L'Hereu Riera

«No sé si a Brussel·les el 7 de març vam ser deu mil, dotze mil o potser vuit mil. M’és igual. El que tinc clar és que l’objectiu dels organitzadors es va assolir: el cas català ha començat a internacionalitzar-se, una internacionalització que és un element bàsic en qualsevol nació que vulgui assolir un Estat propi. El que em sembla vergonyós, però, és que precisament els que han volgut entrar en una guerra de xifres, amb la intenció de treure importància a la manifestació, són aquells que no hi van ser; aquells que no van veure la gentada que es va congregar als carrers de Brussel·les. Realment, si haguéssim estat tan pocs com diuen, creieu que els Guardans, Ferran, Rivera… perdrien el temps intentant menystenir-nos? La seva insistència a dir que érem quatre gats és el que els desqualifica. No en tingueu cap dubte: els hem fet mal, i per això es queixen.
Ara, però, hem de tenir clar que el camí que ens queda per fer és llarg. Hem de ser conscients que només amb mobilitzacions, i recentment n’hem fet de molt nombroses, no assolirem la llibertat del nostre poble. Cal treballar políticament, cal un projecte polític que tiri endavant aquest procés d’alliberament nacional que jo crec que avui és orfe de representació parlamentària. Només cal veure la reacció que la mobilització de Brussel·les ha provocat en partits pretesament nacionalistes. Per una banda, Unió ha recordat als seus socis de CDC que la federació no és independentista; per una altra banda, dins de Convergència mateix s’han aixecat veus que han insistit a dir que, tot i la presència de convergents a la marxa, això de l’Estat propi no és prioritari. Pel que fa a Esquerra, algú ha vist cap adhesió pública entusiasta a la manifestació del 7 de març dels seus dos màxims dirigents, Puigcercós i Carod? No tan sols no hi van ser, sinó que han passat de puntetes sobre el tema. I el govern tripartit, què n’ha dit? Una sola declaració: “El govern català no té per costum valorar cap manifestació”.
Dit això, us imagineu la mateixa manifestació a Brussel.les encapçalada pel govern català en pes, amb el President al capdavant, els diputats al Parlament de Catalunya i els eurodiputats catalans? Evidentment, ara mateix això és impensable, perquè tenim els representants que tenim. Però tan sols depèn del poble de Catalunya que arribi el dia en què això sigui possible».

[“Després de Brussel·les”, Carles Bonaventura Cabanes (*), al diari El Punt d’avui, 7 de març]

Per als Guardans, Ferrans, Riveras i altres incrèduls indocumentats, i per als crèduls que els poguessin donar crèdit, unes filmines inesborrables:

http://www.flickr.com/photos/joseppc/sets/72157614990731538/show/

I una nota més, unes preguntetes per intentar sortir un xic de la perplexitat:

Aquesta declaració institucional citada -que el govern “no té per
costum valorar cap manifestació”- està molt bé, és d’un ponderat
magistral; però ¿lliga d’alguna manera, aquesta ponderació, amb la
participació del conseller de l’ordre públic i de les relacions institucionals,
Joan Saura, en la manifestació de fa unes setmanes -i no és l’única amb
participació de membres del govern- en contra d’Israel i a favor de
Palestina, per la matança de palestins innocents a la Franja de Gaza?
¿Que troba potser, el conseller i tot el govern, que el poble de
Catalunya no ha sigut -i és- objecte de prou agressions de tota mena,
incloent-hi el terror dels bombardeigs sistemàtics sobre les seves
ciutats indefenses, agressions que l’equiparen a d’altres pobles
víctimes dels seus agressius veïns, com el palestí mateix? ¿No podria
ser que fos just un pòsit d’aquest terrorisme històric en el
subconscient col·lectiu allò que donés peu a la seva incoherent conducta, és a
dir, a la seva participació -a títol individual, sí, ja ho tenim en
compte- en una manifestació a favor de l’emancipació d’un poble
determinat, d’una banda, i de l’altra a la seva inhibició a l’hora d’afegir-se a una manifestació
per la llibertat del seu poble, i fins i tot de manifestar la seva
opinió sobre aital manifestació? ¿No creu, el nostre mesurat govern,
que la situació actual -amb l’Estatut captiu de mostra- no és filla al capdavall de
la violència unilateral que Espanya ha aplicat i aplica invariablement en les
relacions bilaterals amb el nostre país?
____________________________________________________

(*) Partit Republicà Català (RC), www.partitrepublicacatala.cat / carlesbonaventura@elpunt.cat

[L’slideshow és de Josep Puigdemont Casamajó, extret del blog del seu germà Carles.
Dibuix de l’entradeta: Min]