L'Hereu Riera

Sopar solidari a l’Alt Empordà, a Avinyonet de Puigventós. A la banda esquerra de la carretera, pujant de Figueres en direcció a Besalú, es troba el restaurant Mas Pau, que no l’esmento pas aquí per fer-ne propaganda gratuïta, sinó perquè ens va obrir ahir al vespre les seves sales per fer-hi un àpat que havia de servir per a dues coses: per encetar la campanya “Apadrina un somriure”, que és una manera d’obrir a la participació de col·lectius i persones particulars el projecte de GERD de fabricació (a Cuba mateix, a la ciutat d’Holguín) de cadires de rodes per als discapacitats cubans (i d’Amèrica Central), i d’una nova font de finançament de caràcter cent per cent altruista; i havia de servir també, és clar, per fer una primera recollida de fons, in situ, ja que una part del tiquet del sopar anava destinada directament a finançar la compra d’una cadira de rodes. Amb aquesta proporció, tal com indicava el cartell d’invitació del sopar: cada cinc comensals pagaven una cadira de rodes nova per a un discapacitat cubà (anònim) que no tindria altra manera de poder-ne adquirir una, per molta falta que l’hi pogués fer.
El cobert era a 60 euros, sí, un pèl car, però en el preu no hi havia res de frívol, ni tan sols en el fet que l’àpat fos excel·lent. En els inicis del restaurant triat hi havia treballat en Ferran Adrià, i la seva empremta es nota a bastament en les menges servides. I a hores d’ara ningú deu ignorar la vessant social que té el celebèrrim cuiner de Cala Montjoi, sense anar més lluny en el projecte Alícia que s’està bastint al vell monestir reformat de Sant Benet de Bages. I veient com funciona, d’en Ferran Adrià i de les seves col·laboracions desinteressades en sentirem a parlar encara més, en el futur, segur.
Un altre aspecte a ressaltar del sopar d’ahir és l’èxit d’assistència: unes 130 persones, que de seguida és dit, tenint en compte el temps més aviat breu en què es va organitzar. No hi ha dubte que els companys de Gerdcoopera, amb en Tano d’ambaixador titular, diguem-ne, tenen poder de convocatòria…
A més a més de ser un acte de caràcter social, va ser també una ocasió de retrobament de molts dels que vam formar part de l’expedició a Cuba, el mes passat, per anar-hi a inaugurar la Fábrica de Implementos Orpédicos de Holguín. Les coses, doncs, no fan més que seguir la seva successió lògica.

M’arriba pel correu notícia d’uns comentaris molt oportuns, sobre aquesta i les restants activitats de GERDcoopera, d’una persona que no va venir amb nosaltres a Cuba, però que tanmateix té uns lligams molt forts, de proximitat física i emocional, amb aquesta iniciativa solidària, que ja va pels cinc anys de vida. Es tracta d’en Roger Casero, que és regidor pel PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter, i del bloc del qual, Petites gotes fredes tremolant, extrec aquestes ratlles, per a mi d’alt valor testimonial:

“La
gent del GERDD tenen quelcom
especial, i no és precisament la seva discapacitat; és la seva capacitat per
fer coses, el seu activisme, la seva capacitat per crear complicitats, per
cercar col·laboradors, la seva acció directa, és el seu caràcter inconformista,
el seu esperit crític, la seva energia…

“GERD era, inicialment, el Grup Editor de la Revista
del Discapacitat, és a dir, l’entitat que editava, i edita, L’Atípic. Una entitat de caràcter activista,
d’acció directa, formada majoritàriament per persones amb discapacitat.
Consolidada de fa anys la revista l’Atípic, GERD,
una entitat amb gent sempre inquieta, obre una nova via de treball a través de
la cooperació al desenvolupament amb projectes adreçats a persones amb
discapacitat d’altres països, especialment d’Amèrica Llatina: Cuba i Guatemala.
És a partir del creixement i consolidació d’aquests projectes que GERD afegeix una “D” més a les seves
sigles. creant així GERDD, la
Gestora de Recursos per al Desenvolupament del Discapacitat.

“D’entre els projectes que desenvolupa GERDD
hi ha el Programa Integral d’atenció especial a persones
discapacitades d’Aguacatán (Guatemala), municipi agermanat amb
Sarrià de Ter, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones
discapacitades del municipi, amb l’enfortiment de l’associació de discapacitats
d’Aguacatán i la posada en funcionament d’un Centre d’Atenció a Persones
Discapacitades que podrà oferir serveis de fisioteràpia, atenció psicològica i
escola especial. Aquest projecte ha rebut el suport, entre d’altres de
l’Ajuntament de Sarrià de Ter des del seu inici.

“Però el projecte més destacat de GERDD
és el de Fabricació, ensamblatge i manteniment de cadires de rodes
i altres ajudes tècniques a Cuba, amb una fàbrica, ja posada en
funcionament, a Holguín. Precisament a partir d’aquest projecte GERDD ha impulsat la campanya Apadrina
un somriure, que es presentarà aquest dijous en un sopar, com diuen ells,
“per una bona causa”. El sopar es farà al restaurant Mas Pau
d’Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà). El diari El Punt recull també avui la
notícia amb aquest titular: L’associació GERD presenta demà la campanya «Apadrina un
somriure»

“GERDD ha fet altres
esdeveniments solidaris per recaptar fons pels seus projectes, sempre cercant
la col·laboració i complicitat d’altres entitats, empreses i institucions, com
el Teatre Solidari amb l’obra Fora de mare,
del Grup
de Teatre a les Fosques, a finals de febrer.

“GERDD, d’altra banda, va
inaugurar, a mitjan febrer, la seva Botiga de Comerç Just,
situada al carrer Firal, 22, de Sarrià de Ter, a la pròpia seu de l’entitat.
També recordo, deu fer un parell d’anys, una “gala” solidària a
Sarrià de Ter amb el Màgic Andreu.

“La gent de GERDD tenen quelcom
especial, i no és precisament la seva discapacitat; és la seva capacitat per
fer coses, el seu activisme, la seva capacitat per crear complicitats, per
cercar col·laboradors, la seva acció directa, és el seu caràcter
inconformista, el seu esperit crític, la seva energia… I ja ho diuen ells, no
hi ha coses impossibles, sinó homes (i dones?) incapaços!“.

21/5/2008