Correu Blocs Traductor | VilaWeb.cat
smartinez | INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ | dimarts, 9 de febrer de 2010 | 01:53h

Notícia:

Les rodes de premsa de Pep Guardiola


"(...) És la frase que ho diu tot per als bons entenedors. No cal dir res més, no cal dir res menys. I no caldria preguntar res més, però les rodes de premsa deriven en mercat de compra i venda de titulars per justificar una nòmina, per poder presentar una factura, per farcir la pàgina ja maquetada que espera el text per anar a impremta. Per això, malgrat les respostes essencials de Guardiola, se succeeixen les preguntes, els tòpics, les redundàncies i, en definitiva, es manifesta sistemàticament que a molts periodistes (?) els interessa més formular la pregunta que escoltar la resposta. (...)"



Comento:

"M'encanta que assenyali aquest detall, sí.

Relacionat, i com a idea que pot servir per a qui encara no s'ha assabentat de la pel·lícula, penso en el moment en que Guardiola va ser presentat com a entrenador. Recordar el detall pot anar bé a qui es pensa que és que estem jugant a nines.

Escoltava la ràdio i volia seguir el que deia Pep Guardiola, els locutors anaven xerrant en primer pla, i quan un diu, a veure, atenguem, què diu Guardiola?, un altre va i comença a en fotre's i deixa anar que segur que són coses que ha pensat minuts abans de començar l'acte, res..... Em va caure l'ànima als peus, que en diem. Però Guardiola, a cada roda de premsa que fa, l'aixeca i la cura dels efectes de la poca vergonya informativa."



smartinez | INFORMACIÓ I COMUNICACIÓ | dimarts, 9 de febrer de 2010 | 00:36h

Notícia
:

ZP s'enfonsa, què farà Mas?



Comento
:

"CiU no es compromet per la independència, ens hauria d'explicar les raons, perquè allò que diu de que és que perdria vots i això l'obliga, a banda de...., fa pudor. I el conte de que quan tinguin majoria absoluta, aleshores, tal i qual, a banda d'això, un conte, i una mentida a priori, si aquesta expressió tingués sentit, és d'una fatxenderia que s'hauria d'acabar a la política del segle XXI.

CiU té una responsabilitat gran, i es fa el boig amb la crisi. Cosa que puja la seva postura a categoria de vergonya forta. El conte de la crisi, i més d'aquesta i ara, només l'usen els polítics desfasats, que no respecten l'evolució política, o que voldrien que la gent ens espantem i amaguem el cap sota l'ala (si és que en tenim, clar, ja que Mas i Zapatero es dediquen fort a anar tallant-les).

El "pacte d'Estat" que diuen i canten (mare meva!) han de tenir clar que el fan a, i amb un estat que ens va a la contra, i que ni les musiquetes de campanya han de poder amagar, espero. Aquí ve la responsabilitat de l'electorat, i fa pena veure que hi ha gent a qui li cau la baba i ja s'ha oblidat de la exigència de la independència només per unes musiquetes i unes abraçades de màrqueting.

Voldrien que l'antitripartit els funcionés, i com no té gaire força utilitzen "la crisi", com si la nostra crisi no tingués un culpable ben clar en bona part: l'Estat espanyol amb el que CiU pacta, quina vergonya feu, gent de CiU. Espavileu d'una vegada."



Afegeixo:

"(...) La secretària d'organització del PSOE, Leire Pajín, ha agraït la proposta de CiU. 'Benvinguda sigui la responsabilitat dels grups parlamentaris que saben que és el moment de remar junts en la mateixa direcció', (...)"

Primer: qui ha parlat de remar i de direcció?

Segon: Ja sabem cap a on rema Rodríguez Zapatero i companyia, sense diferència amb el PP, i com anem constatant, sense diferència amb CiU. Cap a la eterna transició, model cacic, sense cap respecte pel futur, les persones, el món, la història, etc.

La crisi econòmica no és, no val d'excusa, sinó més aviat n'és agreujant de la culpa, de les culpes que hauríem de començar a sumar a aquests líders arcaics que ens volen remers de la merda de La Indissoluble, amb tot el que això arrossega.

smartinez | Em sembla que. | dilluns, 8 de febrer de 2010 | 23:15h

Li diria, per triplicat:

Al MH President de la Generalitat de Catalunya
A José Montilla PSC-PSOE
A José Montilla ciutadà:

això no és seriós. I més encara, diria que frega la criminalitat.

I hauria de saber que hi ha coses en que la quantitat no importa sinó el fet, que hi ha coses en les que la mida no importa, que hi ha coses que per moltes majories inventades, d'inèrcia, o reals i conscients, no es justifiquen sinó és a preu de mentir o de considerar-nos bèsties, que hi ha coses davant les que cap pressió no ens pot mantenir quiets i callats, a preu de ser, com dic, bèsties.

Aquí és on situo la meva crítica a com tracta la història, els esdeveniments, la responsabilitat política, l'actualitat i previsions de futur: pervertint-les. Si no ho troba clar, pregunti a la seva oficina de màrqueting, que sabran de quina mena d'abusos parlo.
I sobretot prengui consciència del crim que representa la corrupció política i des el poder del paper del periodisme i de la informació. Com he expressat algunes vegades, espero que si no reaccionen d'una vegada amb el respecte i rigor que això mereix, la història reculli la feina del PSC en aquest període com un crim conscient.

Que es donin molts casos de perversió no fa, com sovint es pretén, que ho haguem d'acceptar com a normalitat (ui, i hi ha qui d'aquí fa el salt i ho troba "natural" en un sentit de disfressa de fatalismes.)

Un detall de la seva lamentable ació política l'assenyala molt bé Josep Maria Terricabras:

"(...) El PP i el PSOE, amb mitjans i estratègies diferents, coincideixen a no voler fer cap crida a la veritat i a la reconciliació. Volen que la transició no s’acabi mai i que, per tant, el postfranquisme pugui anar fent la viu-viu. Per això estan encantats amb una justícia polititzada perquè, encara que de tant en tant els pugui donar disgustos partidistes, en conjunt els garanteix la successió de la dictadura i sobretot la unitat d’Espanya, que es veu que és allò que necessàriament s’ha de garantir, encara que sigui en contra dels ciutadans que ells mateixos consideren espanyols. "



Notícia
:

Montilla afirma que no li preocupa si la sentència del TC espanyol sobre l'Estatut 'surt d'aquí a tres mesos, nou mesos o un any'

Creu que les polítiques del govern espanyol 'no seran determinants' en les eleccions catalanes



Comento
:

"Eiii, ara ja no parlem de "constitucionalitat de...."? Ara parlem de que el tribunal avali, és un canvi? Hem de respondre-hi bé, perquè em sembla que és un intent de fer colar allò de la nació espanyola. Vigilem, perquè fan moviments per colar-nos en la sentència sobre el nostre Estatut una mena de revisió històrica que puja de grau de mentida a la de prepotència màxima. Espanya no és una nació, és un Estat, i a més, per misèria nostra, del model Estat contra ciutadans. No ens deixem cardar.

Li hem de preguntar: que ens vol despistar, també?

Vol despistar, diria, i crec que li hem de respondre que, per molt eslògan i eslògans, és ben cert que Catalunya sap on va, i ben cert també que ell, President i partit no tenen ni idea de cap a on va Catalunya, o així es comporten. En el primer cas hem de reclamar que espavilin, i en el segon denunciar el cinisme i atac.
De manera que, per començar, i pot trobar-ne més, molts més, molts exemples, i a molts diferents àmbits, li respondria al President, que si mira al seu voltant, si atén a les exigències de Catalunya, pot ser s'olori la exigència del moment, i la responsabilitat que assumeix en fer-se el boig.

Aquí té alguns actes del febrer que li haurien de fer qüestionar la bondat del seu ordre de prioritats, visió, mirada, anàlisi, etc., i que pot ser l'obligaria, per responsabilitat del càrrec, a canviar d'observadors i planificadors:

Propers actes de presentació del Cercle Català de Negocis (CCN):

Sant Andreu de Llavaneres - dimarts 9
Sant Vicenç de Montalt - dimecres 10
La Bisbal d'Empordà - dijous 11
Riells i Viabrea  - divendres 12
Castellcir  - dissabte 13
Bescanó  - dissabte 13
El Vendrell  - dilluns 15
Palamós  - dimarts 16
Mollet del Vallès  - dimarts 16
Cardona  - dimecres 17
Vilobí d'Onyar  - dijous 18
Alella  - divendres 19
Torrelles  - dissabte 20

Hem de dir que aquesta informació li pressuposem, així com la marxa per les consultes i el que està provocant socialment (greu que a un demòcrata li molesti), i també li pressuposem la vivència de com ha anat tot això de l'Estatut, l'Estat, el TC i la seva tortura.
Li podríem fer un llistat de prioritats que li està reclamant la societat i la situació, i fer-li present que és llàstima que no ho atengui per qüestions de partit i de mala política, i d'inèrcia de desvergonyia (general, aquí, amb bones excepcions que s'hauríem d'anar escampant,  posem ciutadans en general, i com a institucions socials la premsa, altres líders que en diem "no polítics" però que ho són, també el que en diem l'Acadèmia, artistes, intel·lectuals, etc.)

Per moltes coses bones que faci, hi ha d'altres (com aquesta deixadesa i menysteniment al què passa més enllà del que l'interessa fer veure) que deixen qualssevol bondat sense cap valor. Vull dir que en cap cas penso que tot sigui dolent, però en fa algunes coses, i en manca d'altres, que invaliden la resta perquè són inacceptables a una democràcia seriosa, i més intolerables encara a qui ens representa com a President.

I vostè es presenta com "El seriós", en el sentit de "L'Únic", tàctica que tracta de voler fer creure que si vostès (PSC-PSOE) són seriosos, és que la resta del món no poden ser seriosos, com si hi hagués una exclusiva universal definida, a més, en termes de partits d'un estat del món que...., bé, en això dels partits tenim problemes greus i moltes assignatures suspeses. Si més no, hem de suposar que el cosmos triaria una exclusiva de la serietat a algun altre indret del món més civilitzat. És broma, però el missatge és seriós: deixi, si us plau, de jugar a "si jo ho tinc ningú més ho té". Deixi de tractar els ciutadans com inútils cognitius, a més d'imbècils pel que fa a l'enteniment. Tenim ulls, i nas, i pell, etc., que, encara que han passat uns quants anys de dominis infames, diem que anestesiats, podem dir que s'ha acabat, no?

Els periodistes i analistes polítics teniu molta responsabilitat de la situació precària en que ens trobem, i entenc que també l'obligació de prendre'n clara, pública, i ferma postura per la defensa de l'enteniment i les capacitats humanes, com a elements més bàsics, i cal afegir les responsabilitats polítiques. Suposo que és la història propera, com ha anat, com heu actuat o heu estat utilitzats, i mentre duri hem de parlar també en present, que ara us obliga (o hauria d'obligar per anar bé) a no permetre que es jugui brut en els discursos i declaracions polítiques. Els ciutadans també tenim obligació, la primera és la de buscar informació, i aprendre a llegir bé. "


TC (TCA). D'octubre a octubre, 2006-2007, dels apocalíptics a llautons vistos (I)

TC (TCA). D'octubre a octubre, 2006-2007, dels apocalíptics a llautons vistos (i II)


"És evident, MH President, que si no fos que enganyeu prou gent amb la versió oficial i en un clar abús de confiança, no hi hauria persona conscient a Catalunya que no li exigís que digui les coses pel seu nom i que defensi els drets de qui representa. (...)


L'estat espanyol té problema de sentència.



De TC, recull de 24 de desembre de 2009.


smartinez | Recursos | dilluns, 8 de febrer de 2010 | 22:12h

mmm












millor així:

 

 

i millor encara si feu per informar-vos a la seva pàgina i a les presentacions que fan: CCN

 

smartinez | Defensa | dissabte, 6 de febrer de 2010 | 01:40h

Sembla que ens ho hem de plantejar seriosament com és que aguantem abusos judicials de l'estat espanyol, o del que fos. Cas extrem de violència, acompanyat d'altres (casos i violències) i que certifica que estem davant un Estat contra ciutadans.
Pot ser un problema que ens confon és que aquesta amb poca cosa ja ho són de mena. Vull dir que un mínim abús ja els fa culpables. Sí, diria que per alguna cosa així deu ser que ens empassem tantes coses. Devem pensar que ja no ve d'aquí de tantes que col·leccionem. Però hauria de ser ben bé a la inversa,
De manera que si deixem clar aquest punt, suposo que podrem abandonar algunes d'aquestes vistes grosses, i acabar d'una vegada amb la complicitat ciutadana.


5 de setembre de 2009

A les set de la tarda davant la subdelegació del govern espanyol a Girona.

... temptativa de col·laboració a què?

30 de juliol de 2009

Constatacions i desconstatacions.

"Constatem, a partir de la sentència condemnatòria a Núria Pòrtules, que l'Audiència Nacional dona credibilitat a l'atestat policial per davant de fets, evidències, i fins i tot provada la no existència del grup del que se li acusava de fer temptativa de col·laboració amb banda armada, ..., que estem realment insegurs a mans d'aquest tribunal i el que l'envolta. (...)"

13 de juliol de 2009

LLIBERTAT NÚRIA PÓRTULAS

"(...) Som conscients que la detenció i empresonament de la Núria no va ser una equivocació. La repressió que exerceix l’Estat sobre les persones i els moviments combatius no és un error sinò una estratègia del poder per tal de criminalitzar-nos. Des de fa anys, els moviments socials som objecte de detencions arbitràries, identificacions, multes i empresonaments. (...)"

4 d'abril de 2009

Contra aquests salvatges immunitzats i impunitzats.

"(...) Sobre aquest tema segueixo pensant que una prioritat de canvi en la nostra Conselleria d'Interior hauria de ser la de definir de nou el concepte que tenim de 'seguretat' i fer-ne obligació de no mancar als compromisos bàsics de defensa de les persones, així com hauria d'esdevenir obligació plantar cara a aquest vergonyant estat en que estem. (...)"

5 de febrer de 2009

Els callats còmplices de terrorisme d'estat.

7 de juny de 2007

Notícies sobre la detenció de Núria Pòrtulas.


26 de maig de 2007

A Girona, avui a les set de la tarda, davant la subdelegació del govern.

"(...) Penso que esta molt bé que no s'aturi l'agenda de protestes contra aquesta detenció i tracte. Que esta molt bé que les agendes d'aquestes tàctiques de l'Estado espanyol -o de qui sigui- per a confondre i fer por; així com les eleccions, o altres esdeveniments legislatius, no afectin a les manifestacions per reclamar l'alliberament i l'aclariment d'aquest i altres processos d'ús il·legítim del poder. I alhora faci evidència dels encreuaments d'agendes i interessos entre les institucions de govern, les d'elecció, les de legislació, i les judicials. (...)"

24 d'abril de 2007

"(...) - Des del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans i l'Assemblea per la llibertat de la Núria s'ha organitzat un seguit de conferències on persones de l'entorn més pròxim a la Núria ens explicaran de forma senzilla i sense filtres la cronologia dels fets, l'estat actual i les expectatives sobre la detenció de la Núria Pòrtulas. (...)"

15 d'abril de 2007

Li diuen democràcia i no ho és.

11 d'abril de 2007

Acte de suport a Núria Pòrtulas a Barcelona. 11 d'abril.

 

1 de març de 2007

"(...) I sobre altres encausaments improcedents; i aplicacions de la llei i lleis espanyoles, voldria saber què estan fent amb la detenció improcedent a Núria Pòrtulas. (...)"

23 de febrer de 2007

Contra aquest estat III.


Contra aquest estat II. Usen molt de confusionisme.

Encara que només es doni un cas, seria suficient. I només és marca de salut democràtica que no hi hagi cap ni un.

16 de febrer de 2007

Contra aquest estat.

12 de febrer de 2007

No és suficient, però sí que és prou. I aquí caldria una exclamació que no sé com expressar (o expresar).




Només són algunes notes, la cosa és greu, i hi ha molts casos. Que fem?

Febrer de 2010

El proper 7 de febrer farà tres anys que el procés de la Núria està obert.




smartinez | Defensa | divendres, 5 de febrer de 2010 | 17:56h

SETMANA D’ACCIONS DE SOLIDARITAT AMB NÚRIA PÓRTULAS
DE L’1 AL 7 DE FEBRER




El proper 7 de febrer, farà tres anys que el procés de la Núria està obert, està condemnada a 2 anys i 6 mesos de presó. Aquest és un de tants casos repressius que ens envolten i pels que no podem parar de lluitar, des d’on cadascú cregui més oportú…

Per això des de l’Assemblea de Suport a la Núria Pórtulas s’anima a la gent a posar el seu granet de sorra dins aquesta setmana d’accions descentralitzades en solidaritat amb la Núria Pórtulas.

El dia 6 i 7 de febrer us convidem a finalitzar aquesta setmana a totes i tots a Girona:


smartinez | Defensa | divendres, 5 de febrer de 2010 | 00:56h

Notícia
:

La justícia espanyola dóna la raó a Losantos en el litigi amb Esquerra

El Tribunal Suprem espanyol revoca els 60.000 euros de condemna de l'Audiència de Barcelona




Comento:

"(...) segons els magistrats espanyols, davant les acusacions de vinculació amb el terrorisme ha de prevaldre la 'llibertat d'expressió' de Losantos, sense la qual creuen que no hi ha 'societat democràtica'.

Clara mostra de la mala qualitat de la democràcia espanyola, i del perill ciutadà a mans d'aquests Tribunals i criteris dels Tribunals. Posen la paraula "terrorisme" o l'acusació de terrorisme, i el terrorisme de l'Estat, així com qualssevol altra infàmia, queden immunes, impunes, i "lo que haga falta!". Aquest Tribunal Suprem espanyol ens posa en perill amb sentències com aquestes.

En tot cas, i donada la situació, pot ser caldria que el periodisme en bloc es pronunciés sobre el tema i criteri del Tribunal Suprem en aquest afer i judici. I pot ser també caldria que el món judicial digués alguna cosa. Pel que fa a la llibertat d'expressió anem força embolicats, i diria que no va bé passar com si res.

Caldria atendre bé al mal ús espanyol de la paraula 'terrorisme' i de la farsa pel que fa a voler amagar el de l'Estat. No podem acceptar que pel fet que una difamació o atac tracti o suggereixi la paraula "terrorisme", o pel simple fet que es presenti com a acusació de terrorisme, l'honor de qui sigui, així com el fet de la mentida d'un periodista quedi en res, ni per molt Suprem que considerem el Tribunal en qüestió, ni per molt emmerdat que tinguem el tema. Realment resulta escandalós que colin aquestes coses."

smartinez | Maneres polítiques. | divendres, 5 de febrer de 2010 | 00:01h

Continuem comentant a l'apunt de Josep Maria Terricabras:  
Reflexió independentista.

En aquest cas responc a un comentari dirigit a mi. I miro de deixar més clar els dos punts que remarcava en els anteriors: ens cal que la política no jugui a distorsionar i enganyar, i ens cal una coalició ben feta i travada de cara a els properes eleccions.



"Seguint el títol, em dic Sílvia, sí.
Kollmicu, sobre el tema, desvies la qüestió, que ara en el més urgent crec que cal centrar-la en que RCat assumeixi que no suma amb altres partits o forces, i que ens cal la coalició de partits i altres forces. Un altre punt que assenyalo és que si no som honestos de cara a l'electorat, ho tenim difícil per a aplegar nous vots per la independència i la majoria que necessitem. Si el que expresso et sembla indignació, ho lamento, perquè no ho és. El que dius referent a ERC no té res a veure amb la meva manera de fer, ni en general amb com va. Amb "relleu" em refereixo a la manera de fer política fent apropiació indeguda de la realitat, per a dir-ho curt, allò que assenyalo sobre la informació i la comunicació. En cap moment no he vist ni entès RCat com a relleu d'ERC.

El que m'indigna, bàsicament en el sentit de trobar que no és digne pel moment que vivim, de Reagrupament (i de qualssevol força política que neixés ara) és que hagin nascut amb vicis que diuen combatre, mirant de manllevar esdeveniments, a més que els xulegin (els vicis), parlin a les vísceres, desvirtuïn la realitat, el llenguatge, i coses així. Cosa que observo i lamento d'ençà varen nàixer. En tot cas, quan he tingut ocasió els hi he expressat de manera enraonada, no indignada; com diria faig en els comentaris anteriors, però els revisaré. I ben bé des de l'inici vaig demanar que consideressin les conseqüències negatives d'aquestes maneres polítiques i de presentació pública de la política i de la seva proposta.


El meu argument principal ara pot ser no és tant necessari com fa un temps, perquè l'ambient s'ha desintoxicat prou, l'accés a la informació ha millorat, s'ha assumit que la independència és un projecte polític, entre independentistes s'ha fet molta feina, comunicació, debat, trobades, el Tercer Congrés Catalanista, empresaris per un estat propi (CCN), Brussel·les, les consultes en marxa, s'han trencat barreres intel·lectuals, etc.

Però tot i no ser tant necessari trobo que té el mateix valor que aleshores. I pensem només en la precampanya, campanya i eleccions, diria que no ha perdut el seu caràcter d'imprescindible.

Fa més o menys així:

1) els contraris a la independència porten anys aguantant el possible moviment per la independència a base de difamacions de la història, de la realitat i del dret (per a centrar-nos només en un punt bàsic, però hi afegeix altres ornaments...., i que és un afer que té implicacions importants), usant disfresses, abusos mediàtics, sovint ho sintetitzo en l'acusació de terrorisme cognitiu,

2) la proposta per la independència s'ha d'apropar a l'elector, i l'elector en part està molt desenganyat, en part està molt confós, i no sap ben bé en què confiar, i diria que la confiança la guanyem a partir de honestedats vàries, rigor, respecte a l'interlocutor i coses així,

3) la meva hipòtesi (que també considero, per altra banda, exigència política i humana) és que cal ser honest i no jugar aquell joc, en aquest cas, per a diferenciar-nos clarament, convèncer força gent, i alhora per a no perdre'ns nosaltres mateixos (que és el que una mica passa),

4) per tot plegat, amb reiteració, paciència, i tota la amabilitat que crec demana el debat polític, fa molt de temps ho he expressat. En un inici ho vaig fer quan va començar a funcionar la pàgina RCat, i a la xarxa ja abans, com una petició de començar en bases més sòlides. Però res, ni debat, ni resposta (o bé. sí, algunes coses que no cal comentar, si més no ara, perquè no cal desviar el tema).

Kollmicu no sé a què bé el que dius de "traïció" ni gaire del que fas meu al comentari. I en tot cas no respon al que plantejo. Pot ser et vingui bé per a entendre'm que en la crítica que faig a aquestes maneres de fer no faig diferència de qui ho diu, ho fa, o planeja.
En tot cas si ho veig ho assenyalo com a problema, i en el cas dels qui treballem per la independència també, per la exigència, i també per la efectivitat a les urnes que volem aconseguir (o pragmatisme, que veig utilitzem com a paquet general d'oferta).

Un detall que volia dir arrel de l'apunt sobre les conseqüències de les consultes: després d'Arenys de Munt i el que va seguint amb les consultes, i el què volem d'una democràcia amb cara i ulls (i veu, pot ser caldria afegir), hi ha coses que no ens hem de permetre ni acceptar a un procés electoral. Una de fonamental és que no ens podem permetre eleccions mal informades, ni eleccions marejades, ni desinformades. Aquest és un punt important, un altre és que ens interessa molt que tothom s'afanyi a sumar a la possible i necessitada coalició, ja que clarament no tenim cap grup independentista pugui aplegar una majoria.

És molt senzill, però duem 9 mesos discutint que aquesta feina la fa RCat, i? La fa? NO. Això no és indignació, és exigència de definició, que faig a qualssevol, que ens hem de fer tots."

smartinez | Maneres polítiques. | dimecres, 3 de febrer de 2010 | 23:50h


Notícia:

Joan Carretero s'explicarà davant els coordinadors territorials de Reagrupament

Els convoca a una trobada informativa dijous al vespre, a Sant Cugat,



Comento:

"Interessant atendre a les declaracions de Xavier Rull, anoto només un detall, però en recomano lectura:

Xavier Rull
xavier.rull@urv.cat Membre de Reagrupament. Secretari dimissionari de l’assemblea comarcal de Reagrupament a l’Alt Camp. Coordinador dimissionari de la comissió d’organització territorial del grup de treball del territori per a l’elaboració del programa electoral.

"(...) En resum, la meva impressió és que dins RCat no es practica el que es proclama. En tres dies ha sorgit a la llum pública tot el que blasmàvem: despotisme; nepotisme; amiguismes; acusacions injustes contra gent honrada; tergiversació dels fets; saltar-se les normes internes per interessos propis; poca democràcia interna; adhesions acrítiques al líder; purgues; censura (alguns comentaris enviats per reagrupats al web de RCat, crítics amb Carretero, simplement no hi apareixen); infraccions (una organització paral·lela a l’associació, el partit polític Reagrupament Nacional Català, que s’ha posicionat a favor de Carretero, disposava de les adreces electròniques dels membres de l’associació, infringint la Llei de protecció de dades, atès que són dues organitzacions independents); manca de transparència de cara enfora (de la reunió de Sant Boi de Llobregat esmentada en va sortir un comunicat en què s’afirmava que els responsables territorials donaven “ple suport a Joan Carretero i a l’equip directiu de Regrupament” , però el document no deia que diversos responsables territorials no donen suport a Carretero); i fins i tot silenciaments a l’estil de la novel·la «1984» de George Orwell (el comunicat penjat al web de RCat per la Junta que havia quedat el 31 de gener, explicant el motiu de la crisi i que es convocaria una assemblea general, ha estat eliminat; es podia llegir a , però a Vilaweb es dóna fe de l’existència d’aquest document ). (...)" Valls, 3 de febrer del 2010

Interessant a moltes bandes. Per començar penso que aquesta, i qualssevol força política de les clàssiques i ja assentades o noves, haurien de tenir clar que els temps estan canviant....., que en diem. I en aquests aspectes concretament s'han acabat els dominis de difamar fets i realitat. Diria que no els hi funciona ja ni als que tenen mitjans i poders forts, ostres, no vinguem les forces polítiques noves a prendre'n aquest mal relleu....."


Quin goig l'accés a la informació i contacte a la xarxa, i en xarxa. Afegiria la consideració d'un greu problema de confusió que persegueixo fa anys, i veig segueix vigent. I el fet greu de que també hi ha proclames, que si es miressin bé, pot ser no es seguirien tant fàcilment (crec que en part es disfressen).

Sobre la confusió: D'acord en que en molts casos ja ens entenem, que en diem, quan parlem de que algú és crític. Però pel que podem veure moltes vegades no ens entenem, i més aviat ens malentenem i emmerdem les coses.
El que voldria consideréssim seriosament en el llenguatge i discursos polítics és que ser crític no és ésser criticaire ni anar a la contra ni en contra. Tampoc ens hem de confondre a la inversa.

Diria que s'esclareix si veiem que el que cal és contraposar crític i dogmàtic. Vull dir que per a estar d'acord i seguir alguna cosa, si no és que es fa dogmàticament, s'ha de fer críticament, de la mateixa manera que ens cal quan opinem o actuem contrari a alguna cosa. Si hi afegim cegueses i intoxicacions, suposo que s'entén que aniria bé ser més polits quan mirem el què passa i en parlem.


L'enllaç venia d'un comentari al apunt de Josep Maria Terricabras:  
Reflexió independentista, sobre el que havia dit que Les maneres em semblen preocupants. Avui afegia:

"Gràcies, comentari 27, per l'enllaç de les declaracions de Xavier Rull: Regeneració democràtica a Reagrupament: sí però sempre.
Carta oberta als membres de Reagrupament, a la societat catalana en general i als mitjans de comunicació. (...)"

M'ha fet pensar tot plegat en un detall que explicava l'altre dia en Saül Gordillo:

"(...) Els continguts floten i circulen, i els navegants se'ls troben per aquí i per allà. (...)"

Per ampliar informació: Xavier Mir recollia unes Reaccions a propòsit de la jugada de Carretero, li comento:

"Si és crisi, que faci bona feina...
I ho dic lamentant que em sembla que no s'està fent bé. A banda de les reaccions que han enfosquit molt el què ha passat, que no deixen veure bé el què es planeja, hem d'atendre a detalls com els que assenyala en Xavier Rull a: Carta oberta als
membres de Reagrupament, a la societat catalana en general i als
mitjans de comunicació. (llegir)
Interessant a moltes bandes. Per començar penso que Reagrupament, i
qualssevol força política de les clàssiques i ja assentades o noves,
haurien de tenir clar que els temps estan canviant....., que en diem. I
en aquests aspectes concretament s'han acabat els dominis de difamar
fets i realitat. Diria que no els hi funciona ja ni als que tenen
mitjans i poders forts, ostres, no vinguem les forces polítiques noves
a prendre'n aquest mal relleu.....

Afegiria que cal també anar definint-se pel que fa a sumar per la independència a les properes eleccions. No ens despistem."

smartinez | Em sembla que. | dimecres, 3 de febrer de 2010 | 22:17h

Em sembla fonamental el què planteges, i miro d'assenyalar els problemes que li veig a la prevenció que dius i a què ens passa amb la psicologia.  Espero que pugui servir per a desgranar el problema que dius tu, que el veig molt embolicat.
Parlo d'asèpsia i silenci perquè és el que veig a la pràctica com a problemes, en diverses situacions i mena de situacions, i una diria que és la de esquivar diferenciacions que necessitem. Crec que hem d'abandonar aquell suposat universal antropològic que canta que tenim "por a la diferència".


Conversa sobre les declaracions de Johan Galtung.



Continuem:

  Alfons Ramos
  Amb tot el carinyo, penso que focalitzar persones (constitucionalistes, espanyolistes), que al cap i a la fi som intercanviables doncs no escollim el lloc on naixem és picar en el joc psicològic de zitzània que planteja el mecanisme de l'estat-nació. Fixa't com el terme independència divideix al poble de Catalunya entre partidaris i contraris a la independència i no entre independentistes i dependentistes, perquè no hi ha ningú que s'identifiqui amb la dependència.

Maquiavel, el mestre dels estadistes recomana dividir els pobles per a poder-los dominar, és a dir que la energia cal concentrar-la en qüestions que no divideixin al poble i que mentre que no es desenvolupin arguments que no ho facin és millor callar, altrament hom li fa el joc a l'estat-nació.

Penso que la manera de donar la volta a aquest joc pervers és preguntant-nos no qui és i qui no és independentista sinó on carai son els dependentistes, si és que n'hi ha cap.
La meva tesi és que el percentatge és el mateix dels resultats dels referèndums sobiranistes.
Fa 5 hores



  Sílvia Martínez
  I tant, també amb carinyo, només faltaria, a una conversa. Bé, no n'estic del tot d'acord, perquè són moviments amb accions, implicacions, conseqüències clares, i no hauria de ser problema el parlar-ne. Altra cosa és que m'agradi o no.
Tampoc no trobo que sigui problema dibuixar i veure-hi clar al voltant de coses bàsiques, que vulguem o no, ens divideixen (és xoc frontal sovint, també a nivell personal).
Tampoc no hauria de ser problema, diria. No crec que sigui necessari acord de silencis (que és el que ha regnat, i ja veiem). El que sí que faig darrerament i m'agrada és parlar més d'independència que d'independentisme. Perquè s'enfoca més cap a plantejaments i feines, que crec és el què ens convé. Peró allà on hi ha xoc, entenc que hem de prendre'n consciència i tenir clar que, vulguem o no, prenem partit, tot i que hi ha responsabilitats que amaguem d'inèrcia.

Per altra banda, sobre el que dius de xifres i quantitats. Un cosa que és clara és que a la pràctica n'hi ha molts de dependentistes (o partidaris de la dependència, tot i que aquí ja hi intervindria la consciència). Estaria bé que ho fosin conscients i no d'inèrcia, i aleshores pot ser sí que minvarien fins a la xifra que dius dels referèndums.
Encara que no els hi trobis raons (jo tampoc els hi trobo cap de bona, però en tenen, i d'èxit. Hi ha molts malaurats èxits pel món, oi?), a la pràctica, i amb efectes polítics, hi ha molts més que els que es declararien a enquestes, o el contrast que proposes, a consciència. Són de simple inèrcia, si vols, però a la pràctica, clarament defensors de la dependència, i amb totes les seves implicacions, accions, etc.

Podem preguntar-nos si no és inversament proporcional al que passa amb la independència: que a la pràctica, un cop s'ha pogut parlar, obrir debat, arraconar tants fantasmes sobre el tema en dansa, trencar la aberració espanyolista  i Europea de no respecte, inèrcies, etc., hi ha molta més gent partidària de la independència que la que recullen enquestes.
Deu passar, si miro la proposta de percentatges que dius, que és cert que a un referèndum, quan ens hem de pronunciar, els qui afluixarien molt són els partidaris de la dependència.

Sí, suposo que sí, perquè la inèrcia és més fàcil que la decisió i la expressió del què volem. I estem allà mateix, cal fer la diferència entre nosaltres, entre la gent, i a nivell individual (personal, en diem?)(és aquí on hi veus entra la psicologia?) perquè les persones ens hem de fer conscients, informar-nos, parlar, expressar el nostre pensar, trobar-nos, etc. No sé si ho miro malament, però entenc que l'asèpsia en segons que moments no és gens recomanable, confonem laboratori i món.
Fa 3 minuts

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm

Últims 40 canvis

Arxiu

« Febrer 2010 »
dl dt dc dj dv ds dg
1234567
891011121314
15161718192021
22232425262728
RSS 2.0 RSS Comentaris
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats