L'Hereu Riera

El notari del Diable
va estampar la seva firma
al peu del vell contracte:
tot quedava segellat
i la sort estava tirada.
Jugant sempre amb avantatge,
ocultava la lletra petita:
l’amor pels fills era la trampa,
la píndola bellament daurada,
i aquella herència enverinada
és ara la regla del joc.
L’amor viu entre cotons,
convertit en hipoteca;
els raïms d’omplir els porrons,
unes tristes panses seques.