Mestissos en un país normal
Deixa un comentariVoluntaris d’Òmnium han repartit 19.000 cartells en comerços per estendre la campanya.
[text i foto: Diari Ara, 23.11.13]
Un país normal
Volem un país normal. Ens sembla ben normal voler-ho. Pensem que és normal que un país decideixi la seva educació, la seva sanitat, el seu model energètic, les seves infraestructures… perquè és normal que tots els que formem part d’un país decidim quin ha de ser el nostre present i com volem que sigui el nostre futur. Perquè estem convençuts que és normal viure amb normalitat. Si també ho penses, aquest lloc web també és teu. Comparteix lliurement els continguts i difon-los com millor et sembli. Perquè és normal que fem allò que ens ve de gust. I quan debatem, és normal que ho fem de la manera més oberta i plural possible. Amb normalitat. Amb tu. Amb tothom. Com es fa en un país normal.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha presentat avui [dl 25 de novembre] el vídeo ‘La Catalunya mestissa’, on apareixen diferents testimonis de catalans d’origen espanyol que reivindiquen la importància del mestissatge en la societat catalana i fan una aposta clara per la independència.
Realitzat en col·laboració amb la plataforma Els Altres Andalusos, els protagonistes del vídeo reivindiquen el pluralisme en la manera d’entendre la catalanitat, independentment de la llengua o dels referents culturals i sentimentals.
Al vídeo tenen un protagonisme especial representants de la generació que va arribar a Catalunya durant el franquisme per treballar i guanyar-se un futur millor. “Ni traïm els nostres orígens, ni ens agraden aquells que ens tracten amb paternalismes”, assegura un dels protagonistes.
[ElSingularDigital, 25.11.13]
_________________________________________________________________
nb: Un cop més la Muriel Casals (Òmnium) i la Carme Forcadell (ANC) treballant en sintonia. Tant els costa (pel cap o pel cor) als polítics del nostre Parlament fer un ‘copia i enganxa’? Amb ells o no, tanmateix, això tirarà endavant, no pot ser d’altra manera. Un pensa, d’altra banda, que el procés (no el de la germana Forcades, l’altre), amb aquestes dues dones a davant, només pot anar bé i acabar millor encara.