L'Hereu Riera

Demà, dia 10 d’abril del 2011, pot ser el primer dia del nostre demà, el dia que podem començar a tenir el futur a les nostres mans.
Les consultes democràtiques per la sobirania de Catalunya estan a punt de fer el cim: demà diumenge arriben a la capital per la porta gran, i Barcelona hi dirà la seva. Fins ara ja ho han fet anticipadament –i amb un notable percentatge de participació– molts ciutadans del cap i casal, i entre ells dos dels presidents de la Generalitat: l’actual, Artur Mas, votant “a títol individual” –com havia de ser–, i el president estat Jordi Pujol, fent-ho al seu torn l’endemà, en un significatiu gest d’alta càrrega política que completava el que havia fet poc abans amb la seva destacada conferència [*] a la UPF davant un nombrós públic i una grandiosa audiència, dins i fora del país [**].
Ara és l’hora, catalans de Barcelona!

[*]  vid “Pujol redimeix l’inedependentisme”, de Jordi Cabré; “Una visió d’Espanya”, de Germà Capdevila; “Ara sí, president!”, de Vicent Sanchis, i “Mai és tard si s’arriba d’hora”, de Sergi Sol i Bros, articles d’opinió breus i tots ells imperdibles.

[**] vid “Ens combaten? És que fem por?”, de Salvador Cardús i Ros.

_______________________________________

La jornada històrica d’aquest diumenge 10 d’abril tindrà lloc a continuació d’una altra no menys històrica, en la qual l’esport i el país (que al País Català han anat sempre de costat: ciutadania i civilitat) s’han tornat a retrobar, i de quina manera!: amb un partit memorable de rugbi a 15 entre la USAP de Perpinyà i el Toló, per disputar-se el pas a semifinals de la Heineken Cup, això és, la Copa d’Europa. Ha guanyat l’equip de Perpinyà, però ha guanyat també el país, que s’ha retrobat a les grades de l’estadi olímpic Lluís Companys i per tota la ciutat de Barcelona. A la llotja, al costat del president de la USAP, Paul Goze, hi havia el president Pujol i la seva dona, i també el conseller Felip Puig, celebrant els assajos com un perpinyanès més.
Aquesta és la crònica que n’ha fet VilaWeb:

La gentada que omplia avui l’Estadi Lluís Companys de Barcelona ha viscut un dia històric del rugbi català. La USAP de Perpinyà s’ha classificat, per segona vegada a la història, per a la semifinal de la Copa d’Europa, després de vèncer el Toló
occità per 29 a 25, en un partit molt equilibrat que l’equip
perpinyanès ha resolt mercès a una gran segona part. S’ha complert
l’expectativa que havia generat el partit, enorme (mai no hi havia
hagut tanta gent en uns quarts de final de la Heineken Cup) i mai vista al Principat per a un partit de rugbi.

En
les dècades de 1920 i 1930, l’època d’or del rugbi a casa nostra, els
partits de la selecció catalana al mateix estadi van arribar a
congregar quinze mil aficionats. Després de la guerra de 1936-1939,
aquest centenari esport va viure una important davallada, que l’ha
mantingut lluny de l’atenció pública i mediàtica. Però no ha
desaparegut, com ho demostren les desenes de clubs que al Principat continuen mantenint equips en totes les categories. Els èxits recents de la USAP, que va guanyar fa dos anys la lliga Top 14 després de mig segle i que l’any passat va quedar subcampiona, han ajudat a fer créixer l’afició també al sud.

Com també hi ajuda aquest primer partit oficial de l’equip perpinyanès a Barcelona, amb totes les entrades venudes en un sol mes. Es calcula que uns trenta mil nord-catalans
es desplaçaran fins a Barcelona per donar suport al seu equip, que
només ha passat una vegada els quarts de final de la Copa d’Europa,
l’any 2003. Va arribar fins a la final, però la va perdre amb el Tolosa.

Agermanament amb el Barça

Amb la magnífica temporada de 2009, el president Paul Goze va manifestar que la USAP volia ser l’equip de tot Catalunya, i no sols del nord. En aquesta línia s’emmarca l’acord d’agermanament entre el club perpinyanès i el FC Barcelona,
signat el 17 de gener passat a Barcelona, pel qual el Barça es
compromet a fer conèixer el rugbi i el club nord-català al Principat. El
primer fruit d’aquest compromís ha estat la col·laboració activa del
club de Sandro Rosell en aquest primer partit oficial de la USAP a
Barcelona.

Focus de catalanitat

La USAP, en concret, i el rugbi, en general, han estat i són factors
de catalanitat a Catalunya Nord. L’ús del català és habitual en la
institució i també entre els seguidors. A l’estadi municipal Aimé Giral,
la retolació ja fa anys que és bilingüe i pels altaveus sonen a cada
partit tant ‘L’estaca‘ de Lluís Llach, himne oficiós del club, com ‘Els hi fotrem‘ del desaparegut cantant Jordi Barre,
cada vegada que hi ha una marca de l’equip. Des de l’agost de 2010, a
més, una desena de jugadors, directius i personal de la USAP fa classes
de català, emmarcades en un conveni de col·laboració amb Òmnium Catalunya Nord.

En matèria d’ensenyament, el 30 de març passat la USAP va signar
el primer conveni amb centres educatius d’immersió lingüística de
Catalunya Nord, l’escola Arrels i el Col·legi Comte Guifrè de Perpinyà,
per editar material pedagògic en català relacionat amb el rugbi. Per
Goze, ‘el conveni s’inscriu en la voluntat de la USAP d’ampliar
col·laboracions en el món de la catalanitat’.

_______________________________________

Ítem +:

La Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes
vol aprofitar el partit de quarts de final de la Copa d’Europa a
Barcelona entre la USAP i el Toló per donar a conèixer la lluita que
porta a terme la Federació Catalana de Rugby per a tornar a ser membre de la Federació Internacional de Rugbi Amateur
(FIRA), de la qual va ser una de les fundadores el 1934. Sols arran
d’un decret franquista de l’any 1941 en va deixar de ser membre, cosa
que la federació catalana ha denunciat aquests últims anys a la justícia francesa (la FIRA té la seu a París), sense èxit.
_________

[_{Foto de l’entradeta: Martí Crespo}]