L'Hereu Riera

Josep-Lluís Carod-Rovira va dir dijous passat, en la conferència “El
relat del canvi, balanç de govern“, que el Govern ha de poder presentar abans d’acabar
la legislatura una reestructuració del model d’infraestructures de pagament que “si no allibera Catalunya dels peatges, sí que n’ha d’alliberar els catalans”. Segons el vice-president, el
tripartit no ha oblidat la seva promesa d’atènyer “una de les fites
històriques d’aquest país”. Catalunya, hi va afegir, pot fer un esforç, pot fer
sacrificis, “però no pot sacrificar el seu futur”.
Carod-Rovira va parlar d’altres temes, relacionats amb l’economia, la despesa pública, la retallada pressupostària, el model energètic, etc, emmarcats en el present moment de crisi global, però em pararé un momentet en aquest dels peatges, perquè l’afirmació del vice-president contradiu la que vam dir fa uns dies que va fer, a través d’una carta, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques [vid. post del 16 de març], en el sentit que la previsió governamental era de mantenir el pagament a les autopistes, per bé que en la modalitat de peatges tous, fins i tot després del final de la concessió a les empreses privades que les gestionen actualment, per destinar la recaptació a fer i mantenir obres públiques com les mateixes carreteres i autopistes del país.
Bé, doncs l’endemà mateix de les declaracions de Carod-Rovira va sortir el conseller Joaquim Nadal als mitjans i les va desmentir —o les va contradir…
Mentre rumiem sobre l’episodi i decidim a quin dels nostres dos governants hem de fer cas (i deixant a un costat l’oportunitat de l’anunci, fet a escassos mesos de les eleccions), seria bo parar un xic l’atenció sobre aquest argument tan vistós del conferenciant, que un servidor no acabo de veure clar.

A veiam: si els catalans no paguem en els peatges però aquests continuen existint, hem de deduir que el model a què es refereix J-L Carod-Rovira és el que ara ja està implantat de manera reduïda en determinats trams d’autopista on aquesta fa funcions de via de circumval·lació, com el que va entre les dues sortides nord i sud de la ciutat de Girona, i em sembla que també és igual a la de Tarragona, per posar un parell d’exemples (no sé si n’hi ha més). Doncs bé, en aquests trams els usuaris no paguen, però la companyia concessionària continua cobrant, i ho fa de l’erari públic, cosa que vol dir que continuem pagant, indirectament. Amb la diferència que, en comptes de pagar els usuaris i prou, paguem tots els ciutadans, de manera alíquota, tant se val que no fem servir mai l’autopista, ni que sigui precisament per estalviar! Aleshores, si aquest model s’apliqués a tot Catalunya, ¿on seria l’avanç?
Si això no és així com dic i vaig errat d’osques, agrairia que algú em pogués corregir, però així és com ho tinc entès des que es va obrir a l’ús públic aquest tram que dic de Girona i que des de llavors utilitzo de tant en tant de forma totalment gratuïta…
O potser és que aquí tocaria aplicar no sé quins paràmetres, en lloc del “compte de la vella” que he fet servir jo, i per tant potser no ho tinc ben entès. Però francament, no veig que surtin els números…, que d’altra banda és una cosa molt freqüent “en aquest país”, com en diu el vice-president, en aquesta Catalunya munyida per uns matemàtics molt i molt manetes.

Amenitzem-ho amb una mica de música, que el qui canta els seus mals espanta:

[_{Foto de l’entradeta: satorrajaume.wordpress.com}]