L'Hereu Riera

Introito:

La ressaca de l’esfrondrament de l’anomenat socialisme real ha deixat un panorama d’estupefacció i desorientació, d’una banda, i de l’altra un eufòric capitalisme, mudat ara amb noves denominacions: neoliberalisme, economia de mercat, pensament únic… La vella divisió de la societat en classes dominants i classes dominades persisteix, vencedora de les diferents escomeses de què ha
estat objecte des de les esquerres, de tots els assalts dels
desposseïts. Les estructures de sempre, amb totes les seves injustícies
inherents, resisteixen intactes: unes classes minoritàries, i a més
endogàmiques, molt fortes, subjugant una immensa majoria de classes
assalariades. Ens caldria preguntar-nos per què és així, d’on els ve
aquesta força granítica. Els ve de la riquesa que tenen acumulada, de les
seves propietats, és clar. Però el cert és que ningú té temps en el curs d’una vida,
partint de zero, de fer-se ric fins a fer-se massa poderós: s’ha de
partir necessàriament d’una situació d’avantatge, i aquest avantatge el
dóna l’herència. Les regles de joc actuals, a través del sistema
hereditari establert, no sols permeten sinó que afavoreixen
l’amassament de grans fortunes en unes poques mans, gairebé sempre les
mateixes. Hi ha una minoria rica que acumula dividends sense parar, i
les seves fortunes passen de pares a fills; i hi ha una majoria de
desheretats que no poden llegar als seus fills més que el fruit d’una
vida de treball (això els que han tingut feina, és clar, els que han pogut treballar). Aquesta és la clau, que explica molt bé moltes de les
coses que passen cada dia al món. Si els béns, les propietats, els
fruits del treball dels homes fossin heretats no solament pels fills
dels propietaris, sinó pels fills de tothom, és a dir, si els joves
fossin els hereus universals, si l’herència fos un bé, un dret de l’home, la societat, sense deixar de ser la que és, deixaria de ser tan agressiva i el món seria un lloc finalment vivible.

[Aquest text i els que segueixen formen part de la proposta que vaig presentar al Fòrum Català per Repensar la Societat http://www.novacis.org/croniques.htm que es va celebrar els anys 1998 i 1999 a Barcelona, auspiciat per l’associació EcoConcern i organitzat i realitzat per Nova – Centre per a la Innovació Social http://www.nova.cat/ Es pot trobar el text sencer a: http://herenciauniversal.blogspot.com/ ]




Diagnòstic:
El
fet que hi hagi classes socials i que aquestes siguin font de tants
problemes ens obliga a plantejar-nos el perquè de l’existència mateixa
de les classes socials, què les genera i per què són tan immutables.
Allò que permet i fomenta la divisió de classes és el sistema
hereditari vigent: a través de l’herència es transmeten les grans
fortunes, que així queden blindades en mans dels seus posseïdors, i
també es transmeten les situacions de misèria o de precarietat
econòmica dels desposseïts. D’aquesta manera, les persones veuen
injustament afavorides o injustament hipotecades les seves perspectives
de futur només per l’atzar de la naixença. El talent, la voluntat i el
treball queden inexorablement mediatitzades pel fet absolutament
aleatori del naixement; la societat es mostra incapaç de donar a tots
els seus membres una autèntica igualtat d’oportunitats.

En síntesi:

—
La base de la meva exposició és que tots els ciutadans, arreu del món,
ens veiem obligats a jugar un joc les regles del qual inclouen la
trampa. Això és inacceptable per principi, però encara més en vista
dels resultats que dóna: només cal mirar què passa al món cada dia, com
evolucionen les coses.

Es tractaria, en definitiva, de suprimir
aquesta possibilitat de fer trampa: que la lluita per la subsistència
sigui una lluita noble, lleial; una competència estimulant, i no pas
una competitivitat estressant i generadora de conflictes, com passa ara.

— Les característiques d?aquest projecte serien:

* És possibilista: es pot posar en marxa ara mateix.

*
És viable, perquè tothom pot entendre que l?esforç que demana és mínim,
si no nul, i que en canvi els beneficis poden arribar a ser enormement
importants i decisius: pot donar com a resultat una societat no pas
nova, però sí completament renovada.

* És compatible amb el
sistema vigent i ho seria també amb totes les alternatives presentades
en aquest Fòrum. Es tracta d?una reforma des de dins, però radical.

— Els objectius pretesos:

*
L?objectiu general és no pas el de suprimir el dret a heretar, com pot
semblar, sinó tot el contrari; que tothom pugui heretar la part que li
correspongui del patrimoni col·lectiu. És a dir, que heretar sigui un
Dret universal, de tots els homes, pel sol fet d?haver nascut com a
persones humanes i ciutadans del món. Cal, doncs, crear aquest
patrimoni col·lectiu, i això està a l?abast de tothom a través de
l?acte personal i sobirà de testar, de fer-ho a favor del col·lectiu de
cada comunitat (poble, ciutat…). Sobre la part ?sentimental? de les
possessions transferibles (la casa paterna, el negoci familiar, etc)
els parents directes (fills, en primer lloc) hi tindrien opció
preferent, com és natural.

* Que l?atzar del naixement, doncs,
no sigui un privilegi per a alguns (la riquesa, per definició, no pot
ser una qüestió de majories) i un handicap per a la resta de ciutadans.

* Aconseguir, consegüentment, una autèntica i real igualtat d?oportunitats per a tothom.

*
Que tothom tingui el seu lloc de treball i que cada feina (útil) tingui
algú que la faci: tothom al seu lloc de treball i un lloc de treball
per a cadascú.

* El sistema proposat hauria de tenir necessàriament aquests efectes:

-Seria un distribuïdor permanent de la riquesa creada.
-Seria antiespeculatiu: s?acabarien les propietats desaprofitades.
-Donaria
fluïdesa a l?intercanvi i al moviment de capitals (sense fer
desaparèixer, però, l?estalvi, que passaria a ser l?assegurança per a
la vellesa, el ?pla de pensions? personal dels ciutadans).
-Preservaria el
principi democràtic de ?un home, un vot?, que l?actual i previsible
febre de fusions entre macroempreses multinacionals amenaça de buidar
de sentit.
-El sistema polític piramidal s?invertiria, perquè aniria
?de baix a dalt?, i la política esdevindria menys retòrica i més eficaç.
-Acumular
fins a l?infinit deixaria de tenir sentit, i per tant el perill de les
macroconcentracions com a nous senyors feudals aniria minvant fins a
desaparèixer.
-S?evitarien molts conflictes generacionals, ja que no
tindria lloc el xantatge (explícit o implícit) que és inherent a tota
herència paterna.

— Els possibles instruments:

· Efecte ?taca d?oli?: fer que l?exemple s?estengui.
·
Plantejar aquesta pregunta: ¿Estaríeu d?acord amb un sistema
socioeconòmic que universalitzés l?herència -i per tant que
l?anivellés- a canvi que no us cobrés impostos mai més (en vida)? Remarquem que la pregunta és plantejable al Parlament, en forma d’iniciativa ciutadana, amb el sol aval d’una determinada quantitat de signatures.
·
Estudi exhaustiu de possibilitats, a nivell universitari i/o
professional: càlcul matemàtic, amb tot el suport informàtic necessari
(una primera experimentació virtual).
· Iniciativa política i/o
popular:
-Popular: fundació, fons comunitari, xarxa de caixes
populars…
-Polític (seria l?objectiu a aconseguir, ja que arrossegaria
i garantiria tots els altres): promulgar una nova Llei de successió,
primer que empari i estimuli el nou sistema, i finalment que
l?instrumentalitzi: tot continuaria igual (no hi hauria cap trauma, cap
cataclisme) excepte el sistema hereditari, que passaria de ser l?origen
de molts desequilibris i desordres a ser la clau d?una nova vida de les
persones i d?una societat renovada, més sana i integradora.
·
Informació i mentalització. La disposició legal recent sobre l?ordre
dels cognoms paterns pot ajudar a trencar l?esquema mental de la
successió per línia paterna.
· La lògica matemàtica: la dèria de
voler sortir de la massa i formar part del grup de privilegiats és una
quimera suïcida. Tanmateix, el sistema que dissenyem aquí crec que
precisament donaria peu a tota classe d?originalitats, perquè, donant
recursos als joves, els faria aflorar la creativitat (artística,
artesanal, mecànica, científica, etc).
· Visualització, virtualització: cine, còmic, novel·la, exposició didàctica…; l?escola.
· Prospectiva: com hauria evolucionat la realitat si haguessin existit aquestes altres condicions que proposem?

L?objectiu
d?aquesta planificació seria, parafrasejant Marx, ?crear un sistema
social on cada nen que porti en ell mateix el geni de Mozart o Rafael
pugui esdevenir Mozart o Rafael; en cas contrari, assassinarem Mozart o
Rafael en aquests nens?.

En tot cas, tothom té la perspectiva de la
seva pròpia experiència personal o la dels nombrosos casos que tots
podem conèixer per valorar les possibilitats reals que enclou la
proposta presentada en aquest Fòrum. Personalment només hi veig un
inconvenient, i és que potser trauríem arguments a novel·listes com ara
la inefable Agatha Christie i en general a bona part de la novel·la
negra clàssica, però crec que això també ho podríem superar…