A parer meu el que planteja Joan Carretero és correcte en tres punts.
És clar que la independència depèn de nosaltres. És clar que cal sumar
forces i tenir prou escons al parlament si
volem una independència reconeguda al nostre context polític.
Necessitem escons independentistes. I és cert també que cal dur a la
pràctica
unes noves maneres de fer política en les que, a parer meu, ja hi
estem.
(Només afegiria que l'assemblearisme, o la organització en grups
de treball concrets, o amb poca estructura que en diu, també s'ha de
sumar als canvis polítics, que el canvi és més ampli i abasta més
àmbits que el de model de decisió o la organització dels grups
polítics. A banda que aquest plantejament a la entrevista queda una
mica barrejat amb el projecte d'independència i segons com semblaria
que simplement per canvi formal ja tindríem la majoria parlamentària
per declarar la independència. Això em sembla fumut perquè confonem
consignes amb pla definit.)
És contradictori i problemàtic en alguns punts. Es contradiu en la
crítica a ser "poc pràctics" que envia a ERC, quan ell mateix ha de
plantejar finalment alguna mena de pluja fina a Reagrupament.
L'alternativa que ens proposa d'imaginar està a l'aire en el que diu,
però és inacceptable diguem que per impossible, clarament no pràctica.
Seria alguna cosa així com màgia social i conversió de cop de
suficients votants catalans per a fer automàtica una majoria
parlamentària d'independentistes a les properes eleccions.
Aquest punt és fonamental ja que està a la base del planejament de la
feina a fer i, a més de no ser realista en el pla que ens proposa,
deixa fora unes quantes complicitats i recolzaments necessaris.
No queda gens clar què és l'independentisme pràctic que defensa
Carretero. Ho fa en contraposició al que és la idea de pluja fina i
d'aconseguir una majoria social, i contra el que critica com a
"abandó del projecte" per part d'ERC. Semblaria que pensa només en l'acte de
declaració de la independència, obviant els previs, el que ja s'ha anat fent i aconseguint, i el que alhora és
en els seu pla una altra mena de pluja fina: la de anar convencent i informant sobre
la opció política per agrupar prou gent per a tenir veu al Parlament.
A banda que es pugui triar una o altra manera de treballar per l'estat
propi, caldria que Reagrupament deixés clar què és aquesta seva idea
d'independentisme que deixa fora tota la feina que ha fet i fa ERC,
malgrat Carretero no la contempli. I que acaba deixant fora també molta
altra feina que es fa, i s'ha fet, des de la societat (en plataformes,
o a nivell individual, local, etc.)
Crec que el què ens cal és pressionar sense aturador perquè els partits
que es presentin a les properes eleccions no ho puguin fer amb cap mena
d'ambigüitat pel que fa a prioritzar aquest projecte, i fer el que
sigui menester per a recollir el vot de l'independentista que s'absté
d'anar a votar. Alhora és fonamental conscienciar a l'elector
independentista dels diferents partits de que cal exigir-nos també
aquesta claredat en el vot.
I sobretot ens cal no fer jocs malabars amb la realitat, crec que la
política ha viscut molt (i en el marc espanyol és així de mena, diria)
en una confusió entre desig i realitat que genera molts problemes dels
que enfrontem (des d'enganys, a possibilitats, i sobretot les
"impossibilitats" que han convençut molts).
De manera que no ens podem permetre el mateix joc si volem guanyar. I
guanyar és aconseguir la majoria parlamentària, ara, després d'unes
quantes passes donades, possibilitats i impossibilitats de les
clàssiques més que qüestionades, i unes quantes vies descartades.
Trobo que cal ser molt respectuosos en aquest punt perquè, si es
deforma la realitat és més difícil encertar en l'actuació que es
planegi, i perquè crec que aquest respecte és bona manera d'engrescar i
convèncer gent al projecte; diria que quasi n'és garantia.
Veig al menys tres deformacions preocupants en aquest sentit:
- La que ja he assenyalat de que és fals que ERC hagi abandonat el projecte o no hagi fet res, que en diu.
- Una segona és la d'afirmar que "aquestes coses" (la conscienciació,
el parlar i debatre, el pressionar l'estat, informar-ne, etc.) no són pràctiques.
- Una altra deformació preocupant és la de la valoració de
l'independentisme a la societat. S'equivoca en valorar el paper que
han jugat les "coses disperses" que s'han fet aquests anys des de
diverses plataformes, grups, i iniciatives que simplement
han fet una cosa tant "poc pràctica" com conscienciar-nos,
informar-nos, conversar, i propiciar que es parli i debati
tranquil·lament sobre el país, tema i projecte.
En aquest punt crec que no valorem prou els èxits aconseguits, però hi són.
"(...) La política és així: és un espai de decisions on decidir desgasta i no
decidir desasta encara més. Si del que es tracta és de no decidir,
continuo pensant que la proposta Sumem per la Independència dóna una
resposta més eficaç a la necessitat. (...)"
"(...) Més aviat l’anunci deixa prou clar que aquest acte de no deixar jugar algú per la samarreta que porta esta molt mal fet.
(...) Ara fa un parell de dies he vist ben clara una diferència entre la senyera i aquella bandera que m'havien ensenyat. La primera és una bandera que oneja; i la segona és una bandera que embolica. Que embolica que fa fort, em sembla que també podríem dir. Una bona diferència; que penso no hauríem d’oblidar." (6 d'octubre de 2006)
- El 8 d'octubre de 2006 l'havia triat per començar aquest bloc, però ho vaig fer un parell de dies abans. Volia dir alguna cosa sobre el judici a un espot de la sel·lecció de futbol i uns insults que ens enviava algú.
"(...) ens veurem al partit. Hauríem de deixar ben clar que no acceptem que institucions esportives espanyoles neguin el caràcter reivindicatiu del partit de la selecció catalana. De tota manera, fins i tot les referències que he vist en contraris a aquests treballs, no fan sinó corroborar la força que pretenen negar."
"(...) Postura: tenim una postura o una altra pel que fa a drets bàsics. Vull dir que no podem passar de llarg el tema.
Crec que això no és necessari mostrar-ho tot el dia, per dir-ho d’alguna manera. Però sí que és ben significatiu el què ens mostra la postura que prenem davant determinades situacions. (...)"
- El 8 d'octubre de 2007 amb ocasió del El debat de 8TV "Catalunya vol ser independent?", mentre esperavem l'inici del programa, el que es planteja és la pregunta: a veure si tenen o no tenen arguments els unionistes. I varen deixar clar que no, que del que presentaren força cosa no és acceptable, i d'altres fàcilment contestades.
Ja el nom és tota una excessiva pretensió: Associació de Ciutadans de Catalunya. Ho dic perquè pel què diu veiem que no representa la ciutadania de Catalunya, sinó a algun sector. Estaria bé situar-ho: quin és l'àmbit i abast d'aquesta associació?
Faig transcripció del que diu en la seva primera intervenció qui parla en nom d'aquesta associació, la sra. María Teresa Gimenez Barbat (7:47-9:50) (Ara ho he vist, és una associació per a aplegar nonas)
Diu:
"No estic massa d'acord per què penso que..., a veure, la gent som més que aqueste,s mesquineses, diguéssim, de, de..., la qüestió econòmica.
A veure, jo, igual que el Miquel penso que hi ha altres coses, que Catalunya és una abstracció, però jo crec que pels catalans no ens podria anar mai bé això li explicaré perquè. Jo crec que l'independentisme és un programa,,,, si un programa de mesquinesa.
A veure, m'explico: a l'independentisme, la idea és que trobem justificacions i motius per separar a persones que, senyors, estem parlant de persones que som germans, eh, estem parlant de separar-nos amb els nostres parents, dels nostres amics, eh. I tot això jo crec estic convençuda que és al servei d'uns partits polítics, d'unes élites o pseudoélites com li vulguis dir, que han trobat aquí el seu ninxo de poder, el lloc on medrar, per dir-ho d'alguna manera.
Jo, em pregunto com podem aquí a la televisió catalana tenir un debat que es presenta aixíns, no? A un lloc com Catalunya! on el 75% dels catalans tenen com a mínim un avi de la resta d'Espanya, on no tenim problemes com tenen a altres llocs de religió o d'ètnia Al contrari! tenim uns gustos semblants ! el consum és molt semblants a tot arreu: Hipercor, Zara,! Vul dir...., aquí pot ser li donem més a l'espatec i a altres llocs al pote gallego. Però més o menys és semblant, vull dir les aficions tot això.....
Bé espero que els meus contertulis expliquin una miqueta això. Però d'entrada jo, trobo, que del no res, m'admira que siguin capços de trobar suficcients motius com per dir seriament; engegar una proposta que en sí mateixa és gravísima, eh, és trasvalsadora, i sobretot és una cosa tremendament trista, vul dir, la separació! Seria un fracàs social extraordinari!
Deixo això sobre la taula."
La resposta que rep la pregunta sobre com és que a una televisió, a Catalunya! es parli d'això, i així!? m'ha semblat molt encertada, i d'agrair en un sentit d'esclariment per l'espectador i pel debat.
Ha estat aquesta:
- Bé, doncs jo el que sí que volia dir és que aquesta és una televisió pública i fem debats que estan al carrer. Perquè precisament és una televisió de servei públic. I com és un debat del que se'n parla i del que hi ha molta opinió, doncs per això nosaltres aquesta nit el toquem.
Moltes gràcies per aquest esclariment de situació i responsabilitats.
"(...) Fer créixer un sentiment contra la política i el parlament, encara que
hi haja raons per a enervar-se, únicament ens menaria a una paràlisi
política, ara precisament que una part notable del país sembla més
convençuda que mai que no se'n pot fer res, del projecte autonòmic, i
que, per tant, pot abonar solucions polítiques noves, si ningú li'n
proposa cap. (...)"
"(...) Davant del Parlament hi va haver molta gent que va esbroncar els
diputats presents amb crits de "botiflers!". Jo no ho vaig fer perquè
aquells diputats, pel sol fet de venir, ja em mereixien un respecte. No
em sembla correcte citar algú amb l'objectiu d'encerclar-lo i de
blasmar-lo. (...)"
- Què en penso dels crits aquests que es varen fer ho recollia en unes primeres impressions de la manifestació i acte de sobirania:
"(...) Sobre la xiulada i allò de botiflers haig de dir que m'ha quedat un mal
gust. Al Parlament no hi anàvem a insultar ningú, i per uns moments
diria que així ho ha semblat. (...)"
- A en Víctor Alexandre li preguntaria que, si li mereixen un respecte, no entenc per
què mira de justificar els insults.
Penso que els insultadors
s'expliquen millor si atenem a un component ben trist: un odi alimentat
i abonat per una colla de simplificacions, embolics i d'aquelles bones
intencions de les que l'infern n'és ple, que en diem.
Penso que sobra i sobrava l'odi que alguns dels manifestants tenen per ERC. Cosa
que, per altra banda, de cap manera s'explica, ni a partir dels fets
que assenyala l'autor ni a partir d'uns quants més d'observats
(l'argument de la venda del govern per res no s'aguanta, i això de la
ILP pel referèndum ja comença a pudir una mica, per exemple.)
La postura de l'insult aquest dia es veu millor si es pressuposa
encegament i furor fruit d'una simplificació de la política, i de la
realitat. Simplificacions que, al costat de la força que tenen
algunes consignes, veig darrera les premonicions o desigs que va
repetint també fa anys en Víctor Alexandre i altres del front que en
diem crítics d'ERC.
Artur Mas ha dit que si no s'arriba a un bon acord de finançament i la sentència del TC sobre l'Estatut no és favorable, la via de la Constitució i dels estatuts ja no serà útil
Comento:
Si no hi haguessin tants condicionals semblaria que el sr. Artur Mas estès ben al cas de la situació i del què va passant. Cosa que em sembla prou plausible, de manera que podem dir que en sobren uns quants de condicionals, i de condicionants.
Dels que veig, en sobren els següents: la situació important ja està donada, no cal esperar a veure si....
Sobre l'acord de finançament i la sentència del TC les coses també estan ja clares i definides, no hi ha detalls que abonin el si tal i qual que planteja Mas.
Del debat general a Catalunya cal dir que està en marxa ja en fa una miqueta. Pot ser caldria que se'n parlés més, però hi és, podem suposar que ell coneix aquest fet. Vull dir que no cal entretenir-s'hi gaire a engegar-ho, sinó que més aviat el que li tocaria és sumar-s'hi sense cap ambigüitat.
Sobre els pressupostos em pregunto si no hagués estat més correcte per part de CiU no recolzar el primer pas que ja han fet al Congres espanyol aquesta setmana.
Del passar pàgina i encetar un nou camí diria que ja va començar també fa una mica. En els moments en que ens hem pogut mirar bé la situació, en les reaccions i mogudes de la reforma de l'estatut, en la cua d'aquest procés, en els llautons vistos, en la veu que ha agafat al carrer la feina de l'independentisme, en cada moment bo en que s'ha pogut fer trobada, conversa, debat,o contrast, i donar i rebre bona informació i notícies. Vull dir que no cal tampoc engegar, sinó aplegar-s'hi.
Sobre el suport 'tancat' al govern no ho acabo d'entendre. En tot cas, si el que demana és que el PSC es desmarqui del PSOE em pregunto en quin sentit li interessa a CiU, o a CDC.
- També li podem dir a Iceta el mateix sobre aquests condicionals.
- Em sembla encertat el què assenyalà ahir en Xavier Mir sobre aquestes declaracions de l'Artur Mas; també la conclusió:
"(...) es fa molt evident que els seus diagnòstics arriben quan altres ja els
han fet públics. En tot cas, benvingut. Les conclusions que es
desprenen d'allò que diu, juntament amb el termini que alguns encara
s'han volgut donar malgrat les evidències, fan pensar que no trigarem
a trobar el desllorigador de tot plegat."
Debat a BTV "Els uns i els altres" (1/7) amb Al...
De debò. Ho dic perquè veig que sovint ens quedem aturats preguntant-nos si és o no possible el que tenim davant els nassos quan veiem coses que ens semblen escandaloses o greus; i que alguna cosa similar fem també a vegades si el que tenim al davant és molt bo.
Ho penso en general, i ara en concret respecte a aquest debat perquè és fàcil que en atendre a les raons i arguments per la independència hom quedi aturat davant allò que alguns creuen de massa bo per a ser cert. I perquè també és fàcil que en escoltar el que els contraris a la independència presenten com a raons o arguments hom s'escandalitzi o valori com a massa greu per a ser cert que encara estiguin en dansa. És allò del no m'ho puc creure!
L'encara es refereix a temps que fa que ja s'ha vist que no s'aguanta per enlloc el que presenta el dependentista o el contrari a l'independentisme; que diuen coses que han estat molt més que contestades. Ens podem preguntar: què ho fa que encara ho rondin?
Tot i això penso que hem de celebrar que, per fi, s'hagin hagut de fer tant explícits alguns pressupòsits impresentables, i que s'hagi aconseguit arribar a fer converses, trobades i debat públic d'una forma més normal que fa ben poc.
Sobre la situació, ens podem preguntar: A què serveix, a un debat, i a un debat com el de la independència, alimentar raons tant dolentes com ara el de la cohesió, la mesquinesa de l'independentista (ostres!), el gust personal, el "és que no s'ha volgut sinó ja en seríem, d'independents" (vaja), per exemple?
Què ho fa i que ho permet que algú a un debat, i a un debat sobre la independència, obviï coses fonamentals, com ara les que s'assenyalen dels atacs i amenaces militars o econòmiques? ah, béee, diuen, uns detallets.......
Em plantejo aquestes preocupacions només d'escoltar les primeres intervencions. Segur que resulten molt interessants els vídeos, per la difusió, pel què podem veure-hi i pel que propicia. Per començar: pressió per a que es faci un debat sobre la independència a TV3: Causa al Facebook. I segur que permet començar un recull ordenat del que s'ha anat guanyan en les idees i esclariment de la situació i posicionaments significatius en el camí cap a la independència.
Haurem d'estar molt al cas. Anoto un detall de l'inici.
El programa planteja una qüestió:
- Està preparada Catalunya per viatjar sola? Aniria millor si fos independent?
Miquel Porta Perales comença així:
- No s'havia plantejat mai la pregunta fins aquesta setmana que l'han convidat al programa.
Ho diu així:
- perquè jo no contemplo la possibilitat de la hipòtesi de la independència, oh! per tant, ah! com el ser humà només pot respondre aquelles qüestions que es planteja, eh! doncs jo la veritat és que no me l'havia plantejat mai. (i? com?)
De debò.
(... i que Catalunya no existeix, que és una abstracció, que allò que existeixen són els catalans, que anirien uns millor, uns pitjor, que la independència creu que no seria cap solució, que si el món transnacional quan la sobirania es dilueix cap a dalt (ostres!) I, em sembla sorprenent, tot i el vist abans, que surti també amb allò de la interdependència.)
Em costa de creure que el sr. Porta Perales no s'ho hagi plantejat mai abans. Més que com uan improvisació o recull d'idees d'una setmana ho veig com un intent de menystenir el debat sobre la independència, i també com un intent de no assumir la realitat i una bona pila d'evidències.
Vuit diputats d'ERC han signat un full comprometent-se a fer 'l'acte de sobirania necessari per a fer de Catalunya un país sobirà, lliure i solidari'
"(...) Més de tres mil manifestants han arribat fins al Parlament de Catalunya, seguint Acte de Sobirania,
per exigir als representants polítics que explicitessin 'si estaven
disposats o no a fer l'acte de sobirania necessari perquè Catalunya
sigui un país sobirà, lliure i solidari'. Una desena de diputats d'ERC
i CiU els han rebuts a l'arribada al Parlament, però una bona part dels
manifestants els han escridassats de 'botiflers'. (...)"
Bé que hagi hagut 10 diputats que han respost. Celebro, i moltes gràcies, als diputats d'ERC per signar el compromís.
Sobre la xiulada i allò de botiflers haig de dir que m'ha quedat un mal gust. Al Parlament no hi anàvem a insultar ningú, i per uns moments diria que així ho ha semblat. I no té sentit pel que fa al tema e la ILP que sembla es presenta com a explicació o justificació.
Vuit diputats d’ERC i dos de CiU han rebut als manifestants, que han entregat un document on es demana voluntat política per arribar a la independència
Afegeixo el 29 de juny de 2009: Interessant el problema que assenyala en Saül Gordillo.
(...) Una altra vegada el plantejament segons el qual càrrec institucional és
incompatible amb acció política decidida. Com si la independència
s'aconseguís només a cop de manifestació. O a cop de crit de botifler."
En canvi, sí que tira endavant un altre acte de sobirania,
està funcionant. També seria interessant que certes veus, com ara la
dels representants polítics, diguin què veuen i pensen sobre aquest
fet. Una reclamació similar, en termes d'informació sobre l'actualitat,
enviaria a alguns mitjans d'informació.
