Lo gaiter del Marroc. De profundis
Deixa un comentari
Aquella ombra blanca
a les parets de la memòria,
una vida esquitxada
contra l’asfalt
en un silenci estremidor,
exquisida discreció,
tapats per l’estrèpit
del torrent del carrer
i els motors d’explosió…
Què van veure aquests ulls
que miren per sempre en silenci,
abans de saltar al buit?