L'Hereu Riera

Una companya del Facebook m’invita a afegir-me a una campanya perquè Avaaz inclogui el català a la seva plana web. Avaaz.org és una organització amb seu als EUA, però que s’ha erigit com a lobby de pressió online i a través de la Xarxa recullen firmes de tot el món per
totes les bones causes, m’explica l’amiga: defensen els Drets Humans, l’ecologia, etc, i una de les últimes coses que han fet és defensar el jutge Garzón de l’atac de la
caverna mediàtica espanyola…
Curiosa paradoxa, la d’aquests organismes que treballen per la justícia global i en defensa de la biodiversitat fent servir exclusivament llengües majoritàries que en el dia a dia, amb l’ús massiu que en fa l’aldea global i l’acaparament que fan elles dels mitjans escrits i audiovisuals, ben equipades per un Estat fort i etnocèntric, es cruspeixen la biodiversitat lingüística…
Això val també per la delegació de Greenpeace a l’Estat federal espanyol: marca única Greenpeace España, i avall que fa baixada. Fan molta i molt bona feina, aquesta gent, que consti, però la fan en castellà, que es tracta d’un organisme internacional i internacionalista que tira pel dret, cap a l’objectiu, és clar, ja està entès.
Està molt bé treballar per salvar les cuques de la depredació humana, de l’acció de l’Homo depredator que tot ho arrasa… Però ¿no ho veuen que la supervivència de les llengües forma part de la mateixa lluita?
No, no ho deuen veure. Però si s’hi fixessin una mica s’adonarien que la diversitat biològica i la diversitat lingüística tenen si fa no fa els mateixos enemics, o la mateixa mena d’enemics, i que per tant hauríem de fer com els mosqueters d’en D’Artagnan i anar tots a l’una, tots per un i un per tots… Incomprensiblement, però, no és pas el cas.

Greenpeace España edita també la revista Green, una publicació
estupenda, ben dissenyada i plena de contingut, i escrita enterament en castellà, com els
balanços anuals de l’organització, les notes de premsa, les pancartes, els eslògans de les seves campanyes… tot.
Com pot ser que, tan consciensciats com són, no trobin la relació evident que hi ha a escala mundial (no s’ha pas de ser científic per adonar-se’n) entre la desaparició d’espècies animals i vegetals i la desaparició de les llengües de moltes comunitats humanes del planeta?, i que demostrin tanta sensibilitat per un problema i tan poca o gens per l’altre: tan poca, que no ho perceben ni com a problema, que se suposa que és per això que no hi fan res… (I deixem aquí les suposicions, que no voldríem pendre mal).
La riquesa del món es perd també per aquí, i per les mateixes causes.