com haurien de fer totes si no sucumbissin amb tanta facilitat a l’amenaça de boicot i a la por que els fa la cara de dòberman del poder castellà, sigui a l’ombra o sota els focus, ho faci de manera subtil o barroera, tant se val.
L’etiquetatge en castellà pel qual opten la majoria de fabricants catalans no és cap signe de “normalitat”, sinó tot el contrari: és un camuflatge, és una manera de fer-se perdonar el fet de ser diferents, de ser d’un país diferent, de formar part d’una anomalia que convé no esventar, no fer-la present, que convé amagar, perquè és una vergonya que no es pot ensenyar. I fent-ho així, portant-se bé tothom, no hi ha d’haver conflicte…
Tots els xantatges funcionen així: si la víctima no es queixa, paga i calla i no denuncia el xantatgista, aparentment tot va bé. El problema no surt a la superfície? Doncs no hi ha problema! I així és poden tirar anys i panys, que és exactament el que passa amb Catalunya: va passant el temps i tot té una aparença de normalitat, però tothom sap -conscientment o no- que tot és pura ficció, una enganyifa que només es pot mantenir amb el silenci còmplice -forçat, però còmplice- del que li toca aguantar aquest mort, del que li toca pagar els plats trencats.
Això s’ha d’acabar, un dia o altre. Podem començar, la gent del país, donant suport a les empreses que aposten sense manies ni complexos pel país: com a consumidors, només ens cal recompensar-los -i compensar-los dels eventuals boicots peninsulars- triant els seus productes, on deixen clar de manera molt clara que són fabricats en un país amb llengua pròpia.
Els petits canvis són poderosos, com deia el capità Enciam. Si t’agrada la cervesa i pots triar, beu Moritz: et traurà la set i t’acostaràs una mica més al país que hem de tenir.

He penjat aquí aquest video d’Alan Parsons Project perquè el prota trobo que té una semblança brutal a un polític català amb fusta de líder, a qui no costa imaginar-lo actuant de manera semblant a la vida real. En tot cas, la historieta, com a al·legoria, no pot ser més gràfica…