L’últim d’en Toni Beiro: ‘bueno, bueno, bueno’… i en català
Deixa un comentari»Em vaig alegrar quan va gravar el seu primer disc i se’n va anar de gira amb l’Antonio Orozco. Les coses pintaven molt bé, i era lògic: aquell talent desmesurat havia de trobar recompensa.
Jair Domínguez
Aquest apunt d’en Jair Domínguez (guionista i col·laborador ara mateix de “La segona hora” de RAC1, i promotor també del Kulturale de Figueres, un lloc que val una visita) es pot llegir a la plana web d’en Toni (www.tonibeiro.net), que aquests dies va atrafegada amb la sortida recent, recentíssima, del seu nou cd, Els grans herois (amb disseny i il·lustracions de la meva estimada Hanibuni). Entre altres coses, al web hi trobem aquesta ressenya sobre l’últim treball del cantautor olotí:
Els grans herois (Satélite K, 2013) és el nou treball d’aquest artista gironí, enresgistrat als estudis Soundclub i produït pel propi Beiro amb la col·laboració de Nacho Lesko i Lluís Costa. A diferència dels seus anteriors treballs, aquest és tot en català. Els grans herois és un disc eclèctic, fet amb ànima i amb grans dosis d’energia, on pots trobar la contundència de cançons rockeres com Un bon moment, Mentides, Esperança Road, La simfonia perfecta (cançó dedicada al millor Barça de la història) o Si no te’n vas, i alhora cançons més intimistes i personals, com Camí sense tornada o En un racó de l’univers. També inclou una versió soul de La tieta de JM Serrat. És, doncs, un àlbum d’influències múltiples on es barregen diferents estils, com el rock, el funk-reggae, la rumba, el soul, el flamenc i la cançó d’autor, amb lletres que evoquen l’amor i també un sentit crític de la vida, sempre amb un rerefons optimista i positiu, segell d’identitat del propi Beiro als seus directes.
En aquest disc hi han col·laborat músics tan importants com Nacho Lesko (teclista de El último de la fila i Manolo García), Xavi Turull (Ojos de Brujo, Kejaleo) i músics excepcionals com Àngel Abad, Dani Sánchez, Pedrito Martínez, Popi, Manel Rost i Lluís Costa. Toni Beiro, excel·lent cantant, guitarrista i compositor, ocupa un lloc al cor d’un públic exigent, sensible i fidel, i pel qual és, sens dubte, un dels millors artistes d’aquest país.
El nou compacte ja és al carrer, doncs, i toca promocionar-lo una mica, que deu ser una feina tan agraïda com pesada. De moment hi ha programats tres concerts de presentació, dels quals donava compte ahir mateix en Xavier Castillón al diari: l’Ateneu Central d’Olot (dv), El Trasteret de Manresa (ds) i La Impremta de Girona (ds 14 de desembre). Sobre la particularitat que el disc més recent d’en Toni Beiro sigui enterament cantat en català, en Xavier Castillón fa aquesta interessant anotació:
«Toni Beiro remarca que les primeres cançons pròpies que va gravar, quan tenia només 14 anys, ja eren en català. “Era l’època del rock català dels noranta i jo tocava amb un grup anomenat Stops, amb el qual vaig gravar una maqueta titulada Tancat sota fiança”. Més recentment, el 2010, va gravar dues cançons en català, Tirar endavant i El petit més gran, aquesta última dedicada a Messi, tot i que a la lletra no apareix ni el nom del futbolista argentí ni tampoc la paraula pilota. “No és una cançó oportunista: podria parlar d’amor o d’esperança, però en realitat ho fa d’aquest geni del futbol”, explica Beiro, que gràcies a aquesta cançó ha participat en diversos programes de ràdio i televisió –TV3 fins i tot va utilitzar el títol de la cançó per batejar un especial sobre Messi– i ha rebut milers de visites a Youtube».
Jo només hi afegiria la naturalitat amb què Toni Beiro, en Toni, ha concebut, escrit i interpretat les noves deu cançons, totes en català, com és natural en un compositor i cantant d’Olot, oi?
Espero, desitjo que el nou treball d’en Toni Beiro trobi en la gent una bona reacció (d’altra banda previsible) al devessall de creativitat i d’energia que conté. De moment, i per gentilesa del mateix artista, podeu escoltar el nou disc a l’Spotify! Salut!
http://open.spotify.com/album/1Zgksv4Ei7Sgt9lSdjUOGL