L'Hereu Riera

Brillants, les maniobres del molieresc Rodríguez Zapatero anant amunt i avall -tan avall que l’han portat a la llunyana Xina rojacapitalista- per aconseguir que Espanya, aquesta cosa que ell presideix, sigui present en una reunió a la qual no ha estat convidada…
I dic brillants no pas perquè siguin el contrari de ridícules i patètiques -que ho han sigut, i ho són, en efecte-, sinó perquè aquestes maniobres, aquests moviments tan espectaculars, a diferència d’altres moviments orquestrals en la foscor que l’aparell de l’Estat ha fet en altres ocasions i en altres àmbits, aquests tenen lloc a la llum del dia i a la vista de tothom.
Estic pensant en Fresno (*), per exemple, i els fils que va moure des de la distància i amb la màxima opacitat la gent que l’Estat té a l’àrea d’esports -àrea d’una importància simbòlica cabdal- per impedir que la Federació Catalana d’Hoquei sobre Patins s’independitzés de la Federació espanyola: la votació, manipulada a l’ombra des de Madrid, va ser negativa finalment per a les aspiracions catalanes, malgrat tenir la Federació catalana assegurats des de feia temps uns suports internacionals que a l’hora de la veritat es van girar com un mitjó, misteriosament…
Aquí, en canvi, amb en Zapatero anant de bòlit d’Herodes a Pilat pidolant una invitació per a la festa, es visualitzen de manera meravellosa les maniobres espanyoles invisibles a Fresno (i a Roma, i… etc, etc): la mala llet (efectiva) de llavors s’ha convertit en el rídícul (de moment sense premi) d’ara.
Al final, ni que sigui per pesat, pot ser que l’hi vulguin, a en Zapatero i aquesta cosa tan i tan important que representa (tant, que el professor Rajoy, amb aquell to tan pedagògic que gasta, l’ha secundat!!, tot i ser ell el temible Jefe de la Oposición que fa tremolar les pedres amb els seus encesos discursos…), a la reunió del G8 i del G20 i tota la parrasca que tindrà lloc als Estats Units del cowboy GW Bush. Però, amb tantes anades i vingudes i tanta corredissa i tanta santa indignació patriòtica, al final hi ha un detallet que se m’escapa, no sé si és perquè no té gaire importància, però el cas és que no l’he vist explicat enlloc.
A veure: a la cimera en qüestió potser per al president Rodríguez Zapatero es tracta de ser-hi, bàsicament, i fer-se la foto, però en principi la reunió s’ha convocat amb l’objectiu de “refundar el capitalisme”, que no és poca cosa. Si és així, i si la delegació espanyola vol anar a dir-hi la seva, ¿quina és la seva proposta?, què pensa aportar-hi?, quina és la seva recepta per salvar el sistema financer?

Sense fer com alguns malparits que han recordat aquests dies que tot just al principi d’aquest desgavell bancari i borsari general el vicepresident econòmic Solbes i el mateix president del Govern espanyol negaven que hi hagués cap crisi, que tot plegat era una frenadeta, que després es va convertir en desacceleració, en creixement negatiu, i que finalment amenaça de convertir-se en recessió seca i pelada), sí que recordarem que Rodríguez Zapatero deia, davant la crisi i els estralls que anava provocant, primer als EUA i després a Europa, que tranquils, que Espanya és diferent (originals com sempre), i que el sistema financer espanyol és de premier league, que el Banc d’Espanya havia fet bé les coses i que ningú tenia per què patir…
Està bé saber-ho. Però passa que aquí tenim un problema de credibilitat, amb allò que diu i assegura el president Rodríquez Pinotxo Zapatero. Perquè, si els números no enganyen -i els números no enganyen, ells no-, el refotut sistema financer espanyol està aixecat sobre la base de l’escandalosa aportació solidària obligatòria d’aquesta reserva monetària coneguda com a Catalunya (+ Illes + País Valencià = Països Catalans, Regne Catalanoaragonès, Arc Mediterrani o com diantre en vulguin dir uns i no vulguin que se’n digui els altres). Ara mateix, en el precís moment d’escriure aquestes ratlles, l’aportació “d’anada-i-no-tornada” de Catalunya (el Principat sol) a les arques espanyoles és de… (un moment que ho miro a la columna d’aquí al costat) 13.760.300.000 euros, en xifres rodones. És significativa, aquesta mica de morterada, per al peculiar sistema financer espanyol, sí o no?
Tenint en compte això, doncs, torno a la pregunta: què té Espanya per oferir a la taula rodona mundial de països en crisi?, quina fórmula (original, venint d’ella) té per recomanar per a la reformulació del sistema financer mundial? ¿Aquesta que dèiem: la de la “solidaritat obligatòria” d’uns territoris envers els altres?, la del “parasitisme redistributiu”?, la de “La Nación com a empresa rendible”?, “Com viure del cuento constitucional”?, “La solidaritat ben entesa comença per un mateix”?, “L’esclavisme fashion contemporani”?, “L’espoli fiscal com a fórmula de futur”?…
Estarem atents, si es dóna la feliç circumstància de veure Espanya asseguda al lloc que li correspon en el fòrum, a veure si aprenem alguna cosa d’aquests mestres de l’economia mundial en versió trilera…
___________________________________________________

(*) Fresno, i no pas Reno, com jo havia escrit erròniament, i com em va fer notar l’amable comunicant d’aquí sota. Aprofito per recordar aquell trist episodi, tal com s’explica a la Viquipèdia, on es pot trobar informació exhaustiva sobre el cas:
Es coneix com a Cas Fresno la celebració irregular de l’assemblea de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) que va tenir lloc a Fresno (Califòrnia), el 26 de novembre de 2004. Va comportar que, per primer cop a la història, una Federació Esportiva nacional que havia estat acceptada provisionalment no fos ratificada definitivament. L’ 11 de novembre de 2004, el Parlament de Catalunya va aprovar, amb els vots de tots els partits menys el PPC,
una proposició no de llei que demana al Govern espanyol “respecte” per
les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de
Fresno, on s’hauria de decidir sobre el reconeixement de
la Federació Catalana de Patinatge.
Està documentada la pressió que alguns membres de l’assemblea van rebre
per part d’organismes espanyols de l’esport per tal de votar contra de
la incorporació definitiva de la federació catalana. Aquest fet va
privar a la selecció catalana d’hoquei patins
de participar en el Mundial A de l’any 2005, celebrat a San José
(EUA). Després que l’admissió fos rebutjada en la votació, la Federació Catalana va portar el cas al Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) a Lausana,
que va reconèixer les irregularitats, va invalidar la votació i va
obligar la FIRS a repetir la votació seguint els estatuts de la pròpia
Federació Internacional de Patinatge.