L'Hereu Riera

En un post anterior (Els simpàtics carallots que ‘saben lo que hicimos’), parlàvem de la facècia que es van marcar (ells també, a costa dels catalans) els ninyatos del programa de La Sexta Sé lo que hicisteis a partir d’un vídeo (ful?) d’en Jordi Évole, El Follonero, en què aquest entrevistava, pels carrers de Vic, aquell personatge sinistre que es diu Josep Anglada Rius i que encapçala aquella cosa que s’anomena Plataforma per Catalunya. La jugada –d’una baixa estofa que retrata La Sexta amb el cul a l’aire– venia a consistir a presentar aquell individu vigatà com el “cap d’un partit xenòfob català”, i així estimulava l’assimilació, en el cap dels teleespectadors (espanyols), de catalanisme amb xenofòbia. Tirada la pedra, els presentadors d’aquesta manefleria fastigosa van amagar la mà darrera el seu simpatiquíssim somriure i les seves gracioses ganyotes.
Bé, doncs aquí enganxo un altre vídeo, aquest tret dels serveis informatius de TVC, que explica quina mena de xenòfob és Anglada i quin és el seu nacionalisme.
Sé lo que hicisteis? Els del programa de La Sexta feien veure que no sabien res de res, però això és impossible, en aquest cas (tret que siguin lloscos perduts), i per dues raons: primer perquè aquest vídeo es troba al YouTube a la vista de tothom i ara mateix està corrent pel FaceBook; i en segon lloc, perquè l’altre vídeo, el de Jordi Évole, és un producte de la casa, i també és a l’abast, i si el mireu (el codi de reproducció està inhabilitat, però el podeu trobar clicant aquí), veureu que al principi de la cinta, per situar l’espectador, hi ha reproduïts fragments de l’altre, d’aquest d’aquí sota! És a dir, que per força havien de conèixer l’individu en qüestió i la seva circumstància, i per tant n’hi ha, com a mínim (ja que ningú des d’aquí s’ha molestat a portar-los als tribunals per difamadors) per engegar-los a tots a pendre un purgant.

Mentre els catalanistes maldem per expandir el nostre Imperi xenòfob, els Espanyols Cosmopolitavetònics per la Tolerància van i, amb aquella alegria que els caracteritza, porten al Tribunal Constitucional (que, a aquest pas, en quatre dies el tindran amortitzat!) dues lleis més promulgades pel Parlament de Catalunya: la d’acollida d’immigrants, perquè estableix el català com a llengua de contacte, i la de comerç, perquè obliga els establiments a atendre en català els clients que vulguin fer servir la llengua del país. La base del recurs és que aquestes disposicions… van contra la “llibertat dels catalans”!, segons la presidenta (cada dia més irremissiblement falangista) del quintacolumnista PPC, a duo amb el duo de Ciutadans: el president, Albert Rivera, i el membre escindit, José Domingo, que té nom i cervell (o equivalent) de torero, curiosament.

I mentrestant, mentre van intoxicant l’arena política, els ECT tallen amb un gros ganivet (qui els n’ha donat la llicència?, i sobre quina base jurídica?) un bon tros del pastís de la TDT per a ells. Vegeu aquest fragment de la informació de Lurdes Artigas publicada dilluns per l’Avui/El Punt:

«Més castellà i canals dretans
»La posada en
marxa dels nous canals dels grups privats espanyols causarà un
considerable augment del percentatge de cadenes en castellà que es reben
a Catalunya. L’ampliació de canals que ja estava prevista fa anys per
quan quedés espai lliure després de l’apagada analògica suposarà que es
passarà, comptant també els de RTVE, de 18 a 24 canals en obert en
castellà (i, en pagament en castellà, de 2 a 5). En català, en canvi,
sense l’emissió de Canal 9 –la desaparició del senyal internacional fa
que s’hagi deixat de veure a Catalunya–, quan TV3 llanci al gener el seu
canal esportiu, es passarà només de 9 canals a 10: els cinc de la CCMA,
IB3 i els quatre del grup Godó; deixant de banda els canals locals.

Per als que no la tinguin present, la tal Curry Valenzuela és aquella senyora de Telemadrid que té pinta de venedora de verdures al mercat però que és periodista, suposadament, i presideix una tertúlia matinal on acostumen a posar a parir Catalunya i els catalans (en això són realment originals!). Doncs ara tindrem ocasió de veure des del menjador de casa nostra mateix com exerceix la seva pedagògica activitat… Però, com es pot veure, aquesta serà només una petita part de la pedregada que s’acosta, que ja tenim al damunt.
Però fet aquest apunt, una pregunta per als Espanyols Cosmopolitavetònics per la Tolerància: on és el famós 50% de català en aquesta nova concessió d’emissores? La meitat de 24 és 12, no pas 10: on són les dues emissores en català que falten per a l’equilibri? I de les emissores que emeten, les noves i les velles, ¿com és que cap, CAP ni una, no emet una part –ni tan sols la meitat: una part– de la seva programació en català, per als seus espectadors catalanoparlants? La Constitució diu que les llengües de l’Estat que no són el castellà (que tots estem obligats –libertad!– a conèixer) seran “objeto de especial protección” i no sé què més… ¿Com és, doncs, que els recurrents professionals –i tampoc cap dels grups polítics de Catalunya– no han portat al TC aquest tema de la llengua de les cadenes de TV d’abast estatal, en què el català està en situació de manifesta marginació i desprotecció?

De debò, nois: Si encara queda algun català que cregui en la bona entesa i en els ponts de diàleg i totes les altres gaites, li aconselleria que es fes missioner catòlic i se n’anés a Salt Lake City a convertir els mormons, que segur que en aquesta empresa tindria més èxit, i segurament no en sortiria tan malparat.