L'Hereu Riera

Surten els llauradors del mar
a recollir els fruits
que Déu hi va sembrar
el quart o cinquè dia
del món,
a l’hora de la becaina.
La iaia, asseguda al pedrís,
allisa la falda de l’oceà
amb una mà arrugada,
i una llàgrima de sal
li humiteja el vell missal.
Els vaixells, amb bandera pirata,
tiraran altre cop les xarxes,
com els tentacles
d’un pop,
i si hi ha sort tornaran
aviat, plena la panxa,
buidant el rebost del gran blau.
Val més un rot que un badall,
i que duri la xamba,
que Déu encara descansa
i ara no està per multiplicar
peixos i pans
amb més miracles.