L'Hereu Riera

Postal de Lisboa

En la suportable lleugeresa del cafè,
esfilagarsat en el fum del cigarret,
es lamenta i es delecta
el notari i el poeta,
ombrívol sota el barret,
nostàlgia de vides no viscudes…
La badia, inusitadament quieta,
es banya sota la pluja
amb tota la seva bellesa.
Entra majestuós, lentament,
un veler sense fer escuma,
a la mitja llum del capvespre.
El capità, llassat,
salta a terra
i enfila el passeig,
camí del cafè
i d’un llit calent.