Groc safrà
Deixa un comentariEl Mestre em deia, la barba al vent,
que no em mogués de les meves sandàlies,
mentre ell rondava amb un pot
demanant caritat de casa en casa.
Una mare i un nen jeien en un racó
entre la bullícia, enmig del carrer,
la dona mirant a l’infinit,
i el petit famèlic,
amb ulls encesos
com tions, palpitava
i no veia res.
Una vaca secalla
però de braguer exuberant
passava lentament,
entre les mosques del mercat,
a dos pams de la seva cara.
Els déus impassibles,
adorats pels feligresos,
perfumats amb l’encens
de milions d’encensers,
feien una mitja rialla.
video from Manoj Lobo, d.o.p on Vimeo.
Un despertar amb aquest poema teu i el video bellíssim, sí ”let’s do the things we normally do” …. ”every little detail of my day” ”this is just another day”.
Bon día Fermí.