L'Hereu Riera

Diada pro-sobiranista completa, la de dissabte passat. Baixem amb una companya, la Sílvia, a Barcelona i a les 11 del matí som davant el Parlament de Catalunya, on Esquerra Republicana de Catalunya ha convocat militants i simpatitzants a un acte solemne de compromís amb la IP (per la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre la independència del país) entrada uns dies abans al Parlament i admesa a tràmit perquè segueixi el procés parlamentari corresponent, ja en la propera legislatura. Per això l’acte d’afirmació de la gent d’ERC pren una significació especial i l’acte en si té la transcendència que té; i per subratllar-ho hi participa la plana major del partit, i ho fan també amb els seus parlaments la diputada Anna Simó, el president Ernest Benach i finalment el president del partit, Joan Puigcercós.
Dinem amb la Sílvia en un restaurant al costat de Santa Maria del Mar, i a les sis som a la plaça Urquinaona, on ha de començar la manifestació organitzada per la PDD per l’autodeterminació i com a reconeixement a tota la gent que s’ha implicat en les consultes que s’han fet fins ara per pobles i ciutats de Catalunya i que han permès votar per la sobirania a mig milió de catalans. Poc abans de l’hora sembla que hi ha poca gent, i de sobte, quan la mani es posa a rodar miro Via Laietana avall i veig la capçalera que ja arriba a la Plaça de la Catedral: som una bona colla, altre cop, marxant tranquil·lament en una tarda assolellada camí del Parlament, on les pancartes quedaran exposades perquè qui ho hagi de fer en prengui nota…
Aquesta és la crònica dels fets, afusellada del blog de la Sílvia:
«Desenes de milers de manifestants (50.000, segons l’organització) han
marxat aquesta tarda pel centre de Barcelona per reclamar l’exercici
del dret d’autodeterminació. Sota el lema “Autodeterminació és
democràcia”, la manifestació convocada per la Plataforma
pel
Dret a Decidir també ha servit per homenatjar la feina feta
pels
voluntaris de les consultes sobre la independència i per animar a votar
a la pròxima tongada, la del 20 de juny (…)».
Mentre enfilo cap a l’Arc de Triomf, on acabarà el dia amb la música de Pep Sala, en Titot, la Puerta de los Sueños/Porta dels Somnis i altres, penso que el moviment sobiranista s’està fent gran, que està madurant de pressa: de la marxa d’avui me n’ha quedat la impressió que la gent que mobilitza es mou amb una mena de barreja de serenitat i fermesa que fa pensar en bons auguris. Potser és la seguretat que dóna saber que saps: que saps del cert que ja no t’engaliparan més, i que tenir la raó és tenir un trumfo molt poderós, més que la por i els seus residus, i que tard o d’hora la raó acaba imposant-se.
Travesso el Parc de la Ciutadella que és ple a vessar. A tots els racons hi ha gent, famílies senceres, jugant, passejant, anant en barca pel petit estany… Sobre els tous d’herba, aquí i allà, grups de joves fent-la petar enmig d’aromes d’Àsia, com deien en Garcia i en Portet, i fent música en viu. Componen un ambient altermundista que fa goig, diries que al marge de les estretors nacionalistes… Si la impressió és correcta, quins súbdits tan dòcils no deuen resultar al capdavall, alguns autocomplaguts ciutadans del món, per al nonacionalisme cosmopolita de secà que ens controla a tots des de la Meseta!

Reprodueixo el mail que m’ha arribat a la bústia, per a qui vulgui afegir-se a la festa / a la feina de la recollida de signatures per avalar la IP. Alguns polítics del Parlament, agafats amb el peu canviat, han manifestat el seu escepticisme sobre la iniciativa: això no servirà de res, han dit, perquè “al final serà l’Estat que dirà l’última paraula”. Sí, és clar, però aquesta última paraula haurà de ser alguna cosa més que un no pelat, oi? Haurà de ser una negativa enraonada: s’haurà de veure amb quins arguments se sosté, doncs. Espanya és una democràcia, no?
Una altra funció important d’aquesta IP serà, segurament, la de posar fi a determinades ambigüitats nostrades. Quan s’hagi de triar entre caixa o faixa, no es podrà tocar les campanes i ser a la processó alhora, val més que tothom ho vagi tenint clar…

Benvolguts/des companys i companyes,

La Mesa del
Parlament de Catalunya va acceptar a tràmit el dimarts
8 de
juny la Iniciativa Popular perquè la Generalitat
convoqui un
Referèndum Oficial sobre la Independència. Ha
estat
una decisió de transcendència històrica, doncs, per
primera
vegada s’obre la porta a l’exercici del dret a
l’autodeterminació per part del Parlament de
Catalunya.

D’aquí a unes setmanes podrem
començar la
recollida de signatures (en necessitem unes 220.000)
perquè el
Ple del Parlament voti formalment la convocatòria del
Referèndum sobre la Independència. Com més
signatures
aconseguim, més força tindrà la IP i més possibilitats
tindrem
que sigui votada favorablement! Llavors, i
sigui
quina sigui la posició del Govern espanyol, exigirem
la
convocatòria del referèndum sobre la
independència.

Ara hem d’aconseguir el
màxim
nombre de fedataris/voluntaris per tal d’organitzar la

recollida de signatures més important de la història
de
Catalunya.

Si
us
plau, reenvieu aquest correu electrònic i animeu els
vostres
contactes, amics i familiars a apuntar-se com a
voluntaris a
http://www.referendumindependencia.cat/ip

[_{Il·lustració de l’entradeta: tempusfugit.blogspot.com}]