L'Hereu Riera

Un mal dia vaig clicar –la curiositat va matar el gat– ja ni recordo què a la columna d’ofertes lúdiques i/o comercials del Facebook, i l’endemà mateix m’arribava al mòbil el primer d’una sèrie interminable de missatges sms que, dia sí dia també, m’han estat tocant la pera a base de bé, primer perquè no els hi havia demanat, però a més perquè allò que m’oferien no m’interessava per a res, i m’obligava, independentment que m’interessés o no, a esborrar cada dia els seus missatgets odiosos del meu mòbil abans no el saturessin.
Encara faltava la més bona, però: sense que jo, pobre de mi!, sospités res per aquesta banda, un dia que repassava factures descobreixo que, a damunt de suportar aquella parrasca emprenyadora i infecta, resulta que els espavilats que me l’enviaven EM COBRAVEN 0,30 euros per missatge!!
I doncs, qui collons són aquesta gent que van pel món amb aquest morro?, que em pregunto, sense aconseguir sortir del meu astorament. Busco a la Xarxa, a veure si esbrino de què van, i trobo en el Google un fotimer de planes –ai, ai, ai!…– de gent tan sorpresa i tan emprenyada com jo i…, hum!, pel que veig, ben atrapada a la teranyina: sí, nois, els incauts que han caigut a la trampa abans que jo demanen desesperadament ajuda a qui sigui per sortir-ne, com si allò fos una p… secta destructiva, de les que no et deixen pas escapar així com així.
Finalment, després d’algunes provatures infructuoses (el 795505, p.e., em diu que m’he donat de baixa, però l’endemà continuen enviant-me sms amb tota la patxorra) i de descartar-ne altres que semblen molt complicades (hi ha qui t’envia a no sé quin ministeri, o t’aconsella que t’apuntis a l’OCU), envio un missatge al 797600 amb la paraula BAJA, i em diuen, com en l’altre número, això: INFORMACION GRATUITA: Te has dado de BAJA correctamente de todos los servicios del 797600, i aquesta vegada funciona: el malson s’ha acabat!! Alabat sigui el mindundi –que ara mateix no recordo com es diu– que va penjar aquesta informació a la Xarxa! Desitjo intensament des d’aquí que et toqui la rifa, noi, o noia, que t’ho mereixes.
Bé, doncs ara que m’he tret aquest mort de sobre i que m’ha tornat la pau d’esperit –i l’altra–, em permeteu una reflexió, companys?

Aquesta combinació: subjecte desconegut, estrany, que un mal dia, sense que vosaltres sapigueu com, se us fica a dins del vostre espai personal sense demanar permís, emparant-se en una dubtosa legalitat, us ofereix coses que no us importen un rave, ocupant un espai que haurien d’ocupar altres coses que sí que us importen, i a damunt de tot això, US COBRA PER LES MOLÈSTIES incessants que us provoca… NO US FA PENSAR EN RES?

Exacte! A mi també m’hi fa pensar fortament: el paral·lelisme és brutal, oi?
Doncs què us sembla si continuem amb la via sobiranista, que és l’única que dóna signes de funcionar correctament, és a dir, de fer que ens puguem desempallegar com més aviat millor d’aquest altre pes mort, abans no ens arruïni –en tots els sentits?

_______________________________

[_{Imatge de l’entradeta: Hipnosis}]