Lo Gaiter del Marroc. Refredat
Deixa un comentari
Molt Senyor meu,
Per què no vas venir el segle XX,
en lloc del temps dels pergamins?
Com és que els fills de puta
cremen més llenya,
lliguen més i tenen més fusta?
Per quins set sous
heretar el cel, i no la terra?
Per què el teu regne
no és d’aquest món?
No hi ets mai quan et demanen,
i sembla que a tu no t’importa
la por d’un infant,
ni els que es perden a la jungla
de dins el seu cap,
ni els que parlen a les parets,
els que passen el rosari,
els que prediquen al desert,
els que s’abriguen amb diaris,
els que venen el seu cos,
els que lloguen el seu braç
als cabrons i als seus sicaris
que passen dalt d’un elefant
pel forat d’una agulla.
L’autopista dels malvats
els duu de dret al desastre,
trist consol de tots els sants
quan pugen plegats al Calvari
pels teus camins inescrutables.
See the stone set in your eyes
See the thorn twist in your side
I wait for you
Sleight of hand and twist of fate
On a bed of nails she makes me wait
And I wait without you
With or without you
Through the storm we reach the shore
You give it all but I want more
And I'm waiting for you
With or without you
I can't live
With or without you
And you give yourself away
And you give
And you give yourself away
My hands are tied
My body bruised, she's got me with
Nothing to win and
Nothing left to lose
And you give yourself away
And you give
And you give yourself away
With or without you
I can't live
With or without you
With or without you
I can't live
With or without you
_________________________________
[Il·lustració de l’entradeta: The blurred man, by Uber Chezzgrater]