Lo gaiter del Marroc. Infàmia
Deixa un comentari1.
En la penombra d’un bar
de dubtoses columnes gregues,
dues boges d’origen francès
es busquen la boca,
frenètics,
i fan de la bola
del món un solar
nu, cru i estèril.
2.
En la calitja
de mitja tarda,
regira tots els calaixos,
rebusca dins els armaris
de la cofurna de sa mare
el passatge precís,
en la bíblia enquadernada,
on Déu es va equivocar.
3.
Sota el sol ardent
de la plaça de Sant Pere,
el ministre del senyor
veu la llum i es regodea
–és que ell és espanyol–;
però del món no desespera,
perquè per ell vetlla, amatent,
la seva secta.
I ell i els seus celebren,
en sana congregació
de vots i sotanes,
que la via del Cel
no sigui sempre
la via més recta.
4.
I es fan passar després la fam
del seu bord apetit ocult
de la forma més infamant,
fent de l’amor un insult,
tacant les ànimes infants.
…
There never was a better time for trying to set the words to rhyme
(Why do I have to dream of you when I don’t want to dream a lie? )
Of when a golden love turns blue and dreams of dreams that won’t come true
(Why do…)
Every night I call your name, we’re still together just the same
The mornin’ sun, I raise my head, a lonely room, an empty bed
It always seems that way, yes it always seems that way
…
There never was a better time for trying to set the words to rhyme
…
Of when a golden love turns blue and dreams of dreams that won’t come true
Every night I call your name, we’re still together just the same
The mornin’ sun, I raise my head, a lonely room, an empty bed
It always seems that way, yes it always seems that way
…