Sud-àfrica: allà on va entrar la piloteta espanyola…
Deixa un comentari Vaig parlar de Nelson Mandela en un post anterior, a propòsit de la reconciliació nacional que el líder sud-africà recentment desaparegut va promoure, i certament, d’una manera molt diferent de la que es van empescar els genis polítics espanyols per fer la transició cap a la democràcia, que al cap dels anys sabem que no va ser cap transició, i molt menys a cap democràcia, sinó a aquest succedani que patim i que sembla que és tota la miserable verdura que és capaç de fer llevar l’hortet castanyol.
La mort del vell lluitador ens fa present ara de nou que a la República de Sud-àfrica no es va amagar sota l’estora tota la porqueria dels temps foscos, com va fer aquí la meravellosa Transició (una de les 8 meravelles del món), sinó que el perdó va ser concedit individualment als botxins i maltractadors a canvi del penediment explícit d’aquests, i davant les seves antigues víctimes, atenció!
Aquest és l’exemple en què s’haurien de fixar els fans de la mastegada Transició espanyola i de la Constitució que hi va anar aparellada (ambdues amb els mateixos i estrets condicionants), aquests (ultra)nacionalistes maníacs que ens han arrossegat a un barrig-barreig amargant i desagradable que no se sap si és una democràcia light o una dictadura blana…
Sobre aquests precedents, tenim que avui dimarts hi havia a Johannesburg, a l’estadi Soccer City, la cerimònia oficial de comiat del president Nelson Rolihlalha Mandela, Madiba per als amics, i que hi acudien la flor i nata dels mandataris mundials, entre ells Barak Obama i Mariano Rajoy com els més destacats. El president nord-americà, per cert, va fer una de les fotos del dia encaixant amb Raúl Castro, el germaníssim d’en Fidel de Cuba.
El nostre estimat Presidente, per la seva banda, va donar una vegada més mostres de la immensa talla del seu cretinisme, dient la següent cretinada (extreta de la portada de La Razón del dia abans, segurament) i les altres que va enfilar, com es pot veure en el vídeo adjunt. (Observeu, sigui dit de passada, la bella manera que té el líder gallec de construir les frases…, qui sap si el sinistre Wert s’aplicaria a fer-li unes classes de castellà): “Es un momento muy bonito y emocionante, porque además es el estadio en el que España ganó el mundial“…
A banda que el “momento muy bonito y emocionante” era un funeral, oi?, i un funeral d’Estat, el comentari d’aquest lamentable personatge denota dues coses: que el seu interès per la reconciliació sud-africana és el mateix que sent per l’espanyola, això és, cap; i la segona és que, igual com fa amb Catalunya, a) no sap res de res del país sud-africà, i a més li importa un rave; i b) no ha entès res de la personalitat de Mandela i la seva lluita per la llibertat, seva i col·lectiva (probablement deu saber d’ell que “hacía cosas”, com els catalans). Per això no li va costar gens empastifar un acte solemne com aquell, d’alt contingut polític, i amb els caps d’Estat més significats presents, amb uns comentaris impropis d’un estadista però perfectament propis, en canvi, d’un curt de gambals curt de vista i mala bèstia com ell, mesquí i pallús amb la mateixa intensitat, i d’un nacionalisme beneit i emprenyador.
La mort del vell lluitador ens fa present ara de nou que a la República de Sud-àfrica no es va amagar sota l’estora tota la porqueria dels temps foscos, com va fer aquí la meravellosa Transició (una de les 8 meravelles del món), sinó que el perdó va ser concedit individualment als botxins i maltractadors a canvi del penediment explícit d’aquests, i davant les seves antigues víctimes, atenció!
Aquest és l’exemple en què s’haurien de fixar els fans de la mastegada Transició espanyola i de la Constitució que hi va anar aparellada (ambdues amb els mateixos i estrets condicionants), aquests (ultra)nacionalistes maníacs que ens han arrossegat a un barrig-barreig amargant i desagradable que no se sap si és una democràcia light o una dictadura blana…
Sobre aquests precedents, tenim que avui dimarts hi havia a Johannesburg, a l’estadi Soccer City, la cerimònia oficial de comiat del president Nelson Rolihlalha Mandela, Madiba per als amics, i que hi acudien la flor i nata dels mandataris mundials, entre ells Barak Obama i Mariano Rajoy com els més destacats. El president nord-americà, per cert, va fer una de les fotos del dia encaixant amb Raúl Castro, el germaníssim d’en Fidel de Cuba.
El nostre estimat Presidente, per la seva banda, va donar una vegada més mostres de la immensa talla del seu cretinisme, dient la següent cretinada (extreta de la portada de La Razón del dia abans, segurament) i les altres que va enfilar, com es pot veure en el vídeo adjunt. (Observeu, sigui dit de passada, la bella manera que té el líder gallec de construir les frases…, qui sap si el sinistre Wert s’aplicaria a fer-li unes classes de castellà): “Es un momento muy bonito y emocionante, porque además es el estadio en el que España ganó el mundial“…
A banda que el “momento muy bonito y emocionante” era un funeral, oi?, i un funeral d’Estat, el comentari d’aquest lamentable personatge denota dues coses: que el seu interès per la reconciliació sud-africana és el mateix que sent per l’espanyola, això és, cap; i la segona és que, igual com fa amb Catalunya, a) no sap res de res del país sud-africà, i a més li importa un rave; i b) no ha entès res de la personalitat de Mandela i la seva lluita per la llibertat, seva i col·lectiva (probablement deu saber d’ell que “hacía cosas”, com els catalans). Per això no li va costar gens empastifar un acte solemne com aquell, d’alt contingut polític, i amb els caps d’Estat més significats presents, amb uns comentaris impropis d’un estadista però perfectament propis, en canvi, d’un curt de gambals curt de vista i mala bèstia com ell, mesquí i pallús amb la mateixa intensitat, i d’un nacionalisme beneit i emprenyador.
“És que no em poden deixar de sorprendre!!! “Es el estadio donde España se proclamó campeona del mundo”. No, no és Sergio Ramos, és el president electe d’un país!!!” Mireia (a YT)
Pel que fa als comentaris de la gent normal sobre la figura de l’homenatjat, un dels textos que més m’ha agradat de llegir és l’entrevista que Emili Bella va fer dijous passat (abans de la mort de Mandela, doncs) a John Carlin, l’autor de la novel·la (El factor humà) que va popularitzar Invictus, la pel.lícula de Clint Eastwood interpretada pel gran Morgan Freeman. En planto l’enllaç aquí, però en retallo també uns fragments a continuació: precisament els que tenen algun punt de contacte amb Catalunya.
L’escriptor londinenc destaca de Nelson Mandela la integritat i la coherència, diu que “políticament inspirava confiança” i que tenia una gran empatia, “la capacitat de posar-se en el lloc de l’enemic”. Mandela, assegura en Carlin, “va entendre millor els seus enemics que els seus enemics a ell”, i així és com no es va posar pedres al fetge i va molestar-se a aprendre l’afrikaner, l’idioma dels seus carcellers.
Avui no hi ha figures de la seva alçada: “En l’escenari mundial i europeu, per no parlar de l’espanyol, no el veig. Parlant de forma molt hipotètica, si Mandela estigués en el lloc de Mariano Rajoy, segur que hauria arribat a una entesa intel·ligent i generosa amb Catalunya en lloc de tenir-hi aquest conflicte permanent, aquest diàleg de sords”.
“Amb Mandela en el lloc de Rajoy, Aznar o Zapatero, de president del govern espanyol, segur que fa temps que s’hauria arribat a un modus vivendi amb menys crispació. Mandela hauria fet l’esforç per entendre què vol i què pensa un independentista català, què el motiva, què tem i què busca. Hauria après la seva història i la seva llengua. Mandela hauria après català”.