Ni junts ni separats, sinó tot el contrari
Deixa un comentari
La brotada del bambú
(Una al·legoria)
Hi ha una cosa curiosa, en el conreu del bambú, un conreu no apte per a impacients. Sembres la llavor, l’adobes, la regues amb freqüència. Durant els primers mesos no passa res que pugui cridar-te l’atenció.
De fet, no passa res durant set anys. Un pagès inexpert estaria segur d’haver perdut la collita.
Però en el setè any, i en sis setmanes, la planta creix fins arribar als 30 metres!
No són sis setmanes, el que triga a créixer: són set anys i sis setmanes, el que necessita per créixer… Set anys de feina callada per fer créixer unes arrels que li permetran esdevenir planta.
Amb el temps creix l’amor. Amb el temps creix també el desamor, que duu la llavor d’una nova planta. La vida segueix.
[Il·lustració: Drue Kataoka]
De bonic, adient, oportú, etc.
… i un observador inexpert segur que diria bajanades sobre qui conrea bambú.
El món és plé de mans d’inexperts que fan mal bé les llavors, les plantacions o les pròpies collites.