Lo gaiter del Marroc. Syriana
Deixa un comentari El negoci del petroli no va bé,
germans madelmans,
les mines del món s’esgoten,
se’ns esgota el crèdit,
se’ns colga de morts el dèbit,
bé que els innocents no compten.
Les dones les tapa un vel
invisible als espies drones,
els guerrers maten l’estona
que es triga a pujar al Cel.
A les ombres del mercat,
fels infidels marquen les cartes
per la pròxima partida,
que hi jugarà tot Déu:
el més generós,
el més gran,
el que diu que és el seu pare,
el que estima els infants
amb passió;
els que van arribar abans,
el que va arribar després,
el que s’inventa un beneit;
el que procura per tots,
el que està al costat dels bons
(en qualsevol guerra);
el que viu dalt de la serra,
en ermita o en capella,
el que viu a tot arreu,
el que somriu d’orella a orella,
el sol que esquerda les pedres,
el que fa rodar el Sol
al voltant de la Terra;
el que justifica la despesa
en terror i en turment;
el que convoca tempestes
i dóna un paraigua a la gent;
els que adoren que els adorin
els escolanets d’amén,
els que cobren el tribut
d’un respecte tenebrós,
els que es fan pagar l’ajut
amb tot de precs i preguntes,
els que fan de la foscor
el nostre intrèpid full de ruta.
Sortiran tots amb la puta,
convenientment marcada,
i aniran tots de manilla.
Les regles, però, són objectives,
i guanya sempre la banca.
El geni se’n va per les branques
amb gaites equitatives,
pessigant fort de mica en mica,
i marca així les nostres vides.
I així, germans cristians,
agnòstics i musulmans,
budistes i comunistes,
anabaptistes, protestants,
ateus i anarquistes,
creients i no fidels
i fidels però no creients,
diables caiguts del cel
o bé àngels de l’infern,
així ens va!