L'Hereu Riera

Magnífic, meravellós, l’editorial de VilaWeb de divendres passat, el dia que es va saber que el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) desestimava els peròs a la independència de Kosova (Kosovo o Kosovë) amb què la van discutir en el moment de la proclamació Sèrbia –per raons òbvies–… i Espanya!! –per raons no menys òbvies–, i alguns altres països democràtics per l’estil…

«La sentència del Tribunal Internacional de Justícia sobre la
independència de Kosovë és una gran notícia. El tribunal ha sorprès per
la claredat. No solament considera legal la independència de Kosovë,
sinó que deixa clar que res en l’ordenament jurídic internacional no pot
impedir un procés independentista. I això, sobretot ara, és
transcendental també per a nosaltres.

»La sentència marca clarament un abans i un després en la
jurisprudència sobre la matèria. La comunitat internacional mai no ha
tingut una doctrina clara sobre la manera d’arribar a la independència.
Per això aquesta sentència és transcendental, especialment perquè
aclareix dos conceptes poderosos. En primer lloc, deixa clar que res en
l’ordenament jurídic internacional no pot servir per blocar un procés
independentista. S’ha acabat, doncs, la broma de la integritat
territorial, de la inviolabilitat de les fronteres o de la indissoluble
unitat que esgrimia el constitucional espanyol. Aquestes frases rituals
han perdut sentit d’un dia per altre i ara es veuen condemnades a ser
pura retòrica o propaganda; potser ni això. En segon lloc, afirma una
cosa encara més impressionant: que una declaració unilateral
d’independència, és a dir: una declaració feta sense acord amb l’altre
estat, amb l’estat del qual una part se separa, pot ser legal. Feia dies
que avisàvem que aquest era un tema important, però reconec que no em
pensava pas que el tribunal seria tan clar i contundent ni que aniria
tan lluny.


(…)

»És evident que el tribunal emet la sentència responent a la pregunta
de si la independència de Kosovë s’acorda amb la llei internacional.
Això ho deixa clar en tot moment: la pregunta era sobre això i la
resposta era sobre això. Però no és menys cert també que una bona part
de les consideracions jurídiques per a avalar la independència de Kosovë
que addueix el tribunal són de caràcter general i, per tant, s’entenen
com una norma d’aplicació comuna.

»Resulta molt important, en aquest sentit, de llegir els paràgrafs 79-84 del document (pdf), en què s’aclareixen del tot i sense ni una ombra de dubte els principis d’aplicació general següents:

–el principi d’integritat territorial, el principi de salvaguarda de
la integritat territorial d’un estat, només es pot aplicar a les
relacions entre estats, o siga a un estat que, per exemple, provàs
d’envair-ne un altre. Però no es pot aplicar aquest principi per impedir
un procés d’independència (§ 80)

–de la pràctica del Consell de Seguretat de les Nacions Unides no es
pot inferir en cap cas ni un sol argument que prohibesca una declaració
d’independència (§ 81)

–el Tribunal considera que la llei general internacional no conté
cap prohibició contra les declaracions d’independència –i atenció a l’ús
del plural! (§ 84)

»Passada la primera reacció d’estupor, ahir els mitjans espanyols
provaven de tirar aigua al vi parlant de l’excepcionalitat del cas
kosovès i afirmant a tort i dret, histèricament, que la resolució no
significava res per al nostre país o per al País Basc.

»Entenguem-los: Espanya ha jugat molt fort contra la independència de
Kosovë. Literalment, ha fet el ridícul oposant-se als estats membres de
la Unió Europea i ho ha fet per raons d’ordre intern. Espanya sap que
aquesta resolució canvia per sempre la balança internacional sobre la
qüestió i dóna un impuls moral i jurídic als processos d’independència
de tot el món, com el nostre. Per tant, és normal i lògic que prove de
dissimular la derrota en tota regla que van sofrir ahir les seues tesis,
perquè el tribunal les va desestimar explícitament.

»Entès això, ara no poden dir mentides.

»És cert que la sentència s’adreça a la independència kosovesa, però
més amunt n’he assenyalat els paràgrafs que són de caràcter general i
que han estat invocats per justificar la sentència partint del dret
internacional (de fet, aquest apartat es titula, sense gens
d’ambigüitat, ‘Llei General Internacional’). General, doncs. I els
conceptes generals són d’aplicació universal, com subratlla, a més, l’ús
del plural que fa el tribunal, un ús que de cap manera no és anecdòtic
en una sentència d’aquesta dimensió.

»Ara, contra la manipulació que s’intenta fer, aquesta vegada hi ha un
argument incontestable: hi ha un text públic que tothom pot llegir i
que, s’interprete com s’interprete, és rotund en la literalitat. I n’hi
ha prou de demanar-los on són els paràgrafs que els donarien la raó, a
ells. No en podran esmentar cap perquè no n’hi ha cap, simplement. I
això és el que els fa tremolar de por.

«Per cert: enhorabona».

[Vicent Partal, director de VilaWeb: Kosovë i nosaltres: una victòria compartida]

Enhorabona als kosovars, efectivament. I que vagin fent lloc, sisplau.

(Els subratllats al text són meus: fets de pur entusiasme)