L'Hereu Riera

Aquella cara de permanent mala llet enganxada al cos d’un polític castellà de baixa estatura, física i política, aquell personatge grotesc que es pensa que pensa, que es veu a si mateix com la flor i nata dels estadistes i que, no entenent res de res, està convençut que ningú com ell entén todo lo que es Espanya i que només ell sap de veres com aquesta (aquesta cosa) ha de ser governada, i de quins perills ha de ser salvada, s’ha despenjat, altre cop però aquesta vegada més amb sense embuts que mai, reclamant “elements de resposta molt clars al desafiament secessionista de Catalunya”.
No m’entretindré en la nova perbocada d’aquest carallot en un dels diaris de la caverna troglodita madrilenya, més enllà d’aquest fragment tan selecte que transcric, on es veuen clarament utilitzats els habituals trucs de capgirar els conceptes i d’atribuir perversament a l’adversari les pròpies intencions perverses, i tot això sense estalviar les gotetes usuals d’escarni: “El missatge que s’envia políticament des del secessionisme català és ‘jo reclamo el dret a decidir, vostè me l’ha de donar perquè, si no, no són demòcrates ni raonables; i jo decidiré cada dilluns al matí si pertanyo a Espanya o no; mentre, per suposat, em reservo el dret a no complir la legalitat i els insulto quan vull, i a més d’això m’han de finançar’”. Maca perquè sí, la perla, oi?
Acostumats com estem als eufemismes del seu florido pencil, entenem perfectament a quins “elements de resposta” es refereix, l’hispànic hidalgo descobridor de les armes de destrucció massiva iraquianes…
Poca broma, però, amb els bojos baixets d’edat adulta! Mentre aquest gran masturbador s’esplaiava a les planes de l’ABC, ens era donat a fer un tastet d’un document intitulat “Recuperar España. Una propuesta desde la Constitución”, que en forma de llibre han presentat recentment, atenció!, advocats de l’Estat, membres del Tribunal Suprem, catedràtics i tècnics superiors estatals, com a mesura per frenar la independència de Catalunya. I què proposen, aquests doctes barrufets que habiten al bolet de l’Estat castellà? La intervenció armada, naturalment. La lectura del pamflet posa els pèls de punta, però no té res desaprofitable.
Pel que fa a les armes de destrucció massiva dialèctiques, és a dir, les quotidianes, l’editor Quim Torra aporta un valuós article (“Malalts, anormals i terroristes suïcides”) que comença així: “La setmana està essent pròdiga en insults als catalans. De moment, el Sr. Bolaño ja ens ha dit malalts, el Sr. Tamames, anormals, i un tal Sr. Tertsch, després de l’habitual comparació al nazisme, que ja no cotitza a l’alça després de tantes vegades com ens ho han repetit, ho ha enfilat fins a “fanatitzats jihadistes'”. Qui ho diu que l’espècie castanyola no evoluciona?: de nazis a jihadistes, ens han fet variar, i tiro perquè em toca!

Torra, però, no ho diu per dir: després de la constatació de l’últim aggiornamento castellà en matèria d’insults i desqualificacions, es pregunta (com he fet un servidor aquí un munt de vegades, si se’m permet) “com és possible que els catalans ho consentim” i disserta sobre l’honor (un concepte en el qual hem sentit insistir darrerament el president Pujol) i la dignitat del poble català, recolzant en el discurs que just avui fa tres segles va pronunciar el noble català Manuel Ferrer i Sitges basant-se en tres grans conceptes: llibertat, justícia i honor, i que va acabar amb un final memorable: “Qui pot creure que en un sol dia se vulga consentir a entronisar-se la vanitat i violència castellana, fent servir als catalans com nos diu la història de Castella, feien sofrir als índios? … Acabe’s la nació ab glòria i resignació, que logra menos patir que sofrir extorsions que no practicaren los moros”. [El discurs complet es pot llegir, amb algunes errades ortogràfiques, aquí].

Per una feliç coincidència, que diria un castís, l’efemèride ve plegada amb una altra no menys significativa: el 4 de juliol de 1776 va tenir lloc la declaració unànime dels tretze Estats Units d’Amèrica reunits en Congrés que justificava (com va recordar ahir mateix Quim Arrufat a un desconcertat Maurici Lecina al Parlament) el dret a l’autodeterminació: “Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l’han lligat a un altre, i prendre entre les Potències de la terra el lloc separat i igual al que les lleis de la Naturalesa i el Déu d’aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l’opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l’impulsen a la separació”.

PS: ¿No era, per cert, l’empecinado salvapàtries de Quintanilla de Onésimo (Redondo) amic i soci d’aventures d’un tal George Bush jr., president i hereu de la pàtria americana instituïda sobre aquesta “ilegalidad intolerable”?
___________________________________

[_{Il·lustració de l’entradeta: dibuix de Bakshi}]